AVANÇAR CAP A L’ESCOLA INCLUSIVA

El proper divendres dia 27 i dissabte dia 28 de novembre,  CCOO realitza unes jornades sobre ” escola i inclusió“.

Ens sembla molt bé que un sindicat, que és una organització de treballadors, es proposi parlar d’aquest tema. Ja era hora ! Ja era hora , que des d’una organització lider,  es parli de la manera de capgirar els valors educatius actuals, es parli d’inclusió.

Evidentment, la inclusió no és  pròpia d’una forma de pensar que classifica i utilitza al seu gust els individus, els espais, els recursos…, sinó pròpia de qui no classifica, de qui està a favor de la diversitat, de qui inclou les opcions personals, de qui té en compte  l’aportació de cadascú per a construir entre tots un bé comú.  Apliquis al camp que es vulgui ; en educació, en el mon econòmic, en la urbanització dels espais, en l’organització del sistema sanitari… La inclusió no permet el guany d’uns per sobre dels demés.

Un sindicat de treballadors ha de parlar d’inclusió!

Benvingudes les jornades !

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Aprendre_junts.pdf

És l’adreça del document que ha elaborat el  Departament  sobre     escola inclusiva.  És un document molt acurat  que recull, de manera seriosa, totes les expectatives al voltant de l’escola inclusiva. Parteix dels acords de Salamanca :…“la discapacitat com un fenòmen humà universal, i no pas com un tret diferenciador d’una minoria social per la qual calgui fer polítiques especials”(1994) i dels principis bàsics de la LEC : …”la cohesió social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom…( 2009).

Llegiu-lo de cap a peus.

Quan parlem d’estratègies d’aprenentatge de l’escola inclusiva hem de parlar d’estratègies d’atenció a la diversitat, no hi ha estratègies pròpies de l’escola inclusiva però sí hi ha estratègies que no són  inclusives. Aquells mètodes d’ensenyament que respecten el tarannà  i el  ritme de cada nen i nena direm  són pròpies d’escola inclusiva, evidentment no són només d’escola inclusiva, i aquells mètòdes que no respecten al diversitat i tracten a tothom per igual no són  inclusius.

I Jornada de l’escola inclusiva de Centelles ‘Una escola per a tothom’, 7 de juny

Ahir,  alguns mestres de l’escola vam anar a la “primera jornada d’escola inclusiva de Centelles”, on l’amic Pere Pujolàs hi va dedicar unes paraules. Ens va agradar sentir-lo i sentir-lo explicar quins són els paràmetres de l’escola inclusiva.

A l’escola, ja n’hem parlat molt d’escola inclusiva, tenim ben clar el que vol dir, sabem que no hi ha marxa enrrera, l’escola o és inclusiva o no és escola. Alguns mestres es posen les mans al cap quan senten els replantejaments i les cabòries que alguns fan quan es parla d’escola inclusiva. En aquesta jornada, …debat amb participacio d’un ponent al voltant de l’escola inclusiva, amb la participacio de pares i mestres… girava al voltant de la necessitat d’integrar alumnes amb discapacitat a les aules, o de si els mestres estaven preparats per a treballar amb nens i nenes diferents, de si si les usee o no les usee, fins i tot el Pujolàs va preparar unes diapositives explicant el cas, de la integracio d’un nen amb ” dificultats (?)” a l’escola, el que havia suposat per als seus mestres integrar-lo en l’aula.

A nosaltres ens sembla que aquest debat ja està fora de lloc, no pot ser que en ple segle XXI encara s’estigui confonent integració per inclusio, fa 15 anys que s’està parlant d’aquest concepte, no pot ser que mestres, i EAP’s, i  universitat, estiguin parlant de …si un nen o una nena té dret a rebre educació de qualitat… L’educació, entre d’altres llocs, es dóna a l’escola i a l’escola li correspon donar-la amb qualitat i aquí comença la  feina que és en realitat el que s’hauria de parlar i on la Universitat, hauria de jugar un paper molt important:  quines són les estratègies per a educar en les aules ( ja no diem escola inclusiva, com no direm escola democràtica ni escola coeducadora ni escola….), parlem d’escola i prou. I per l’altra part, els senyors, del Departament, a l’hora donar els recusos necessaris perquè a les escoles es pugui treballar en qualitat i els mestres no esdevinguem bojos dins aquest caos que gira al voltant de l’educacio.

Per una escola, pública, concertada, amb sisena hora, amb… el que vulguin, que no ens maregin amb aquest debat…però de QUALITAT.

