ÀNGEL CASTIÑEIRA  (publicat a “ARA”, 30/11/2013

Em van demanar que dirigís unes paraules a uns joves directius en l’acte acadèmic de cloenda, en el transcurs del qual se’ls van lliurar els títols que han assolit un cop finalitzats els seus estudis.

En lloc de les lloances de rigor, d’altra banda merescudes, em va semblar millor que, just ara que es formulen nous propòsits en la seva carrera i somien amb el seu ascens professional, podria ser convenient formular algunes qüestions que he anomenat “inquietants” per una raó ben senzilla: perquè han estat motiu d’inquietud personal i professional per a generacions anteriors de directius. Les preguntes són aquestes.

Primera. Què significa per a tu desenvolupar el lideratge: significa adquirir i acumular competències, o bé créixer en qualitat humana, maduresa i valors? ¿L’objectiu de la inversió formativa consistia tan sols a afegir un programari al teu CV, o a renovar a fons el teu sistema operatiu? Per descomptat, aquesta qüestió n’inclou d’altres de la mateixa família, com les següents. Què és per a tu el realment important, la vida dels negocis o el negoci de la teva vida? ¿Les decisions que prendràs estaran lligades al teu estricte progrés individual o també a la teva felicitat?

Segona. Quina serà la teva actitud i la teva resposta davant la gestió dels canvis, sens dubte disruptius, que afectaran les organitzacions en el futur? ¿Sabràs dirigir gradualment aquesta adaptació? ¿Acceptaràs crear i aplicar nous hàbits de conducta? ¿Comprendràs i t’atreviràs a orientar la direccionalitat del mateix canvi? Coneixem líders actuals que han negat la crisi, que s’han resistit a la nova realitat o bé que n’han postergat les solucions. Quin tipus d’implicació i compromís estaràs disposat a assumir tu en el teu nou lideratge?

Tercera. André Gide deia que ningú descobreix noves terres si no té el coratge de perdre de vista la platja. ¿T’atreviràs a córrer aquesta aventura, a formular noves visions i projectes malgrat la inseguretat del destí i la incertesa del trajecte? ¿O t’acontentaràs a transitar per camins fressats i senders coneguts, per repetir aquell gran tòpic que et recordaven els teus caps: “Aquí les coses sempre s’han fet així”?

Quarta.L’Aspen Institute diu que el líder del futur haurà de conèixer tan bé la seva feina com a ell mateix. No t’estranyi, per tant, que et formuli aquesta pregunta: com de bé et coneixes? Quins són els teus propòsits? El lideratge és fonamentalment una qüestió de com ser, i no tan sols de com fer. ¿Coneixes la teva condició interior, o et farà por explorar el teu estat interior i els seus fantasmes?

Cinquena. Com li va passar a Darth Vader, molts directius es deixen arrossegar pel cantó fosc de la Força. Quan tinguis un alt càrrec, ¿en què et convertiràs? ¿Com et transformarà la possessió del poder? ¿Acabaràs sent, com tants altres, un indesitjable? ¿Com gestionaràs els teus fracassos i sobretot els teus èxits?

Sisena. Jim Collins, trencant de manera provocativa amb un tòpic, diu que les persones no són l’actiu més important de les organitzacions. Les persones adequades sí que ho són, però només aquestes. Doncs bé, en el moment de constituir el teu equip, ¿a quines faràs pujar a l’autobús i a quines faràs baixar? Com les conservaràs? Quins seients els assignaràs? Crear un equip directiu superior no és fàcil. Cal donar als millors les millors oportunitats i, de vegades, molt abans de decidir cap on conduir, cal fer baixar la gent inadequada. Ho faràs?

Setena. He deixat per al final la qüestió més important, la dels valors. La pregunta és: quin nivell d’integritat estaràs disposat a assumir? Els valors són com les empremtes dactilars, ningú té els mateixos però els deixaràs marcats en tot el que facis. Els coneixements s’adquireixen i es transfereixen, però els valors i les actituds han de ser cultivats i exigeixen un treball continuat de la qualitat humana. ¿Estaràs preparat per sumar al teu talent professional (coneixements i competències) el teu talent personal (actituds i valors)?

El meu missatge, en definitiva, va ser aquest, que l’adquisició d’un títol acadèmic que ens acredita com a directius no és mai un punt d’arribada, sinó el punt de partida per a una aventura interior que ens posarà a prova -i d’una manera inquietant- en aquells registres que en el futur marcaran la diferència entre el bon i el mal lideratge.

