8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Aquest dilluns 8 de març del 2021, hem celebrat el Dia Internacional de la Dona. Actes se n´han fet molts  tot i la pandèmia. Des de l’escola, hem parlat amb les alumnes del que suposa aquest dia i totes les que han volgut participar ho han fet, realitzant  alguna activitat escolar relacionada.

Us deixem un parell d’exemples:

AQUAREL·LA  de l’Ainhoa Cobos  (11 anys)

 

 

 

 

 

 

 

ESCRIT : “L’ECONOMIA DE LES CURES” El pilar invisible , per  Núria Portolés Font (17 anys)

Per molt diferents que puguem ser les persones entre nosaltres, totes tenim una cosa en comú, tots els éssers humans vivim en cossos de carn i os, vivim en cossos vulnerables, cossos dels quals hem de tenir cura tota la vida.
Normalment pensem que necessitem que ens cuidin quan naixem, quan ens fem vells, quan ens posem malalts o quan no ens podem valer per nosaltres mateixos, però realment necessitem cuidar-nos dia a dia per assegurar poder complir les nostres necessitats bàsiques. Necessitem preparar menjar per poder alimentar-nos, necessitem estar en un entorn net i càlid per estar sans, necessitem que ens tractin amb cura per sentir-nos estimats, etc.
I sobrevivim perquè per sort tothom té aquesta capacitat, tots i totes podem assolir aquestes tasques i crear comunitats on cuidar-nos entre nosaltres i a nosaltres mateixos, estem dissenyats per això.
Fins aquí la teoria és molt maca, però la realitat és molt diferent i deixa molt a desitjar. Tenim un greu problema que s’hi oposa i radica en el fet que durant tota la història, qui s’ha ocupat d’aquests cossos vulnerables som les dones, i no perquè siguem les més indicades per aquesta tasca o perquè tinguem un esperit cuidador intrínsec, sinó perquè vivim en societats que distribueixen de manera no-lliure les cures. Ens hi encasellen des de petites de manera que creixem pensant que aquest és el nostre rol natural i per tant no el qüestionem. Però no és el nostre rol natural, de cap manera, que siguem nosaltres les que desenvolupem aquestes tasques té un origen i un perquè.
La feina de cures, es comença a catalogar a la revolució industrial com a feina domèstica. És aquí, als inicis de la producció massiva i amb les primeres passes de l’economia capitalista que se li dóna un nom concret i aïllat.
I no és d’estranyar que just en aquest moment històric se li doni un nom, la identificació i desvinculació del anomenat treball domèstic va ser un dels pilars fonamentals del sistema capitalista.
La consolidació de la família nuclear esdevé necessària dins aquest sistema, perquè permet l’explotació total de la força de treball masculina, on els homes poden dedicar gairebé tot el dia a produir riquesa, ja que tenen totes les seves necessitats cobertes gràcies a la força de treball de les seves dones, mares, germanes i filles, que es queden a casa fent totes les tasques de cures i reproductives.

És important recalcar que sense aquestes tasques no existeix la vida, els futurs treballadors no creixen, els que es posen malalts no es recuperen, els que fan funcionar la indústria el dia d’avui no sobreviuen. Però irònicament, aquí les més essencials són les més precàries, que amb el menyspreu social i totalment fals de no haver treballat en la vida es troben en la vellesa sense dret a la jubilació.

Tot i que el més lògic seria valorar i agrair per sobre de tot les coses que ens permeten viure, el que acaba passant (igual que amb els recursos naturals) és que com des del punt de vista capitalista ‘com més barata la matèria primera/la força de treball millor el que surt més rendible és degradar les cures en un treball insignificant femení que s’acaba donant per fet, totalment infravalorat i pagat al preu més baix possible, oblidant-ne completament així la seva vital importància.
Avui diem prou, si el que volem és la igualtat entre gèneres hem d’acabar amb aquesta dinàmica obsoleta.
No serveix de res una dona pugui treballar si a més s’ha d’encarregar de tot el treball domèstic, no volem el doble de feina ni premis de consolació, volem repartir i desfeminitzar les cures.
Volem que la igualtat no formi part només del marc teòric sinó que es materialitzi en el pràctic, per poder trencar les barreres i els estereotips del gènere i aconseguir una veritable equitat entre éssers humans.
Ja estem fartes de sustentar la vida com un pilar invisible, amb tot el que hem donat no permetrem ser mai més l’últim eslavó de la cadena.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

De Nadal a Pasqua, en una exhalació !

La setmana passada va ser la festa de Carnestoltes, una mica deslluïda aquest any, poques disfresses i poca festa. No passa res!