Amb aquest article voldriem obrir un debat sobre inclusió i aprofundir en les idees que configuren l’escola inclusiva. En algun article  anterior hem definit més o menys el que vol dir inclusió però ens sembla cabdal, abans de tirar endavant, endinsar-nos en el valor de la inclusió com a actitud individual i esbrinar què s’enten quan es parla d’escola Inclusiva.

Aquest és un debat , gairebé recurrent entre els i les  mestres de la nostra escola, sobretot amb  els i les mestres nous. Realment costa pensar en clau d’inclusió, hi ha moltes barreres a trencar,  l’escola, sovint, és exclusiva, l’ntorn gairebé sempre

La inclusió no només gira al voltant de la classe, també a les reunions de mestres, al treball de preparació, als nivells…

Obrim el debat, obrim a pensar.

Costa trobar algun llibre que parli d’escola inclusiva des d’una vessant ampla i des d’un punt de vista d’escola, no pas com a tractat d’integració d’alumnes, que aprofundeixi una mica sobre el que vol dir escola inclusiva i que doni estratègies per a treballar.

“Cap a una escola inclusiva”, d’Ed. Eumo, Col. Documents, n.38  (2006),de diversos autors, encapçalat per P.Pujolàs i J.R.Lago.

És un llibre que recull les experiencies de diferents pedagogs en el camp de la pedagogia inclusiva. Al nostre entendre és un llibre molt interessant, explica experiencies adequades tant per l’escola primària com per la secundària. Totes les experiències són  interessants, sobretot els  articles d’introducció de  P.Pujolàs i J.R.Lago i els aclariments de J. Gimeno Sacristan. A més a més , voldriem recomanar :

1. L’aprenentage entre iguals com a recurs per l’atenció a la diversitat,  D.Duran Gisbert i E.Miquel Bertran.

2. El què, el com, el perquè i el per a què dels grups i els equips d’aprenentage ccoperatiu,  P. Pujolàs Maset.

3. Accessibilitat al currículum i accés al currículum, R.Ruiz i Bel.

4. Programa preventiu per l’adquisició de les habilitats bàsiques d’accés al currículum: una eina per l’atenció a la diversitat a l’aula, g. Jové, L.Vicens, L.Egido, A.Cid i O.Serra.

5. L’escola, un lloc per apredre-hi tots junts, N.Aguiar Baixauli, C.Breto Guallar.

El concepte d’inclusió és clau a l’hora d’entendre el significat d’escola inclusiva. Inclusió vol dir -incloure-, tenir en compte a tothom, pensar en uns i altres, en tots, però, per sobre de tot, en que tothom es senti inclòs. Per entendrens, a nivell social , és un pas més en el pensament democràtic; pensar no només amb els que et voten sinó amb els que no et voten o ni tan sols voten…pensar un model social que tingués en compte a tothom…

En l’escola inclusiva diem : alumnes diferents en una mateixa aula.  Tenir en compte a tothom és tenir en compte la diferència, tenir en compte la manera de ser de cadascú, les seves destreses, el tarannà, les dificultats, el seu ritme, el caràcter, les afeccions…sense parlar de la llengua, la cultura…suposa un plantejament diferent.  No totes les estratègies ni mètodes tenen en compte la diversitat. A tall d’exemple, per entendrens, i sense entrar en detalls( més endavant hi entrarem) un ensenyament basat en l’aprenentatge cooperatiu respon més a un model d’escola inclusiva, tot i que  no és condició indispensable.

A l’hora de parlar d’escola inclusiva és obligat parlar de S.B. Stainback  (2001) que defineix l’educació inclusiva com: el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i d’aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula. Més tard, basant-se en aquest principi,es redefineix l’escola inclusiva dient : tots els nens, fins i tot aquells que tenen discapacitats més severes, han de poder anar a l’escola de la seva comunitat amb el dret garantit de ser ubicat en una classe comuna.

En un primer estadi, alguns psicòlegs, se’ls encen la “llumeta”al sentir parlar d’alumnes sense distinció de capacitat i alumnes amb discapacitats severes dins l’aula. D’aquesta manera s’inícia el  procés d’integració dels alumnes amb “discapacitat” dins les aules, els alumnes amb “discapacitat” són tractats com els demés alumnes i els mestres d’educació especial, fidels a la definició, els atenen en les aules junt amb els demés.

Així, el mot integració  es confon amb inclusió;  alguns entenen : inclusió d’alumnes amb “discapacitat “a les aules ordinàries en lloc d’integració. El resultat, tot i èsser positiu, confon el concepte d’escola inclusiva.

En un segon estadi, P. Pujolàs i J.R.Lago ( 2006), redefineixen : una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents,  una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que -evidentement- són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).