Teseu era fill d’Egeu, rei d’Atenes, i de la filla del rei de Trezena, un home savi i just, a la cort del qual es va educar.
El rei Egeu havia ordenat que no enviessin el seu fill a Atenes, fins que no fos capaç d’aixecar una roca sota la qual havia amagat la seva espasa. Teseu era molt valent i volia imitar Hèrcules, l’heroi de qui explicaven unes proeses extraordinàries. Així que va haver complert setze anys ja es va veure amb cor d’alçar la roca sota la qual hi havia l’espasa del seu pare. Se la va cenyir i se’n va anar cap a Atenes.
El seu pare va estar molt content de veure’l, i li va explicar que els atenesos, com a tribut d’una guerra que havien perdut amb el rei Minos, de Creta, li havien d’enviar cada any sis nois i sis noies, que servien d’aliment a un monstre que es deia Minotaure, i que era mig home i mig toro. El Minotaure vivia dins un laberint construït per l’arquitecte Dèdal. Des de dins, era impossible de trobar la sortida.
Teseu va dir al seu pare que volia ser un dels sis nois que aquell any havien d’enviar a Creta. De primer, el rei s’hi va oposar, però al final no va tenir més remei que resignar-se.
L’arribada a Creta dels sis nois i les sis noies d’Atenes era esperada cada any amb molta expectació. Ariadna, la filla del rei, es va fixar en la noble presència de Teseu i se’n va enamorar. Li va donar un cabdell de fil, perquè l’anés descabdellant i, si vencia el monstre, pogués sortir del laberint seguint el fil del cabdell.
Quan Teseu va trobar el Minotaure, la lluita entre ells va ser terrible. Però Teseu era jove i valent i, armat amb una bona espasa, va poder matar el Minotaure. Després, seguint el fil del cabdell d’Ariadna, va aconseguir sortir del laberint. Ariadna l’esperava a la sortida i, tots dos, es van embarcar a la nau i van salpar cap a Atenes.
Teseu i Ariadna, en la seva ruta cap a Atenes, van fer una parada a l’illa de Naxos. Però aleshores Teseu no es va comportar com hauria calgut. Aprofitant el son de la noia es va embarcar tot sol i la va abandonar. Ariadna, quan es va despertar, es va fer un bon tip de plorar. Però va passar el déu Bacus, se’n va enamorar i s’hi va casar.
Teseu va arribar a Atenes, feliç del final de l’aventura, però es va entristir en saber que el seu pare havia mort. Tot i així, immediatament va ser coronat rei d’Atenes i durant el seu regnat va donar al poble lleis sàvies i justes.
Albert Jané: La història de Teseu (adaptació).