 

 

 

 

 

 

 

Estrenem el període de la Quaresma, que en ella mateixa, és el temps  d’espera a les vacances de Setmana Santa, que si ens resultA també deslluïdA, no passarà res!

De moment, setmana a setmana, anirem treient les 7  CAMES de la Vella Quaresma.

                                               

 Qui dia passa, any empeny!     

Publicat dins de General | Deixa un comentari

UN NADAL DIFERENT

Aquest Nadal del 2020 l’han anomenat de moltes maneres. En el moment en que ens trobem, qui més qui menys,  l’espera i el pensa amb por, dubtes, optimisme, il·lusió… hi caben tots els sentiments, tants com persones. I parlant de persones, les nostres, els nostres infants i adolescents que passen aquests dies a l’Hospital i que, per suposat, les seves emocions van cap a totes les direccions, ens han volgut deixar el seus desitjos, els seus escrits. Com el de la LARA, que ha titulat aquest Nadal com a DIFERENT.

El Nadal sempre ens porta a l’amor.

El fred arriba carregat de màgia i llum.

Els carrers il·luminats amb ornaments i escalfor.

El fum surt de la xemeneia de totes les cases,

on els infants carreguen grans somriures plens de xocolata.

Però en aquest 2020 tenim pel mig una pandèmia,

que impedeix tot tipus de contacte amb la família.

Però tot això jo sé que acabarà,

tard o d’hora amb la vacuna.

I quan tot això acabi , tornarem a  veure´ns i abraçar-nos .

 QUE TINGUEU UN BON NADAL DIFERENT!

                                                                                 LARA

Us volem fer arribar també, els desitjos que han deixat els infants ingressats els dies previs al Nadal, en forma de boles, talment pedres precioses !!

Amb elles  hem guarnit el passadís, talment com si fos el menjador de casa nostra, acompanyats del tradicional pessebre i uns avets  plantats al llarg de tota  la planta de pediatria.

       

I finalment us deixem unes imatges de com han cagat el tió els nens i nenes, amb totes les mesures anti-Covid ! Fins i tot el tió va amb la mascareta prescriptiva ! (el més petit no cal, diuen )

 

 

 

                               
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Vet Aquí Sabadell…a l’hospital Taulí !

QUE COMENCI L’ESPECTACLE !!!

Aquesta primavera passada, les fantàstiques contacontes, rondallaires, de VAS no ens van poder venir a explicar històries a la Planta de Pediatria perquè el Festival de contes, com tantes i tantes coses, es va suspendre !!! 🙁 🙁

Però com que són un equipVAS , je je 😉 no volen acabar aquest oblidable 2020 sense els seus contes. I com ja és costum, el tret de sortida el faran amb nosaltres . Que bé !! No a dins l’Escola del Taulí però sí a les habitacions de cada nen que vulgui escoltar una història, jugar amb un poema, cantar un conte,…amb la companyia de la Maite i l’Aurora, les mestres.

ESTEU A PUNT ???

   

What do you want to do ?

New mail

Publicat dins de General | Deixa un comentari

REINVENTAR-SE, SENSE OBLIDAR-SE DEL PASSAT

Aquest setembre, tan estrany per a tots els centres educatius també ho ha estat, com no podia ser d’altra manera, per a l’ Escola  del Taulí, que no ha pogut obrir els primers quinze dies per problemes de salut de les dues mestres !

I quan hem tornat…la planta de Pediatria semblava una altra, pintada de blanc i blau.

Però s’hi troba a faltar l’empremta permament dels nens i nenes que l’habiten, per molts o pocs dies. I a ells desplacant-se amb dificultat d’una punta a l’altra de la planta, amb els pals de medicació, camí de l’Escola. Ara, estan tots confinats a les seves habitacions. però ens tenen igualment al seu costat. Això sí !

I, al vestíbul de l’hospital, tampoc hi ha hagut la munió de cares que et miraven quan anaves a agafar l’ascensor: Autoretrats dels alumnes que el curs anterior havien pogut exercir el seu dret a l’educació a l’Aula Hospitalària. TAMPOC hi pot haver Exposició aquest any especial.

Des del nostre bloc volem fer lEXPOSICIÓ dels nostres artistes. Un per un els veureu desfilar. En mirar-los, a nosaltres les mestres, se’ns dibuixa un somriure de satisfació, de complicitat, de moments difícils viscuts, i també de divertits ! I tant !

ENDAVANT !  Cliqueu i GAUDIU-NE !!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ACABEM AQUEST CURS amb

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….
INCERTESA….
INCERTESA….
Publicat dins de General | Deixa un comentari

DIA DEL NEN HOSPITALITZAT (en confinament)

El 13 de maig, celebrem amb PETONS que ens envien famílies, alumnes, personal sanitari i mestres de l’Escola de Hospital Taulí, el “Dia del Nen Hospitalitzat”.

