Category Archives: Cantània

50 milions de segons

S’acosta el dia del nostre concert de Cantània. Com ja sabeu és el dissabte 19 a les 12h del migdia al teatre Monumental de Mataró.

De fet ja ha començat la gira de concerts a l’Auditori i a teatres d’arreu de Catalunya. Us adjunto un vídeo del passat dimecres 2 en que van participar entre altres, escoles de Vilassar de Mar. Ens va bé per fer-nos una idea però penseu que a l’Auditori canten uns 800 nens i nenes en canvi nosaltres al Teatre Monumental serem poc més de 100 cantaires.

 


Us recomano també un fantàstic reportatge de l’INFO K sobre l’experiencia de participar en una experiència com Cantània. No us el perdeu!
http://www.tv3.cat/videos/4077532/Cantania-50-milions-de-segons

CANTÀNIA 50 MILIONS DE SEGONS

Què és la Cantània?

El projecte Cantània és una experiència musical que fa més de 12 anys que es realitza per teatres i auditoris de tot Catalunya que té com a objectius principals, promoure i millorar l’educació musical i que els alumnes visquin una valoració social del seu treball dut a terme durant tot el curs a l’aula. Dissabte 19 de maig de 2012 al matí, compartirem escenari amb altres escoles d’Argentona i Premià, actors i un grup de músics professionals.

Música i lletres: Joan Vives

Text de la cantata: Piti Español

Direcció musical: Josep Prats i Elisenda Carrasco

De què tracta?

50 milions de segons és el temps que passem, més o menys, a l’escola al llarg de la nostra infantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experiències que, més tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida.

Els cors escolars i els dos actors, un noi i una noia, protagonistes de 50 MILIONS DE SEGONS, ens interpretaran cançons amb un to irònic, simpàtic i una mica gamberro, sobre records com el nostre bocata preferit, la suposada mania que ens té una professora, l’excés d’activitats extra-escolars o un atac de polls. I amb un to emocionat i corprenedor, sobre records tan punyents com el bullying, la gelosia pel germà que acaba de nèixer o els mestres que anem deixant enrere. Tot això acompanyat per una música eclèctica i teatral, de vegades divertida i d’altres sentimental, on hi cap tant el pop com el rock-and-roll, les marxes o el rag-time.

.
.

.

 

.

.


.

.