Voldria compartir amb vosaltres un petit resum del que va ser la xerrada d’inici de curs a càrrec de la Maria Benet “Ensenyar a conviure amb la incertesa”

Partim del fet que no podem resoldre el futur de la nostra canalla, però sí que podem preparar-los per què ells i elles en puguin teixir el seu propi futur. No es tracta de “què volem que aprenguin”, si no de “com volem que aprenguin” i per tant de “com ensenyem”.

Què volem que aprenguin per poder conviure amb la incertesa, doncs avui en dia els paràmetres de l’estudi, de la feina, de l’entorn social i econòmic ha canviat i no és el mateix que fa trenta anys. Per preparar aquest camí i facilitar-los l’aprenentatge és bo acostumar-los a diferents formes i estils d’ensenyar; i tenir presents nou aspectes que es poden considerar fonamentals:

1.Aprendre a tenir iniciativa.

2.Aprendre a pensar.

3.Aprendre a ser més creatius.

4.Aprendre a ser més entusiastes.

5.Aprendre a treballar en xarxa.

6.Aprendre a ser optimistes.

7.Aprendre a reconèixer, expressar i autocontrolar les emocions.

8.Aprendre a tenir seny.

9.Aprendre a actuar.

1.Aprendre a tenir iniciativa: capacitat de fer sense que ens ho hagin de dir. Capacitat de pensar projectes, programar-los i tirar-los endavant; sabent suportar la frustració i les errades. (Eina: Treball per projectes)

2.Aprendre a pensar: afavorint l’anomenat “pensament eficaç”. Desenvolupant hàbits d’elements del pensament (aprendre a escoltar millor, a preguntar, a comunicar-se,…) i reflexionar sobre com pensem. (Eines: prendre decisions, resoldre problemes, saber veure i avaluar les informacions,…). Considerada per algun autor com la novena competència.

3.Aprendre a ser més creatius: aprendre a tenir idees creant un ecosistema creatiu on tothom trobi en què pot desenvolupar millor aquesta capacitat i premiant-la amb el reconeixement. (Eina: espai, hàbit i temps)

4.Aprendre a ser més entusiastes:té a veure amb les actituds; per tant depèn del què pensem, de com i què sentim i del què i com fem. (Eina: activitats que engresquin)

5.Aprendre a treballar en xarxa: saber coordinar-nos, saber comunicar-nos, saber confiar, acceptar el compromís i buscar la complementarietat. (Eina: entorns col·laboratius i de treball en grup)

6.Aprendre a ser optimistes: el nostre estil explicatiu condiciona el nostre pensament. Depèn de com expliquem les coses, de la durada de l’acció, del seu abast i de la personalització. (Ex. No és el mateix dir “aquest dibuix està malament”, que dir “què mal dibuixes”)

7.Aprendre a reconèixer, expressar i autocontrolar les emocions: educar la intel·ligència emocional i afavorir l’autoconeixement personal i la reflexió.

8.Aprendre a tenir seny: saber triar, tenir criteri i saber quines conseqüències té o pot tenir el faig.

9.Aprendre a actuar: el que podem anomenar “intel·ligència executiva”. Aprendre a fer i que l’acció sigui èticament viable (valors: esforç, responsabilitat, modèstia, fortalesa, generositat,…)

Referències fetes a la xerrada:

-José A. Marina (en referència a la “intel·ligència executiva”)

-David Perkins (en referència a les “estratègies del pensament”)

-Martin Cellimen (en referència a “l’optimisme com estil explicatiu”)

Espero que us hagi estat d’interès aquest petit tast! Paco

Són moltes les teories i reflexions que, des del món de l’educació i la pedagogia, veus autoritzades en la matèria i al llarg de la història ens han anat deixant. Més recentment les aportacions científiques sobre l’estudi del funcionament del cervell ens estan permetent refermar, en uns casos, i donar nous enfocaments, en altres, a les hipòtesis i teories relacionades amb  l’ensenyament-aprenentatge.

En cap moment pretenc amb aquest article posar en qüestió les afirmacions dels especialistes, sobre els mecanismes que regeixen les interaccions psicofisiològiques que fan possible l’aprenentatge. Però si voldria compartir allò que la formació permanent i la pràctica diària, al llarg de 30 anys de professió, m’han ensenyat al respecte. I voldria fer-ho d’una manera planera, entenedora per tothom i fins i tot esquemàtica. Intentant donar una resposta que pugui ajudar a tota aquella persona que li pugui interessar, posant damunt la taula aquells factors que, des del meu punt de vista, afavoreixen l’aprenentatge; i que quant millor es treballin, tant des del punt de vista personal o familiar com des del punt de vista professional, com docents, poden millorar el seu resultat.

