Normes de l’apòstrof
Quan es parla o llegeix amb rapidesa es produeix moltes elisions de vocals, però solament es marcaran amb el signe de l’apòstrof aquelles elisions produïdes per l’article masculí i femení, la preposició “de” i els pronoms.
1. L’article determinant i personal
Davant d’un mot començat en vocal o “h” s’apostrofa l’article determinat, el, la, i l’article personal en, na, excepte l’article femení, la, quan el mot següent comença en una i o una u febles.
Així, l’all, l’hora, l’Antoni, l’Alba, n’Antoni, n’Alba, l’única, l’íntima; però la universitat, la imatge, la hi posa (la roba al calaix).
2. La preposició de
S’apostrofa la preposició de davant de mots començats per vocal o “h” excepte quan es contrau davant l’article masculí.
Així, vine d’hora, el dia d’avui, el llibre d’en Carles; però, el pa del dia.
3. Casos especials
No s’apostrofen algunes paraules que podrien conduir a confusions, com ara la anormalitat, la asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast amb la normalitat, la simetria, la lira, l’una i l’altra.
Tampoc no s’apostrofa la i consonàntica, com ara el iot, la tintura de iode.
En canvi, si que s’ha d’apostrofar les xifres que comencen en vocal, així com el mots forans començats per s líquida.
Així: l’11 de setembre, l’smoking.
I ara… a practicar:
