A la vida hi ha coses que no sabem quan comencen ni quan acaben.

El que sí tenim clar és quan comença i acaba el curs escolar.

Avui 22 de juny del 2021, The end!!!

Com sempre avui, pensem en aquells infants que hauran de passar uns dies ingressats durant l’estiu, a la planta de pediatria. Els desitgem una ràpida recuperació. I com que nosaltres no hi serem fins al proper curs, els hi deixem un mural amb uns gelats molt fresquets, pesrquè no perdin  de vista que aviat tornaran a disfrutar de les seves vacances.

                                                              BON ESTIU!!!

Aquesta primavera la planta s’ha omplert de Papallones !

Els més grans les han fet de papiroflèxia, amb papers llisos i estampats.

Els “mitjans”papallones dobles, pintades, decorades, superposades.

Els petits, les més grosses !

I un poema de Miquel Desclot les fa volar…..

Recordem els petons de l’any passat, quan encara estàvem confinades….

I afegim, aquest any, els petons que ja podem enviar-vos des de les habitacions de la Planta de Pediatria de l’Hospital Taulí.

Un any passa volant, o no?!

D’un any a un altre tot pot continuar igual, o no?!

Per sort, aquest Sant Jordi 2021, ens trobem en un altre moment de la pandèmia: tenim  nenes i nens a la planta, els podem donar suport educatiu i hem pogut  celebrar el Sant Jordi d’una manera o altra.

Hem recuperat l’elaboració dels punts de libre per part dels nostres alumnes i l’intercanvi; hem pogut rebre donacions de llibres de contes, de mans de les pròpies autores i també enviats per les editorials, i els hem pogut regalar als nostres alumnes; hem pogut mostrar una retrospectiva dels punts de llibre fets des del 2002 fins al 2019 per nens i nenes ingressats durant els Sant Jordis anteriors; hem pogut fer roses a les habitacions…

Malgrat dobles mascaretes, triples bates, pcr’s…malgrat tot.

En definitiva:

ENS HEM RECUPERAT!!!

Us deixem imatges de totes aquestes activitats tan gratificants per a tots els que hi hem participat, d’una manera o altra, a la Planta de Pediatria de l’Hospital Taulí de Sabadell.

RETROSPECTIVA de Punts de llibre (2002/ 2019)

ELABORACIÓ de PUNTS i ROSES 

Els Punts de llibre d’aquest any 2021, han girat en torn al poema inèdit de Joan Margarit (1938-2021): LA CASA, en homenatge al lloc on hem hagut de passar tant de temps !

Ens protegeix i guarda el que hem sigut.

Allò que mai no trobarà ningú:

sostres on hem deixat mirades de dolor,

veus que han quedat, callades, en els murs.

La casa organitza el seu futur oblit.

De sobte, un corrent d’aire i una porta

que es tanca amb un cop sec com un avís.

Cadascú és casa seva, la que s’ha construït.

I que, al final, es buida.

PUNT DE LLIBRE GEGANT, d’aquarel·les inspirades també en aquest poema:

IMG_4929

IMG_4919

IMG_4920

IMG_4922

IMG_4921

IMG_4924

IMG_4923

IMG_4925

ENTREGA DE LLIBRES

Aquest dilluns 8 de març del 2021, hem celebrat el Dia Internacional de la Dona. Actes se n´han fet molts  tot i la pandèmia. Des de l’escola, hem parlat amb les alumnes del que suposa aquest dia i totes les que han volgut participar ho han fet, realitzant  alguna activitat escolar relacionada.

