Al mas hi havia dos gossos, que portaren la primavera passada, molt joves, cadells enjogassats. El «Llamp» era un gos de ramat d’un color fosc amb pèls grisos, nerviós i agitat, que envestia les gallines sense pensar-s’hi gaire. El «Pinxo» era un gos de forma horitzontal llarga, pelut, d’un color roig daurat, molt amic de lladrar però d’una valentia escassa. Aquests dos gossos, de petits, anaven sempre plegats, eren inseparables, el que feia l’un feia l’altre, jugaven, dormien, l’un sobre l’altre.

A primers d’any, el «Pinxo», que només s’hi veia d’un ull i era una mica flasc i tocatardà, anà a la carretera i un automòbil l’esclafà. Ciset, amb els seus fills, el portà a l’olivar, feren un clot i l’enterraren. El «Llamp» contemplà aquestes operacions amb una agitació extraordinària. Quan hagueren emplenat el clot, el «Llamp» s’hi allargà a sobre, posà el morro a terra i quedà immòbil, amb un aire apesarat. Tots els esforcos que feren els pagesos per tornar-lo a casa foren inútils. Intentaren portar-lo a pes de braços, però quan el deixaren a terra, fugí, corrents, a ajaure‘s sobre la terra on el «Pinxo» era enterrat.

En un moment determinat, com que el capvespre és fred, el «Llamp» ha vingut corrent a casa, s’ha posat al costat del foc per escalfar-se i quan li ha semblat haver-ho aconseguit se n’ha tornat, corrent, a l’olivar, a fer companyia, ajagut a terra, al seu pobre company.

Josep Pla