Mare,
per què la Lluna és tan clara?
Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.
Pare,
per què un ocell vola?
Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola.
Avi,
per què s’enlaira un avió?
Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.
Àvia,
per què la sang és vermella?
Perquè ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.
No em van ensenyar
a ser un científic
però em donaren
ales de poeta.
Lola Casas
Parlem d’obesitat quan el contingut de teixit adipós o greix del cos d’una persona és excessiu. Aquesta situació, és ben sabut, té uns efectes negatius sobre la salut. Ara bé, si l’obesitat es presenta ja des de la infantesa, les conseqüències poden ser més greus.
Les causes de l’obesitat són diverses, des de factors genètics que heretem dels nostres pares, a factors de l’entorn que podem canviar amb més facilitat: la dieta que fem i l’energia que gastem.
L’evolució de l’home s’ha produït en una situació d’escassetat d’aliments i molta activitat física, on els dipòsits de greix eren un avantatge. La situació actual en la societat occidental és ben diferent: la nostra dieta té un excés de calories, un excés de greixos, i cada vegada la nostra vida és més sedentària.
S’ha observat que entre els infants i adolescents ha disminuït de manera clara l’activitat física: hi ha estudis que indiquen que només un de cada quatre nens i nenes fa esport de manera regular. Els hàbits associats a l’ús de la televisió, internet i els videojocs han contribuït a aquest canvi. Hi ha una correlació clara entre les hores de mirar la televisió i el sobrepès, especialment en nens i adolescents.
Revista Eureka. Novembre 2006
Malgrat ser de nit, el bosc mai està quiet ni silenciós. Sempre hi ha alguna cosa o algú que treballa, que busca aliment, que busca repòs, que busca parella o companyia. El bosc sempre és viu, mai descansa.
A la vora d’una clariana, on la llum de la lluna s’hi passejava tranquil·lament, hi arrelava ben aferrat al terra des de feia molts anys un esplèndid roure. Li agradava conversar amb els altres companys del bosc. Vora seu jeia la més viva de totes les bèsties del bosc, la guilla, vigilant de no aixafar un rovelló ferm i valent que treia el cap per sobre la pinassa humida. Davant seu una pedra molt vella, escoltava pacientment.
—Si no fos per les plantes, el bosc no existiria —deia el roure amb la seva veu profunda i pausada—. Nosaltres donem aliment i aixopluc als animals i als bolets. Amb les nostres arrels aguantem la terra i les pedres i així quan plou l’aigua no se les emporta muntanya avall. Sense les plantes no podríeu viure i tot el que ens envolta seria un desert.
—No és pas veritat que sigueu els més importants del bosc —va dir la guineu, tota neguitosa—. Sort dels animals en teniu tots plegats, que escampem les llavors de les plantes i ens mengem les plantes sobreres per aclarir el bosc. També remenem el terra perquè pugueu arrelar millor i els fongs puguin escampar els seus filaments per entre la fullaraca. Sense nosaltres el bosc seria tant espès que no hi podria néixer cap planta nova i és moriria de vell. Sense els animals el bosc no tindria vida.
—I dels fongs, que en sabeu vosaltres? —va exclamar el rovelló, impacient per posar-hi cullerada a la conversa—. Qui netejaria el bosc de fulles, branques i animals morts? Els bolets també donem aliment a moltes bèsties. Sense nosaltres el bosc seria un munt de brutícia i la terra s’empobriria tant que no podria alimentar les plantes. Som molt petits, els fongs, ningú ens veu quan volta pel bosc, però som els més importants.
—I nosaltres, els que no tenim vida: el sol, l’aire, l’aigua, la terra, les pedres… Us donem la llum tan necessària, ens respireu. Ens hi arreleu i ens trepitgeu. Ens feu caus i ens xucleu els minerals. Nosaltres retenim i guardem l’aigua de la pluja que tanta falta us fa a tots. Si no hi fóssim, cap de vosaltres podríeu viure i el bosc no hi seria. Nosaltres som els més antics i els més importants pel bosc.
La conversa va durar tota la nit. La lluna va fer tot el volt fins amagar-se per ponent, deixant pas als primers sospirs de la llum del sol, que treien el cap per llevant. El roure, la guilla, el rovelló i la pedra van deixar de parlar. Estaven cansats i no s’havien posat d’acord. Quin és el més important? Ho són tots?
El cim més emblemàtic de tot el massís de Montserrat és sens dubte el Cavall Bernat. La llegenda del seu origen diu que a un llenyataire que havia de transportar feixos de llenya al Llobregat el diable li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com un llampec, perquè l’ajudés en aquesta feina. “Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat” diu que deia el llenyataire al cavall.
Però qui fa pactes amb el diable alguna cosa ha de donar a canvi. La condició imposada pel diable va ser que al cap de deu anys el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars.
El llenyataire es va fer ric gràcies a l’ajuda del cavall Bernat però el dia que es complien els deu anys, el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat. Davant d’això, la seva muller va pregar a la Verge i una llum va omplir l’indret. Després de l’ensurt, el diable i el cavall Bernat havien desaparegut i en el seu lloc s’alçava una pedra assenyalant el cel.
El fet històric del qual parteix aquesta coneguda llegenda és la derrota de les tropes franceses manades pel General Schwartz el 6 i el 14 de juny de 1808 davant les tropes de sometents dels pobles veïns i soldats regulars. Va ser la primera derrota patida per les tropes franceses.
El jove Isidre Llussà, nascut a Santpedor, descansava a peu d’unes roques juntament amb els seus companys de sometent quan la caiguda d’unes pedres van fer sonar el seu tambor. Aquest fet els va fer sospitar de la presència de francesos i ràpidament els van poder sorprendre per la rereguarda. Les tropes franceses, que es dirigien a Manresa, van abandonar a corre-cuita la muntanya sorpresos per la presència dels vilatans i sobretot pel soroll del timbal tocat per l’Isidre i amplificat per l’eco de la muntanya.
Extret de: https://www.monistroldemontserrat.cat/turisme/montserrat/llegendes-de-montserrat/