Petons per a tots aquells infants i joves que en aquests moments estan ingressats, i petons per a tot el personal sanitari, que vetlla perquè tot VAGI BÉ.

(Cliqueu a sobre la imatge per veure el video que hem fet amb la vostra col·laboració)

Des de fa sis anys, ens vam sumar a la iniciativa de la Fundación AtresMedia i juntament amb altres hospitals del territori espanyol, ens hem coordinat per celebrar aquest dia.

I aquest any, encara que estiguem en confinament,

hem volgut sumar-nos-hi igualment.

                                                      GRÀCIES a totes i tots els que ho heu fet possible !!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PARTICIPA EN EL PETIT LLIBRE DE L’ANY QUE VE !!!

Ja saps que “tots els sants tenen capvuitada no ??”

Doncs si et vas quedar sense participar el dia de Sant Jordi…..fes-ho  durant aquesta setmana, i OMPLE EL FORMULARI d’ UNA SOLA PREGUNTA!  I moltes, moltes gràcies !!  

…Al llarg de molts anys, per aquesta diada, hem establert una mena de “ritual” des de l’Escola, amb tots els que volieu participar-hi. Els nostres alumnespacients vostres, feien  punts de llibre, cada curs especials i diferents, i vosaltres ens escrivieu en un paperet alguna cosa que us demanàvem.

Aquest any, que no ho podem fer “en directe”, us volem demanar que seguim amb el ritual però, telemàticament.

Entreu en aquest enllaç i ….que els vincles no es trenquin, malgrat l’epidèmia !!

https://forms.gle/rzzkdFsucWHAnoxn8

I com que no us podem obsequiar amb el punt de llibre, animeu-vos per Sant Jordi, a fer aquesta ROSA, des de casa, si us ve de gust, ben fàcil i bonica !….

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SANT JORDI 2020

Estimades i estimats, aquest Sant Jordi tan especial, va dedicat a vosaltres, a tot el personal sanitari que ha hagut de resistir l’embat d’aquesta crisi sanitària. I molt especialment als que ens coneixem i hem compartit tantes diades com aquestes.

Aquest any, les mestres i  els nens, no serem a la Planta de Pediatria per gaudir plegats de la gran festa del “Llibre i la Rosa”, però us tindrem presents al nostre cor.

Recordeu fa un any?

El punt de llibre inspirat en l’obra de l’artista Joan Brossa? I la pregunta que us vàrem fer? Sí, no? Doncs aquí us la deixem, així com totes les vostres respostes:

“Quan era petit m’agradava jugar a ….i ara de gran …”

La pregunta del Sant Jordi 19, segur que us va traslladar a aquells moments de felicitat absoluta, on tot era possible i res massa important. I potser fins hi tot, us heu dit: “hauria de tornar a jugar ara de gran, potser recuperaria aquelles sensacions”

Si ha estat així, perfecte!

La celebració de l’Any Brossa ens va servir per a dues coses: donar a conèixer una mica la seva vida i obra; i a un nivell més personal, retornar-nos a la infància.

Feliç Sant Jordi 2020, amb SALUT

 

 

PETIT RECULL DE SANT JORDI 2019

Hablar, por ser muy habladora.

M’agradava anar al bosc a construir la nostra casa i la netejàvem i cuidàvem entre germans i cosins. Era una manera d’estar junts i disfrutar els estius de la natura a casa dels avis.

De petit m’agradava fer teatre amb els amics a casa.

M’agradava jugar a construir cabanes amb els meus amics, perquè estàvem a la natura i deixàvem volar la imaginació.

Abans jugava amb la meva filla petita a tot tipus de joc simbòlic i ara amb els nebots.

A mi m’agrada jugar a bàsquet ja que mentre faig esport estic amb les meves amigues i m’ho paso d’allò més bé.

De petita m’agradava jugar a saltar corda. La pilota no gaire perquè les meves amigues eren més bones i em guanyaven.

M’agradava jugar a qualsevol esport d’equip perquè ho feia amb els amics i malgrat la part competitiva que sempre hi ha el millor, es compartia el temps amb els amics,

A fer cabanes, perquè m’agradava crear nous mons i noves realitats.

M’agrada i m’agradava jugar a cuita-amagar per sorpendre a la persona que “para”.

Sóc de mena juganera, jo. Quan era petita, com que sóc de poble petit, jugava al carrer gairebé sempre. Els meus jocs preferits eren: saltar a corda, la xarranca, “tres marinos a la mar”, a gomes,…I a casa, jugar amb la meva germana amb productes de l’hort.

