Arxiu mensual: febrer de 2016

La petita flauta màgica

 El dijous dia 28 de gener els nens i nenes de Cicle Inicial han anat a veure La petita flauta màgica de Mozart. Un clàssic del Petit Liceu amb una escenografia llampant i molt atractiva.

http://www.liceubarcelona.cat/temporada-15-16/el-petit-liceu-familiar/la-petita-flauta-magica/presentacio.html

L’ttttocellaire Papageno ens explica les extraordinaries aventures que viu al costat del seu amic, el príncep Tamino. Junts volen rescatar la princesa Pamina, filla de la Reina de la Nit, a qui el malvat Sarastro ha fet presonera.

“Tots els infants neixen amb predisposició a la música i és molt bo que l’entorn ofereixi tot els recursos possibles per contribuir a una estimulació natural, que acompanyi el creixement dels més petits, sempre a través d’experiències plaents.

Tió de Nadal


Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc

La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió, l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred ‘hivern i llum per veure a les fosques. Però d’on vénen els cops de bastó?
Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.