En Guillem era un nen de 10 anys a qui no li agradava gens llegir. Ell només pensava en jugar a futbol. A l’hora del pati, al jardí de casa seva, al camp de futbol amb l’equip del seu poble, pel carrer… tot el dia anava amb una pilota de futbol als peus. Els seus amics anaven moltes vegades a la biblioteca, a buscar contes, còmics, novel·les… En Guillem, però no hi havia entrat mai! Cada diumenge en Guillem anava al camp de futbol a veure partits dels grans. Diumenge passat, quan va seure al seu seient va notar que a sota el cul hi havia alguna cosa… Hi havia un llibre!!! El va obrir i…

El va voler llençar. Quan va fer el moviment per tirar-lo va quedar obert en una pàgina, es va quedar tan bocabadat que va començar a llegir-lo. I llegint, llegint, quan va aixecar el cap el partit de futbol ja s’havia acabat. Se’n va anar a casa i va seguir llegint. De sobte, el seu pare el va cridar perquè feien un partit de futbol a la tele.  En Guillem va dir que no que estava llegint. El seu pare va quedar sorprès. I es que, en Guillem, aquell dia no va baixar ni a sopar. A partir d’aquell dia va canviar la seva actitud totalment, estava més amb els seus amics i amigues. Ves per on que amb unes paraules màgiques es va adonar de que llegint: llegiria més bé i faria la lletra més ben feta, seria més amable, la família li faria més cas, tindria més amics i els seus pares li comprarien contes, còmics, novel·les…