LA IMPORTÀNCIA DE L’ENERGIA
Tot el que passa al nostre voltant funciona amb energia. El sol aporta llum i calor a tots els éssers vius, els vehicles es mouen gràcies al combustible dels seus dipòsits, i l’electricitat fa funcionar infinitat d’electrodomèstics. Fins i tot els nostres cossos consumeixen energia química que extreuen dels aliments. Gràcies a ella podem jugar, treballar i viatjar.
L’energia provoca els canvis que observem al nostre voltant, i ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament social i tecnològic de la humanitat. El seu aprofitament, utilitzant tecnologies cada vegada més sofisticades, ha permès que la nostra vida sigui més còmoda i agradable.
L’ENERGIA AL LLARG DEL TEMPS
La primera font d’energia per als éssers humans va ser el menjar. Aquest, a través de la digestió, es transforma en energia, necessària per a moure els músculs i en general per a totes les funcions de les cèl·lules del cos. En les primeres èpoques primitives encara no es disposava de tecnologies relacionades amb l’aprofitament de l’energia, excepte el descobriment del foc, que va proporcionar als nostres avantpassats llum, calor i protecció.
En el Neolític apareixen els primers assentaments humans i es desenvolupa la ramaderia i l’agricultura. La ramaderia està relacionada amb l’aprofitament de la força muscular dels animals.
A l’Edat Antiga s’inventen noves maneres d’aprofitar les fonts naturals d’energia. Apareixen els primers molins de vent i aigua. El transport de l’aigua requereix la construcció de canalitzacions, que ja es feien servir a Mesopotàmia. Les veles dels vaixells permetien aprofitar la força del vent com a font per l’impuls de les naus (energia cinètica).
Durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna es van perfeccionar aquestes tècniques, per exemple amb la millora del regatge a través de dics i sínies, fins que arribem a la gran revolució energètica de l’Edat Contemporània. Amb la construcció de motors de vapor i d’explosió, l’energia química dels músculs és reemplaçada per l’energia química que aporta la combustió de carbó o petroli. L’ús de combustibles suposa una manera ràpida i senzilla de produir gran quantitat d’energia, però també desprén els gasos que han causat l’escalfament global.
Una de les més recents fonts utilitzades per produir energia massiva és l’urani, que alimenta les centrals nuclears. Tot i que aquestes centrals produeixen molta més energia que altres, també suposen un gran perill i generen residus que triguen molt de temps en desaparèixer.
FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I NO CONTAMINANTS
El deteriorament del nostre entorn natural ha fet que en èpoques recents es busquin fonts d’energia alternatives als combustibles i als minerals radiactius, fonts que, encara que no produeixin tant volum energètic, siguin més netes i no ens amenacin amb el seu esgotament. És així com s’ha fomentat l’ús d’energia hidràulica, eòlica, solar, geotèrmica, extreta de la biomassa, etc. Aquestes són les verdaderes energies del futur, però en tot cas cal que tots plegats ens acostumem a reduir al màxim el consum energètic, estalviant tot el que ens sigui possible.
(Música. Surt la família rica, amb el seu majordom)
(El pare toca la campaneta i entra la 
PEP GUARDIOLA: Mira, per controlar la pilota l’has de tocar amb la part interior del peu… (el nen fa el gest de voler agafar la pilota)
La Vall d’Aran (que els aranesos diuen “Val d’Aran”) està situada al cor del Pirineu axial, a la conca alta del riu Garona. Es troba al nordoest de Catalunya, i una bona part dels seus límits fan frontera amb França. Aquesta vall presenta unes característiques naturals que la diferencien notablement de la resta de Catalunya.
La comarca, amb un relleu muntanyós ple de cims de gran altitud, té una orientació dominant de sud-est a nord-est i això, afegit a l’existència del pla d’Aquitània, permet l’entrada de l’aire humit de l’Atlàntic, que li proporciona un ambient fresc i humit durant tot l’any, amb abundants precipitacions, sobretot als vessants mitjans i alts. Les muntanyes que envolten la vall retenen una gran part de la humitat de l’aire en forma de pluja o neu, i això fa que el fons de la vall presenti un ambient humit, fins i tot a l’estiu. Aquest fenomen és característic de la comarca i no es dóna en cap altre indret de Catalunya. Les peculiaritats climàtiques també van fer que, en el passat, l’acció glacial fos especialment important i a l’actualitat encara hi ha grans glaceres a les seves valls.
L’activitat econòmica, basada tradicionalment en l’explotació forestal, agrícola i ramadera, ha patit un descens considerable amb l’aparició del turisme, que ha transformat radicalment la vida i la feina dels habitants de la zona. Especialment important és el sector dels serveis, lligat fonamentalment a l’activitat turística, que concentra el seu focus a Vielha i la seva rodalia, i a l’estació d’esquí de Baqueira Beret.