Ara, en aquesta casa, hi ha un gat molt petit, un gatet que segueix sistemàticament la seva mare, que, però, és tan escanyolit, tan fosforescent, tan esquifit, que és una autèntica meravella. Com a tots els gats de la seva edat, jugar és el que li agrada més. Si fos alimentat, seria d’un negre absolut: ara és d’un negre tirant a daurat, amb taques de gris, d’una flaquesa total. Té uns ulls variants i prodigiosos d’un color blanquinós embadocat, de vegades absolutament indiferents.

Ara aquest gat vol jugar. I, havent-se entaulat la tramuntana, aquest vent mou les fulles caigudes del castanyer d’Índies, amb la tardor, de l’era. De vegades les fa rodar vertiginosament sobre un punt determinat; de vegades se les emporta per l’aire com si fossin un ocell sense pes. El gat es troba al mig de tot aquest petit món de fulles que el vent mou o s’emporta com si res.

El miro des d’una finestra de la casa. El gat està com enfollit. Mira el moviment de les fulles, obsessionat. De vegades vol agafar una fulla amb la boca o amb les potes que es mouen, frenètiques, al voltant seu. Altres vegades mira, com espantat, les fulles que el vent s’emporta per l’espai. S’hi llença, salta, fa tota classe de voltes, entra en una forma de demència. De vegades s’atura mirant el que ha de fer. Torna al moviment frenètic. Les fulles, seques, fan un soroll de vidre. El vent s’ho emporta tot: el gat no té força per a mossegar una fulla ni per a agafar-ne una amb les ungles.

El gat ha perdut. La seva enorme vivacitat de joc no li ha servit de res. El vent ha guanyat. Al cap de poca estona, veig que l’animalet s’allarga sobre la terra de l’era, més mort que viu, escanyolit, afamat, acabat…

Josep Pla

Al mas hi havia dos gossos, que portaren la primavera passada, molt joves, cadells enjogassats. El «Llamp» era un gos de ramat d’un color fosc amb pèls grisos, nerviós i agitat, que envestia les gallines sense pensar-s’hi gaire. El «Pinxo» era un gos de forma horitzontal llarga, pelut, d’un color roig daurat, molt amic de lladrar però d’una valentia escassa. Aquests dos gossos, de petits, anaven sempre plegats, eren inseparables, el que feia l’un feia l’altre, jugaven, dormien, l’un sobre l’altre.

A primers d’any, el «Pinxo», que només s’hi veia d’un ull i era una mica flasc i tocatardà, anà a la carretera i un automòbil l’esclafà. Ciset, amb els seus fills, el portà a l’olivar, feren un clot i l’enterraren. El «Llamp» contemplà aquestes operacions amb una agitació extraordinària. Quan hagueren emplenat el clot, el «Llamp» s’hi allargà a sobre, posà el morro a terra i quedà immòbil, amb un aire apesarat. Tots els esforcos que feren els pagesos per tornar-lo a casa foren inútils. Intentaren portar-lo a pes de braços, però quan el deixaren a terra, fugí, corrents, a ajaure‘s sobre la terra on el «Pinxo» era enterrat.

En un moment determinat, com que el capvespre és fred, el «Llamp» ha vingut corrent a casa, s’ha posat al costat del foc per escalfar-se i quan li ha semblat haver-ho aconseguit se n’ha tornat, corrent, a l’olivar, a fer companyia, ajagut a terra, al seu pobre company.

Josep Pla

Volguem o no la roda de l’any va girant i amb ella també giren tota una sèrie de costums, festes, tradicions que cíclicament es van repetint i que d’una manera rutinària anem seguint i acceptant, sovint sense saber ni el perquè ni el com es van originar. És el cas de la Festa del Carnestoltes o Carnaval que en estar lligada a un cicle lunar no cau mai en una data fixa sinó que es belluga entre el mes de febrer i primers de març.

L’origen de la paraula Carnestoltes és llatí, i vol dir que no podem menjar carn durant els dies de Quaresma. Potser vingui de “carnes avalis” que vol dir carns prohibides.

L’origen ancestral de la festa el trobem en la gent que vivia al camp. Pensem que l’hivern és una època en que la natura és morta o adormida, l’activitat agrícola es paralitzava totalment i la gent passava hores i hores adormida i avorrida davant del foc explicant mil històries o buscava activitats per distreure’s (una mica com nosaltres a determinades hores, quan estem davant de la pantalla del televisor o l’ordinador, mentre passen les hores mortes). La necessitat de comunicar-se, de parlar i d’esbargir-se va fer que la gent sortís de les cases i inventés festes disbauxades que a més de divertir-se, també els ajudés a superar el fred del cru hivern mentre esperaven que la natura i el camp rebrotés de nou.

Així van néixer tot un seguit de festes que anaven des del solstici d’hivern fins a la primavera, aquestes es van estendre per tot Europa i especialment a la zona mediterrània, on el caràcter de la gent és més obert i de sang calenta.

Aquestes festes es caracteritzaven per ser extremes, col·lectives, animades i on dominava la rauxa i la tabola. Per altra banda resultaven una mena de vàlvula d’escapament de la repressió social, política, religiosa i econòmica que patia el poble. D’aquesta manera s’entén el fet d’anomenar una figura com Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que obria tot un període de permissivitat en que es deixava fer de tot, la gent darrera d’una màscara feia mil i una bestieses. En alguns llocs es proclamava el món al revés, on durant un temps els qui no eren ningú podien manar.

La festa s’allargava durant tot el període més dur i fred de l’hivern. Tenia diferents punts claus repartits en diversos dies, així hi havia un dia dedicat a les dones, en el que manaven elles (dijous de les comares), un altre dedicat als homes (dijous dels compares), un dedicat a la carn (dijous gras o llarder)… i acabava amb un judici al Rei Carnestoltes per tots els abusos i descontrols que es donaven durant el seu mandat i se’l solia condemnar a mort, evidentment aquest es convertia en un ninot de palla que era cremat al mig de la plaça; amb aquesta cerimònia el poble es retractava i tornava pel bon camí, acceptant de nou l’autoritat establerta i retornant a la feina agrícola i ramadera.

No cal dir que com sempre, les classes dominants i l’església no ho veien amb bons ulls i van intentar eliminar la festa en tot el seu sentit, però en estar tan arrelada, els resultava impossible.