SINOPSI
El Professor Armand ha creat una màquina per poder viatjar en el temps. Un grup dels seus alumnes entra al laboratori i, sense voler, serà el primer en provar-la. La màquina els portarà a conèixer al Comte Guifré “el Pilós”. El nens i nenes viuran aventures, perills i descobriran una confabulació que pot canviar la història.
ESCENA 1
(Per la dreta entra el PROFESSOR Armand; va cap al seu invent i comença a donar-li els últims retocs. En aquest moment entra l’ALEIX per la dreta)
ALEIX: (Entrant, per la dreta) Perdó!
PROFESSOR: (Tapant el seu invent) Eh? Sí, passa. Què volies?
ALEIX: Volia saber si el treball de ciències, l’hem de donar demà?
PROFESSOR: (Atabalat) Quin treball?
ALEIX: Vostè va dir de portar-li un objecte del passat, i explicar per què es feia servir.
PROFESSOR: Ah, sí! És clar! (Més tranquil) Doncs demà, porteu-lo tots demà.
ALEIX: (Mirant la màquina) Què és això, professor?
PROFESSOR: (Espantat) No res, un màquina de… de… mirar la pressió de… l’aigua.
ALEIX: Ah, és per això! (Sortint per la dreta) Doncs, fins demà.
PROFESSOR: Fins demà. (Descansant) Uf! Quin espant, una mica més i m’enxampa. (Continua donant els últims retocs) Ja està a punt de funcionar. D’aquí una estona vindré, quan no hi hagi ningú a l’escola. (Orgullós pel seu invent) Jo seré el primer a provar-la. (La torna a tapar-la i surt d’escena per l’esquerra).
ESCENA 2
(L’ALEIX torna a treure el cap per la dreta, aquesta vegada en companyia de l’ARNAU. Vigilant que ningú no els miri, van cap a la màquina, la destapen i comencen a mirar tots el botons).
ALEIX: (Xafarder) Per a què deuen servir aquest botons? (Comença a tocar-los) Aquí posa “anys”.
ARNAU: Sí, però només hi ha quatre zeros.
ALEIX: (Fent el gest de boig amb el dit) Aquest professor. (Obrint la porta de la màquina) Mira, per aquí es pot entrar!
ARNAU: Què hi ha dintre?
ALEIX: No res. (Pensant) Escolta, fem una cosa, quan jo tanqui la porta, tu prems el botó vermell. Què et sembla, de posar-la en marxa? Va, vinga, provem-ho! Va!
ARNAU: N’estàs segur? No passarà res?
ALEIX: Què ha de passar? No siguis covard.
ARNAU: (Ofès) Jo, covard? Ara veuràs, passa i tanca la porta. (L’ALEIX ho fa) Estàs preparat? A la una, a les dues i a les tres. (Prem el botó)
(En aquest moment tota la màquina es posa en moviment i en comença a sortir fum. Quan s’atura, l’ARNAU obre la porta i L’ALEIX no hi és dintre).
ARNAU: (Molt espantat) Aleix, on ets? (Mira als costats de l’escenari, buscant ajuda) Socors, que algú m’ajudi. (Sense voler-ho prem un altre cop el botó vermell) Oh no! (Espantat) Un altre cop he pitjat el botó vermell. (La màquina es posa en marxa i l’ARNAU surt d’escena, per la dreta, molt espantat) Qui ens manaria…
Vicente Cañón