Són moltes les teories i reflexions que, des del món de l’educació i la pedagogia, veus autoritzades en la matèria i al llarg de la història ens han anat deixant. Més recentment les aportacions científiques sobre l’estudi del funcionament del cervell ens estan permetent refermar, en uns casos, i donar nous enfocaments, en altres, a les hipòtesis i teories relacionades amb  l’ensenyament-aprenentatge.

En cap moment pretenc amb aquest article posar en qüestió les afirmacions dels especialistes, sobre els mecanismes que regeixen les interaccions psicofisiològiques que fan possible l’aprenentatge. Però si voldria compartir allò que la formació permanent i la pràctica diària, al llarg de 30 anys de professió, m’han ensenyat al respecte. I voldria fer-ho d’una manera planera, entenedora per tothom i fins i tot esquemàtica. Intentant donar una resposta que pugui ajudar a tota aquella persona que li pugui interessar, posant damunt la taula aquells factors que, des del meu punt de vista, afavoreixen l’aprenentatge; i que quant millor es treballin, tant des del punt de vista personal o familiar com des del punt de vista professional, com docents, poden millorar el seu resultat.

Com punt de partida hauríem de convenir que l’aprenentatge és un procés psicofísic global on intervenen, evidentment, les estructures cerebrals, però també allò que podríem anomenar la memòria cel·lular. Per altre banda, el concepte d’aprendre, entès com créixer en recursos i coneixement, en el sentit ample de la paraula.

És cert que les vivències i el bagatge personal, són un punt de partida molt important però no pas decisiu; la metodologia utilitzada, entesa com un procés ordenat, s’esdevé d’un pes específic crucial.

Tampoc hem d’oblidar la gran importància dels sentiments, de les emocions, en els processos d’aprenentatge; doncs aquests poden suposar l’ample ventall que hi ha entre el bloqueig i l’aprenentatge més positiu.

Des d’aquesta perspectiva la competència bàsica fonamental a treballar seria la d’aprendre a aprendre. I quines serien les característiques a tenir en compte per afavorir el seu desenvolupament i així aconseguir el millor assoliment possible d’aquesta competència?

Al meu entendre faria falta treballar sistemàtica i ordenadament tres actituds, relacionades amb la “predisposició a fer”, set capacitats, que conformarien el “saber fer” i una emoció, que seria el “catalitzador” essencial de l’aprenentatge, la “motivació per excel·lència”.

Les actituds imprescindibles serien:

a) La voluntat (voler aprendre, voler saber).

b) L’esforç (la intensitat que posem en allò que fem).

c) La constància (la dedicació en el temps).

Les capacitats, expressades de manera seqüenciada, serien les següents:

-Saber escoltar als altres i saber escoltar-se a un mateix.

-Saber observar de manera crítica allò que ens envolta i a nosaltres mateixos (introspecció).

-Saber construir els nostres propis coneixements a partir de l’escolta i l’observació actives i poder establir relacions, induccions i deduccions. Per tant construir porta implícit treballar la capacitat de comprendre com relació biunívoca amb aquella: construint, comprenem i comprenent, construïm.

-Saber memoritzar allò construït i que per tant podem considerar com après, i destriar que és o pot ser allò significatiu.

-Saber expressar, saber comunicar als altres allò que hem aprés i/o creiem saber.

-Saber compartir el nostre coneixement, la nostra experiència amb les dels altres per poder reflexionar sobre la qualitat de les nostres pròpies construccions amb una visió autocrítica positiva que ens permeti seguir creixent emocional i intel·lectualment.

I el catalitzador és l’amor, ingredient fonamental tant per ensenyar com per aprendre. Sentir-se estimat per aquelles persones que t’ensenyen, aprendre a estimar el que estàs aprenent i saber estimar-te tu mateix, als altres i a la natura, té una potència d’activació dels factors de l’aprenentatge i font de coneixement difícil d’igualar. És, per tant, anar un pas més enllà de la mera motivació.

Per últim i encara que sembli una obvietat, aquest procés és continuu al llarg de la vida i és aplicable a tot i a tothom, només cal adaptar-se a les característiques i situacions individuals.

Per tant, el procés d’aprenentatge el podríem resumir en el següent gràfic:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I no es pot oblidar que aquesta competència es complementa amb altres no menys importants, tals com aprendre a pensar, a decidir, a fer, a ser i a estar, facilitant la presa de consciència dels propis aprenentatges i capacitats.

Fco. Fernando Morales Virgós