(Música. Surt la família rica, amb el seu majordom)
PARE: Fa un bon dia per passejar, no trobes?
MARE: Oi, tant! És el dia perfecte per prendre el sol sense cremar-nos, per admirar els colors de la tardor, sense perill d’agafar un constipat ni haver-nos d’abrigar en excés.
PARE: Un dia perfecte. (S’adreça al Majordom que té al costat) Fermí, felicita el Tomàs Molina per haver-nos preparat un dia tan esplèndid, amb el temps ideal.
MAJORDOM: Per demà els senyors voldran un altre dia de sol o preferiren una mica de pluja?
MARE: Com que demà no hem de sortir de casa, en Tomàs pot prendre’s un dia de festa… i que faci el temps que vulgui.
MAJORDOM: Li ho diré, senyora. (se’n va)
NEN 1: Mare, avui podrem jugar una estona?
NENA 2: Va, sí, que fa dies que no juguem!
NENA 3: Em deixareu agafar la nina que em van passar el Reis?
PARE: Jugar, sí, però amb moderació. (toca la campaneta i apareix el jardiner) Els nens volen jugar…
(El jardiner estén un catifa verda)
JARDINER: Herba especialment importada per evitar peladures de genolls; i desinfectada i esterilitzada perquè els nens puguin posar-hi les mans, sense perill. (El jardiner se’n va)
MARE: Només faltaria amb la mar de virus de corren avui dia…!
NENA 3: Jo vull la nina!
(El pare toca la campaneta i entra la mainadera amb una nina)
MAINADERA: Aquí té la seva nina, senyoreta. Avui li hem posat aquest vestidet perquè tocava jugar a fora. T’agrada, reina?
(La nena intenta tocar-la)
MARE: Vigili, Ramona! Verge santíssima, de poc més i la nena… una cosa és jugar-hi i una altra és que toqui amb els dits.
PARE: Que no veu que s’hi podria fer mal?
MAINADERA: Perdonin, jo només…
MARE: Va nena, no ploris, que no ha estat res. Eh, que n’és de maca la nina?
NENA 3: Jo volia agafar-la!
MAINADERA: Ui, això no!. Mira, ara la fem caminar i la nina se’n va a dormir, que ja és tard.
NENA 2: Mama, jo també vull jugar-hi.
NENA 3: No, que la nina és meva.
PARE: Va, no siguis tan egoista, deixa que hi jugui una mica la teva germana.
NENA 3:(es posa a fer morros)
MAINADERA: La nina, abans d’anar a dormir diu bona nit als ocellets i a les nenes maques com vosaltres…. Bona nit, bona nit… (i se’n va).
MARE: Veus com també hi has pogut jugar amb la nina?
NEN 1: I jo què?
(El pare toca la campaneta i apareixen dos homes, un futbolista amb una pilota de futbol i un altre amb un cotxe)
PARE: Avui podràs triar… Què vols, jugar amb la pilota o amb el cotxe?.
NEN 1: Jo vull ser com el Messi!.
PEP GUARDIOLA: Mira, per controlar la pilota l’has de tocar amb la part interior del peu… (el nen fa el gest de voler agafar la pilota)
PARE: Però què fa? Que no ho veu que és un nen petit? Podria fer-se mal! O, qui sap on podria llançar la pilota. Vagi més amb compte.
PEP GUARDIOLA: El teu pare té raó. Ja veuràs, tu no la toquis que jo ja t’ho ensenyo. No has de xutar mai amb la puntera perquè pot anar a parar a qualsevol lloc; sempre s’ha de xutar per la part del costat, veus?
(s’avança la pilota i surt de l’escenari)
MARE: Va, ara descansem una mica que ja és hora de berenar.
NEN 1: I la pilota?
PARE: Nen, ja està bé, eh? És que no en teniu mai prou.
Fragment extret de https://blocs.xtec.cat/teatredescola/