“L’art pot arribar a desmaterializar -se fins al punt de poder-se realitzar només amb la mirada. Un gran artista pot realitzar art només llençant la mirada. Un seguit de mirades poden arribar a ser tan sòlides com qualsevol cosa o lloc però la societat continua estafant a l’artista el seu art de mirar, valorant només, els objectes d’art ( Smithson, The Writings p.112)”

Acabem de parlar d’escultures i arriben a la classe altres imatges d’altres expressions artístiques. A partir de la conversa al voltant de les imatges comencem a construir les primeres idees que compartim amb l’ajuda de la paraula:
“Les escultures les fan senyors, això que
veiem ho fan homes, caminen pel bosc, recullen coses i fan això: els nius, els camins de pals…”
Per tant, pensem, de moment, que no estem davant de cap expressió artística complicada i que aquestes “coses” no les fan artistes.
A continuació descobrim la primera evidència: aquests dies a l’escola estarem parlant de
land art. Tenint en compte el que hem dit més amunt, això vol dir, de moment per a nosaltres, fer coses fàcils i senzilles!
Continua la nostra descoberta, coneixem, una mica, a un autor importantíssim d’aquesta corrent artística: Andy Goldsworthy

Què fa aquest senyor, com ho fa:
Punxes de gel.
Coses boniques i sorprenents.
Xules.
Estructures corbes i sense columnes.
No sabia que existia el land art, fas alguna cosa però quan fa una ventada forta o plou pot caure.
Es difícil, no ho sembla però ho és.
M’ha impressionat.
Sorpresa.
Que el gel podia ser un bon material per fer una obra d’art.

Després de la conversa, d’algun descobriment, d’alguna idea nova i d’altres renovades, sortim al pati. Les nostres paraules, gràcies als nostres sabers, expressen idees noves i en matisen d’altres, el land art ja no és tan fàcil com ens ho semblava al començament!
“Redescobrim” un tros de pati, un lloc que ens agrada com a grup i que hi hem anat altres vegades.

Sabem que els artistes del land art el primer que fan es deixar- se seduir pel lloc. El que hem triat ens té ben captivats i poc a poc anem descobrint el perquè…

Per què s’està bé en aquest lloc?
“Perquè sentim coses com la
tranquil•litat, el gust d’estar
en un lloc, veig reflexos i això em calma, comoditat..”
Es un lloc amb un ambient
agradable, s’hi està bé i ens agrada.
“Grimpem, ens enfilem als arbres descobrim animals diversos i el sol ens toca a la cara de bon matí.”

Hem posat paraules a què ens fa
sentir aquest lloc, però també,
amb què ens fa pensar:

“amb un circ, amb el número 4, amb el mar, quan vaig a nedar, amb el lloc on viuen els avis, amb el pati de casa meva, amb una cova de bitxos, en una heura molt plena, en el càmping que vaig i tinc molt espai,amb un mono i la llibertat, també amb un plat de macarrons, tinc gana i al meu costat hi ha unes fulles que em fan pensar amb els macarrons.”

Arribats aquí arriba el temps de posar-nos a intervenir.
La intervenció no ha estat gens fàcil!
Ha calgut un temps per situar-nos en una nova manera d’expressar i crear, de construir i “des-construir” idees que teníem. Aquests dies hem sortit al pati no a fer una construcció, ni una escultura, sinó
una intervenció a la natura amb
materials de la natura!
Ara també sabem que el senyor Andy Goldsworthy és un artista com també ho és en Miró, Gaudí o Calder i fer una intervenció…
també costa molt!
13 de març de 2014
Àlex, Gemma, Mariona, Josep, Blanca, Júlia, Luna, Janna, Martín,Laia, Lluc , Max i Lucia.