M’agradava sortir a jugar al carrer: a amagar, a saltar a corda, a les gomes…Em trobava amb les amigues i altres nens i nenes del poble, de totes les edats. Les possibilitats de joc eren infinites.

M’agradava jugar a bàsquet perquè jugava amb les meves amigues i m’ho passava molt bé.

M’agradava i actualment m’encanta cantar, tinc passió i m’ho passo molt bé.

Quan era petita a l’hora del pati a l’escola, ens agradava jugar a les famílies. Cada pati era una història diferent. La imaginació no tenia límits !

A la comba, porqué jugábamos todas juntas.

M’agraden molt els jocs de taula compartint estones amb la família i amics. De petita “la volta al món” era la meva passió. Ara “Catan”, al “Trivial” i al “Nature”.

Quan era petita m’agradava jugar a cuinetes i a dibuixar…Ara la dèria per cuinar ja m’ha passat, però segueixo dibuixant. Ho he convertit en el meu ofici i això em fa molt feliç.

De petita mágradava jugar a jocs on hi hagués moltes persones. De gran m’agrada “jugar” a descobrir aquestes i noves persones.

M’agradava molt la goma elàstica i saltar a la corda, perquè a més de moure´m i “ballar”, podia cantar.

M’agradava jugar molt al pati de l’escola als “Tazos” i als “Gogos”.

M’agrada jugar a videojocs perquè des de petit que hi jugo.

M’agrada jugar a jocs de taula, videojocs i futbol, perquè passo grans moments amb els amics.

Dómino, amb els meus nebots. Hi jugava també de petita amb el meu avi. Fa pensar.

Ara m’agrada jugar a jocs de taula perquè m´ho passo bé. Abans m’ agradava molt jugar al carrer a córrer perquè disfrutava molt.

A mi m’agradava jugar a jocs del carrer (pillapilla, etc) perquè m’agrada molt córrer i disfrutava corrent; mai m’enxampaven.

El pare era futbolista professional i de molt petita jugava a pilota amb ell. A partir d’això, el que més m’agradava era jugar a futbol i també anar amb bicicleta.

M’agradava molt jugar amb barbies, en tenia caixes plenes i creava infinitat d’històries.

M’agradava molt jugar a futbol amb els companys de clase. Perquè se’m passava el temps molt ràpid i era molt divertit.

La meva obsessió quan era petita eren els Little Pet Shop. Em passa hores submergida en un món d’animals que parlaven i vivien mil històries diferents.

Al tres en ratlla, perquè sempre guanyava.

No recordo cap joc en particular. Crec que vaig jugar poc. La meva vida de nena va estar plena de coses d’adults.

A les gomes de saltar, perquè jugava amb les amigues durant horesi no ens enfadàvem mai.

A les casetes amb la meva germana: erem veïnes, cadascuna a una habitació i ens fèiem visites.

A mi m’agradava jugar al “Bote” amb els amics del barri, perquè és un joc que jugava molta gent i era molt divertit.

M’agrada jugar al futbol perquè és una afició meva.

M’agradava jugar a detectius perquè els meus llibres preferits eren de detectius.

M’ encantava jugar a mestra i he acabat sent mestra.

M’agrada jugar a puzles perquè primer és desordenat i al final ja és un dibuix.

M’agradava jugar a saltar, la goma, la corda, a fer rodolins i a cantar amb més nenes.

M’agradava jugar al mocador perquè era a l’aire lliure.

El joc de la oca, a saltar i parar i a endevinar coses.

Jugàvem a fer música i ballar, tocant un tambor que tenim encara a casa. Ens ho passàvem molt bé.

A mi m’agrada jugar a la Nintendo, perquè puc jugar jocs molt creatius i amb l’ajuda dels meus amics, passar de nivell.

Sempre m’ha agradat i m’agradava jugar a pilota, perquè destacava i em feia sentir important.

Poner historias a los dibujos; para imaginar como podia ser mi vida.

A fer cabanes al carrer i interpretar personatges, perquè em permetia inventar i fer jugar als altres nens.

A la goma o la corda de saltar, perquè cantàvem i jugava tothom.

“Aquest és el meu somni i jo decideixo com acaba” (Alícia en el País de las Maravillas)

Sempre m’ha agradat jugar enmig de la naturalesa i ara més, per així desconnectar.

Al fet i amagar, segurament pel plaer de ser trobada.

M’agrada jugar, sobretot, a perseguir i fer pessigolles a les meves filles perquè sempre acaba amb una gran abraçada.

