Hores d’ara, es de suposar que tothom estarà d’acord que el respecte mutu és un dels pilars fonamentals per una bona convivència. Des de l’escola afavorim i treballem aquest valor personal per què sigui una actitud davant la vida.

Però no hem d’oblidar que és a la família on es planta i s’ha de tenir cura d’aquesta llavor, per a la qual el seu principal aliment és la corresponsabilitat en ensenyar i aprendre que els drets personals acaben on comencen els drets dels altres, i que cada dret porta associada una obligació. L’aigua que rega el seu creixement és l’exemple que l’adult dona a l’infant.

Un d’aquests exemples de respecte positiu envers els demés, és el cas, per citar algú, del modelatge que podem fer envers les normes de circulació i el compliment dels nostres deures ciutadans.

Posem un cas concret per tal de no allargar innecessàriament aquesta reflexió:

Observem l’ús que fem dels espais destinats a vehicles que condueixen o porten persones discapacitades. Quantes vegades els veiem ocupats per vehicles NO autoritzats? I per tant per persones que no ho necessiten. L’excusa que sovint sents és la següent: “Només ha estat un parell de minuts”; però el missatge que perceben els nostres infants és diferent: “Ho puc fer perquè, com que és poca estona, tinc dret” i “si la mare o el pare ho fa, és que està ben fet”.

Seria bo que ens conscienciéssim que per fer servir aquestes zones d’estacionament reservades es necessiten uns documents que no es concedeixen per capritx; tot el contrari, és per necessitat. I qualsevol dels usuaris d’aquestes zones canviaríem aquest estacionament quasi sempre “tan privilegiat”, el nostre cotxe i molt més, per no haver de tenir aquesta necessitat. I encara provoca més tristor quan això ho veus a les portes de la nostra escola.

Ho dic amb coneixement de causa, doncs aquí ho veig i en altres indrets ho pateixo!

El respecte no només es pot i s’ha d’ensenyar, també i sobre tot s’ha de practicar; i ha de servir de modelatge per la nostra canalla.

Si us plau, siguem curosos amb aquestes petites coses que sense adonar-nos i en funció del nostre exemple poden influir molt en el model de societat que permanentment estem construint.

Moltes gràcies i que puguem gaudir d’uns bons hàbits cívics. Depèn de mi i depèn de tu, tots en som corresponsables.

Paco Morales