Com punt de partida hauríem de convenir que l’aprenentatge és un procés psicofísic global on intervenen, evidentment, les estructures cerebrals, però també allò que podríem anomenar la memòria cel·lular. Per altre banda, el concepte d’aprendre, entès com créixer en recursos i coneixement, en el sentit ample de la paraula.

És cert que les vivències i el bagatge personal, són un punt de partida molt important però no pas decisiu; la metodologia utilitzada, entesa com un procés ordenat, s’esdevé d’un pes específic crucial.

Tampoc hem d’oblidar la gran importància dels sentiments, de les emocions, en els processos d’aprenentatge; doncs aquests poden suposar l’ample ventall que hi ha entre el bloqueig i l’aprenentatge més positiu.

Des d’aquesta perspectiva la competència bàsica fonamental a treballar seria la d’aprendre a aprendre. I quines serien les característiques a tenir en compte per afavorir el seu desenvolupament i així aconseguir el millor assoliment possible d’aquesta competència?

Al meu entendre faria falta treballar sistemàtica i ordenadament tres actituds, relacionades amb la “predisposició a fer”, set capacitats, que conformarien el “saber fer” i una emoció, que seria el “catalitzador” essencial de l’aprenentatge, la “motivació per excel·lència”.

Les actituds imprescindibles serien:

a) La voluntat (voler aprendre, voler saber).

b) L’esforç (la intensitat que posem en allò que fem).

c) La constància (la dedicació en el temps).

Les capacitats, expressades de manera seqüenciada, serien les següents:

-Saber escoltar als altres i saber escoltar-se a un mateix.

-Saber observar de manera crítica allò que ens envolta i a nosaltres mateixos (introspecció).

-Saber construir els nostres propis coneixements a partir de l’escolta i l’observació actives i poder establir relacions, induccions i deduccions. Per tant construir porta implícit treballar la capacitat de comprendre com relació biunívoca amb aquella: construint, comprenem i comprenent, construïm.

-Saber memoritzar allò construït i que per tant podem considerar com après, i destriar que és o pot ser allò significatiu.

-Saber expressar, saber comunicar als altres allò que hem aprés i/o creiem saber.

-Saber compartir el nostre coneixement, la nostra experiència amb les dels altres per poder reflexionar sobre la qualitat de les nostres pròpies construccions amb una visió autocrítica positiva que ens permeti seguir creixent emocional i intel·lectualment.

I el catalitzador és l’amor, ingredient fonamental tant per ensenyar com per aprendre. Sentir-se estimat per aquelles persones que t’ensenyen, aprendre a estimar el que estàs aprenent i saber estimar-te tu mateix, als altres i a la natura, té una potència d’activació dels factors de l’aprenentatge i font de coneixement difícil d’igualar. És, per tant, anar un pas més enllà de la mera motivació.

Per últim i encara que sembli una obvietat, aquest procés és continuu al llarg de la vida i és aplicable a tot i a tothom, només cal adaptar-se a les característiques i situacions individuals.

Per tant, el procés d’aprenentatge el podríem resumir en el següent gràfic:

I no es pot oblidar que aquesta competència es complementa amb altres no menys importants, tals com aprendre a pensar, a decidir, a fer, a ser i a estar, facilitant la presa de consciència dels propis aprenentatges i capacitats.

Fco. Fernando Morales Virgós

Posem al vostre abast tres documents facilitats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Va dirigit a les famílies i als i a les docents. Són un punt de partida per a la reflexió sobre el que volem dir quan parlem de “valors”, en què consisteix “l’autoritat” i com s’ha de revaloritzar el “reconeixement”, i la importància dels rols diferenciats entre la família i l’escola i la necessitat de caminar plegats i amb un mateix objectiu.

VALORS

AUTORITAT I RECONEIXEMENT

ROLS COMPETENCIALS

Un article una mica llarg però molt interessant i amb unes recomanacions finals molt útils.

Aquest és l’enllaç:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/01/17/actualidad/1358445608_550169.html

Amb aquest bloc obrim un nou espai de trobada per totes aquelles persones interessades en el fenomen educatiu i que a través de la seva participació vulguin COMPARTIR, amb majúscules; des del respecte, el diàleg i l’estima.

Animat! T’esperem per què en formis part amb nosaltres!

És un goig per la nostra escola tenir com primera col·laboració en aquest bloc que, avui dissabte 14 de gener de 2012, inicia la seva singladura a la Inspectora de la nostra zona, Sra. Carme Mañá Escarihuela; a qui agraïm la seva deferència i paraules d’ànim.

Podeu accedir a les seves lletres clicant a sobre de “comentari”. Però donada la rellevància que per nosaltres té aquest fet, ens em permès la llicència, que esperem ens pugui disculpar, de reproduir també a l’article “Inauguració oficial d’aquest bloc”.