Aquest matí, com sempre, els nens i nenes han anat arribant a la classe, ens hem dit bon dia i alguna cosa més amb alguns. El Lluc de seguida m’ha vingut a trobar per explicar-me una notícia trista, la seva àvia ahir es va morir. Hem xerrat una estoneta…tots asseguts, i com cada dia, també, els he preguntat si algú tenia ganes d’explicar alguna cosa a la resta. El Lluc ens ha explicat la mort de la seva àvia. Malaltona des de fa un temps, tenia poca sang, diu el Lluc, i aquest cap de setmana ha fet febre molt alta.
Tranquil ens ha explicat que a la tarda no vindria, anava a l’enterrament de l’Àvia, i tranquil també ens ha explicat que s’ha despedit, que ell se l’estimava molt, que ara ja feia dies que no podia venir-lo a buscar a l’escola i ja podien parlar poc per telèfon. Ha compartit amb la resta que per ell avui era un dia estrany,diferent, que no sabia encara si estava molt trist. La seva mare si que està molt trista, ena ha explicat. Hem parlat de la vida i la mort, de la vellesa i dels accidents i de com és d’importants viure bé i feliç….hem acabat dient que l’Àvia de Lluc no acabarà de morir mai perquè la seva familia sempre la recordaran. Emocionada us dic que ha estat un matí ben especial. Una abraçada ben forta a la familia del Lluc.
El matí ha continuat… Tranquils ens hem posat a treballar per parelles, a escriure com veiem la nostra escola i què ens fa sentir, ben aviat ho descobrireu a la nostra revista.

Gràcies Bet i companys del Lluc per trobar un moment i un espai per parlar de la pèrdua, de la mort i del dolor. Sovint l’arraconem fins un moment que ja és inevitable no parlar-ne. Hem volgut que el Lluc fos ben conscient en tot moment de tot el procés, des de què va fer emmalatir l’àvia Dani fins a la vetlla al tanatori i la cerimònia de comiat, el Lluc li va fer un petit ram de farigola i romaní que vem posar dins el taüt que s’havia d’incinerar. tot i que cada família ha de trobar el seu ritual i ha d’escollir els passos que creu més adequats en aquest moment tant delicat, us faig referència a un llibre que he trobat personalment molt sencer: “I jo també em moriré? com es pot ajudar els infants i els joves a conviure amb la pèrdua i la mort de qui estimen” de Xusa Serra, infermera especialitzada en processos de dol.
“Res és per sempre, ni la tristesa ni la felicitat, gaudim de la vida a cada instant”.
Una abraçada,
eli