Hi havia una vegada un noi que vivia en una ciutat d’Espanya. Cada dia anava a classe però no anava gens a gust. La seva mare l’obligava cada dia anar-hi. El motiu perquè no volia anar era que hi havia un professor que se li portava molt malament. L’insultava quan no sabia fer un exercici, en comptes d’ajudar-lo i ensenyar-li. Els altres companys es reien d’ell i acabaven insultant-lo.
Jonathan tenia pocs amics i es relacionava poc amb els altres nens de la seva edat. A la classe hi havia una nena que era l’única amiga de veritat que tenia i també l’única persona que l’entenia.
Una tarda Jonathan va arribar a casa plorant i molt trist, la seva mare quan el va veure així es va sorprendre i va entendre que alguna cosa passava a l’escola. A l’endemà els pares del noi van anar a parlar amb el director de l’escola.
El director va escoltar-los atentament i després de parlar amb el professor va veure que tenien raó. El professor es va adonar que no feia la feina ben feta i va canviar de feina. Al seu lloc va vindre una professora que entenia als nois i noies. Es van acabar les burles i els insults i tota la classe va treballar i aprendre molt. Una cosa molt important que van aprendre tots va ser que tenien de respectar a tothom.