Franz Joseph Haydn
(Rohrau, Baixa Àustria 1732–Viena 1809)
Era el segon de dotze fills d’una modesta família -el seu pare era constructor de carros i músic
aficionat -. Va iniciar la carrera musical gràcies a la seva veu, fet que li possibilità l’entrada com a
cantor –soprano– a la capella de la catedral de Viena. Després d’anys difícils d’estudi i fins i tot de
pobresa, l’any 1761 va obtenir la plaça de músic al servei de la família dels prínceps Esterházy.
Durant els quasi 30 anys que hi va treballar, va escriure 100 simfonies, la majoria d’òperes i
moltes obres de cambra.
Simfonia dels adéus, núm. 45
Estrenada a finals de l’any 1772, la simfonia dels adéus és una de les més cèlebres de Haydn,
degut a la seva estructura, conté cinc moviments: Allegro assai, adagio, minuet i finale -amb un
segon adagio afegit al final del quart moviment–. Aquest darrer moviment finale ha fet
especialment famosa aquesta simfonia.
Haydn, musical i subtilment, va voler cridar l’atenció del seu amo per la impaciència que tenien els
músics de l’orquestra. Aquell any, el príncep Nikolaus Esterházy havia decidit no abandonar el seu
palau, com era costum; amb aquest fet no donava vacances a l’orquestra, així podia disposar de
música tot el temps
.
Durant l’adagio final, cada músic deixa de tocar, apaga l’espelma del seu faristol i marxa, quedant
solament dos violins a l’escenari. Sembla que van ser les esposes dels músics les que van idear
aquesta manera de fer patent davant del príncep la seva demanda de vacances. Un cop entès el
missatge, el príncep va accedir a la petició plantejada.
La simfonia té una durada aproximada d’uns 26 minuts.
L’Orquestra Filharmònica de Berlín. Director: Daniel Barenboim (Concert d’any nou, Viena,
2009)