Quan era petita m’encantava jugar amb els meus germans a fet i amagar.

M’agradava jugar amb un elefant que llençava papallones i jo les havia d’agafar.

****Porque le doy un significado más profundo a las palabras más simples y para darles una major presentación o estètica, està genial esta técnica.

Al Tetris, és un joc de lògica molt entretingut.

M’agradava molt jugar a nines amb les amigues, perquè ens imaginàvem un món molt idíl·lic i feliç.

M’agrada jugar amb els puzles perquè em relaxa

A futbol, perquè veia que els meus amics s’ho passaven molt bé i al provar, jo també vaig disfrutar.

Pilla pilla: cercar als altres i compartir somriures.

M’agradava jugar a gomes, a saltar les gomes amb les meves amigues al pati de l’escola. M’agradava molt perquè ens movíem, cantàvem, rèiem, tot alhora !!

M’agradava molt jugar a gomes perquè m’agradava saltar, ara m’agrada jugar a fer màgia.

Al Monoply. Per demostrar que a la vida tots som iguals si no comencem a jugar en igualtat de condicions…

M’agradava jugar amb nines. M’agrada explicar histories, m’ensenya a sommiar.

Scrabble. Jugar amb paraules i amb els seus dobles sentits m’ha divertit sempre !

A les dames, són molt ràpides i divertides.

De petita jugava amb els amics al carrer. Jocs tradicionals. Ara a jocs de cartes.

A mi m’agradava jugar al carrer, al que fos però al carrer, perquè em feia sentir lliure.

———————————————————————————————-

COL.LABORADORS/ES

Adrià Juanuix

Alba Foguet

Alícia Pagès

Ana Mª Delgado

Angel Santiago Barragán

Anna Cabrera

Anna Gasol

Anna Torrents

Aroa Molina

Aurora Fernández

Auxi Gil

Carme Peris

Clara

Conxa Vilaplana

Dori Pérez

Eloisa Arias

Emília Soler

Eugenia

Gemma

Ingrid

Itziar Amilibia

Jesús Saez

Joan Prats

Joana Vivancos

Jordi Ruiz

Josep Soler

Laia El Ayady El Bouzaidi

Laura Leyton

Leticia Vinyoles

Loli González

Àngels Pascual

Creu Saila

Elena Golorons

Maga Daví

Maite Amorós

Maite Fruitós

Maite Soler

Mari Fernández

Maria Canals

Maria Vrban

Maribel Luque

Marina Vidal

Marta

Mayrin Espinal

Meritxell Cuadros

Miguel Àngel Fernández

Nacho

Naty Torra

Núria Ventura

Oriol Lorenzo

Òscar Escuder

Pepi Rivera

Pere Vila

Raquel Alonso

Ricard Medina

Rosa Unquiles

Sandra

Sandra Pisa

Soledad García

Sònia Roldán

Teresa Blanch

Teresa Gili

Thaïs Murciano

Trini España

Valentí Pineda

Xavier Puig

Ye Yan Chen

Yolanda Campos

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I per què no fem el PA DE SANT JORDI?

Segurament cada any per Sant Jordi regalem o ens regalen una rosa i/o un llibre. Segurament aquest any també ho farem, si podem. Però… us havieu plantejat mai de fer el PA de Sant Jordi a casa vostra?

Nosaltres ho hem intentat, utilitzant els ingredients adaptats una mica a la disponibilitat dels mateixos, al mercat i a la nostra cuina.

Us deixem aquí la recepta que hem utilitzat, les fotos del procès  i un tutorial de TV3.

BON PROFIT, ÀNIMS I MOOOOLTA SALUT!!!

PA DE SANT JORDI (amb llevat químic)

Ingredients:                 

250 g farina

145 ml llet

3 cullerades d’oli

2 culleradetes de llevat químic

2 culleradetes de sal

1 culleradeta de sucre

Aquesta massa l’haurem de fer 3 vegades i a continuació barrejar-la amb:

La 1ª massa amb 100 g de sobrassada. Treballar-la una estona fins que s’hagi absorbit totalment i hagi agafat un color taronja uniforme.

La 2ª massa amb 100 g de formatge ratllat (Emmental) i una mica de cúrcuma per donar-li color groc. Treballar la massa fins la màxima absorció.

La 3ª massa amb 100 g de nous una mica picades i fer el mateix.

Un cop tinguem les tres masses les deixem reposar 1h 30 min i procedirem a seguir el muntatge segons ens explica el cuiner Marc Ribas en el tutorial següent:

https://www.youtube.com/watch?v=-s4GjzzK8PA

   

         

Publicat dins de General | Deixa un comentari