Jordi Quera és un reconegut expert en esports de muntanya, autor de nombrosos articles i d’un llibre bàsic per al coneixement de l’especialitat que més l’apassiona: l’espeleologia.

Quan et comença a agradar l’espeleologia?
Després de molts anys de fer excursions, primer en un esplai i més endavant en diferents agrupaments escoltes, vaig començar a practicar l’espele. La primera vegada que vaig entrar en un avenc, fa disset o divuit anys, vaig tenir una impressió tan forta que ja no ho he deixat.

Què hi ha sota terra?
Un món impressionant: hi ha rius tan grans com els de fora, hi ha coves, avencs formats per l’acció del curs de l’aigua durant molts anys, i que poden tenir més de 300 metres de llarg (tres vegades el camp del Barça); hi ha cascades i estanys impressionants…

Com passeu aquests rius?
Gairebé sempre nedant. Si el riu passa per la part baixa, s’intenta buscar un pas més elevat; també es pot fer alguna instal·lació amb corda, que t’estalvia passar per llocs complicats.

Quines condicions ambientals trobeu?
N’hi ha dues de bàsiques: la foscor absoluta i estar al 100% d’humitat. A més, les temperatures són molt baixes.

Això vol dir que heu de tenir una bona preparació física i psíquica, oi?
Sí. És molt important la preparació psíquica perquè la primera vegada que entres en una cova és fàcil que de seguida et sentis desemparat. A mesura que repeteixes l’experiència, però, t’arriba a apassionar. També s’ha d’estar preparat físicament.

Et va costar acostumar-te a estar tanta estona a les fosques?
La veritat és que no. Té una màgia especial. La il·luminació que portem és una instal·lació mixta formada per un frontal d’il·luminació elèctrica i un llum de carbur. Aquest llum crea una aurèola de claror molt càlida que dóna una sensació intimista.

Has sentit mai claustrofòbia?
Alguna vegada, en un ascensor. En una cavitat, mai, perquè la sensació és absolutament diferent. Com que la llum agafa un espai més petit encara que les dimensions de la cavitat, et sembla que sobri espai pertot arreu.

És freqüent trobar una cavitat tan estreta i baixa que t’obligui a avançar arrossegant-te com un cuc?
No. En una cavitat mitjana normalment hi ha un o dos passos estrets. Pots trobar una gatera que t’obliga a avançar arrossegant-te, o un llaminador, que per passar-lo t’has de treure tot el material que portes, passar primer el cap i després la resta del cos, i estirar el material.

Les incursions dels espeleòlegs poden afectar l’equilibri ecològic?
Sí. Qualsevol agressió al medi subterrani és una agressió directa a l’equilibri ecològic d’una cavitat. Durant anys, alguns espeleòlegs han trencat estalactites i estalagmites, han abandonat deixalles de carbur que contaminen l’aigua i han malmès els microorganismes.

L’espeleologia és esport però també estudi de les cavitats. Què es pot trobar dins d’una cova?
Paisatges increïbles: formacions d’estalactites i d’estalagmites, aigües subterrànies, galeries, pous i formes molt suggerents que en més d’un cas han inspirat ambients de princeses i temes mitològics. Hi podem trobar, també, fòssils (una vegada hi vaig trobar una serp), i pintures rupestres, que gairebé sempre són molt a prop de l’entrada, que és on vivien els nostres avantpassats.

Les coves sempre han estat envoltades de misteri i de llegendes. Per què?
La màgia de descobrir una cova inexplorada, la foscor i la tranquil·litat absolutes que t’acompanyen, et fan imaginar fàcilment envoltat de follets, fades, dracs, monstres…

Jordi Oliveres