AVANÇAR CAP A L’ESCOLA INCLUSIVA

Costa trobar algun llibre que parli d’escola inclusiva des d’una vessant ampla i des d’un punt de vista d’escola, no pas com a tractat d’integració d’alumnes, que aprofundeixi una mica sobre el que vol dir escola inclusiva i que doni estratègies per a treballar.

“Cap a una escola inclusiva”, d’Ed. Eumo, Col. Documents, n.38  (2006),de diversos autors, encapçalat per P.Pujolàs i J.R.Lago.

És un llibre que recull les experiencies de diferents pedagogs en el camp de la pedagogia inclusiva. Al nostre entendre és un llibre molt interessant, explica experiencies adequades tant per l’escola primària com per la secundària. Totes les experiències són  interessants, sobretot els  articles d’introducció de  P.Pujolàs i J.R.Lago i els aclariments de J. Gimeno Sacristan. A més a més , voldriem recomanar :

1. L’aprenentage entre iguals com a recurs per l’atenció a la diversitat,  D.Duran Gisbert i E.Miquel Bertran.

2. El què, el com, el perquè i el per a què dels grups i els equips d’aprenentage ccoperatiu,  P. Pujolàs Maset.

3. Accessibilitat al currículum i accés al currículum, R.Ruiz i Bel.

4. Programa preventiu per l’adquisició de les habilitats bàsiques d’accés al currículum: una eina per l’atenció a la diversitat a l’aula, g. Jové, L.Vicens, L.Egido, A.Cid i O.Serra.

5. L’escola, un lloc per apredre-hi tots junts, N.Aguiar Baixauli, C.Breto Guallar.

El concepte d’inclusió és clau a l’hora d’entendre el significat d’escola inclusiva. Inclusió vol dir -incloure-, tenir en compte a tothom, pensar en uns i altres, en tots, però, per sobre de tot, en que tothom es senti inclòs. Per entendrens, a nivell social , és un pas més en el pensament democràtic; pensar no només amb els que et voten sinó amb els que no et voten o ni tan sols voten…pensar un model social que tingués en compte a tothom…

En l’escola inclusiva diem : alumnes diferents en una mateixa aula.  Tenir en compte a tothom és tenir en compte la diferència, tenir en compte la manera de ser de cadascú, les seves destreses, el tarannà, les dificultats, el seu ritme, el caràcter, les afeccions…sense parlar de la llengua, la cultura…suposa un plantejament diferent.  No totes les estratègies ni mètodes tenen en compte la diversitat. A tall d’exemple, per entendrens, i sense entrar en detalls( més endavant hi entrarem) un ensenyament basat en l’aprenentatge cooperatiu respon més a un model d’escola inclusiva, tot i que  no és condició indispensable.

A l’hora de parlar d’escola inclusiva és obligat parlar de S.B. Stainback  (2001) que defineix l’educació inclusiva com: el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i d’aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula. Més tard, basant-se en aquest principi,es redefineix l’escola inclusiva dient : tots els nens, fins i tot aquells que tenen discapacitats més severes, han de poder anar a l’escola de la seva comunitat amb el dret garantit de ser ubicat en una classe comuna.

En un primer estadi, alguns psicòlegs, se’ls encen la “llumeta”al sentir parlar d’alumnes sense distinció de capacitat i alumnes amb discapacitats severes dins l’aula. D’aquesta manera s’inícia el  procés d’integració dels alumnes amb “discapacitat” dins les aules, els alumnes amb “discapacitat” són tractats com els demés alumnes i els mestres d’educació especial, fidels a la definició, els atenen en les aules junt amb els demés.

Així, el mot integració  es confon amb inclusió;  alguns entenen : inclusió d’alumnes amb “discapacitat “a les aules ordinàries en lloc d’integració. El resultat, tot i èsser positiu, confon el concepte d’escola inclusiva.

En un segon estadi, P. Pujolàs i J.R.Lago ( 2006), redefineixen : una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents,  una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que -evidentement- són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).