Us deixem un parell d’exemples:

AQUAREL·LA  de l’Ainhoa Cobos  (11 anys)

ESCRIT : “L’ECONOMIA DE LES CURES” El pilar invisible , per  Núria Portolés Font (17 anys)

Per molt diferents que puguem ser les persones entre nosaltres, totes tenim una cosa en comú, tots els éssers humans vivim en cossos de carn i os, vivim en cossos vulnerables, cossos dels quals hem de tenir cura tota la vida.
Normalment pensem que necessitem que ens cuidin quan naixem, quan ens fem vells, quan ens posem malalts o quan no ens podem valer per nosaltres mateixos, però realment necessitem cuidar-nos dia a dia per assegurar poder complir les nostres necessitats bàsiques. Necessitem preparar menjar per poder alimentar-nos, necessitem estar en un entorn net i càlid per estar sans, necessitem que ens tractin amb cura per sentir-nos estimats, etc.
I sobrevivim perquè per sort tothom té aquesta capacitat, tots i totes podem assolir aquestes tasques i crear comunitats on cuidar-nos entre nosaltres i a nosaltres mateixos, estem dissenyats per això.
Fins aquí la teoria és molt maca, però la realitat és molt diferent i deixa molt a desitjar. Tenim un greu problema que s’hi oposa i radica en el fet que durant tota la història, qui s’ha ocupat d’aquests cossos vulnerables som les dones, i no perquè siguem les més indicades per aquesta tasca o perquè tinguem un esperit cuidador intrínsec, sinó perquè vivim en societats que distribueixen de manera no-lliure les cures. Ens hi encasellen des de petites de manera que creixem pensant que aquest és el nostre rol natural i per tant no el qüestionem. Però no és el nostre rol natural, de cap manera, que siguem nosaltres les que desenvolupem aquestes tasques té un origen i un perquè.
La feina de cures, es comença a catalogar a la revolució industrial com a feina domèstica. És aquí, als inicis de la producció massiva i amb les primeres passes de l’economia capitalista que se li dóna un nom concret i aïllat.
I no és d’estranyar que just en aquest moment històric se li doni un nom, la identificació i desvinculació del anomenat treball domèstic va ser un dels pilars fonamentals del sistema capitalista.
La consolidació de la família nuclear esdevé necessària dins aquest sistema, perquè permet l’explotació total de la força de treball masculina, on els homes poden dedicar gairebé tot el dia a produir riquesa, ja que tenen totes les seves necessitats cobertes gràcies a la força de treball de les seves dones, mares, germanes i filles, que es queden a casa fent totes les tasques de cures i reproductives.

És important recalcar que sense aquestes tasques no existeix la vida, els futurs treballadors no creixen, els que es posen malalts no es recuperen, els que fan funcionar la indústria el dia d’avui no sobreviuen. Però irònicament, aquí les més essencials són les més precàries, que amb el menyspreu social i totalment fals de no haver treballat en la vida es troben en la vellesa sense dret a la jubilació.

Tot i que el més lògic seria valorar i agrair per sobre de tot les coses que ens permeten viure, el que acaba passant (igual que amb els recursos naturals) és que com des del punt de vista capitalista ‘com més barata la matèria primera/la força de treball millor el que surt més rendible és degradar les cures en un treball insignificant femení que s’acaba donant per fet, totalment infravalorat i pagat al preu més baix possible, oblidant-ne completament així la seva vital importància.
Avui diem prou, si el que volem és la igualtat entre gèneres hem d’acabar amb aquesta dinàmica obsoleta.
No serveix de res una dona pugui treballar si a més s’ha d’encarregar de tot el treball domèstic, no volem el doble de feina ni premis de consolació, volem repartir i desfeminitzar les cures.
Volem que la igualtat no formi part només del marc teòric sinó que es materialitzi en el pràctic, per poder trencar les barreres i els estereotips del gènere i aconseguir una veritable equitat entre éssers humans.
Ja estem fartes de sustentar la vida com un pilar invisible, amb tot el que hem donat no permetrem ser mai més l’últim eslavó de la cadena.

La setmana passada va ser la festa de Carnestoltes, una mica deslluïda aquest any, poques disfresses i poca festa. No passa res!

Estrenem el període de la Quaresma, que en ella mateixa, és el temps  d’espera a les vacances de Setmana Santa, que si ens resultA també deslluïdA, no passarà res!

De moment, setmana a setmana, anirem treient les 7  CAMES de la Vella Quaresma.

 Qui dia passa, any empeny!     

Aquest Nadal del 2020 l’han anomenat de moltes maneres. En el moment en que ens trobem, qui més qui menys,  l’espera i el pensa amb por, dubtes, optimisme, il·lusió… hi caben tots els sentiments, tants com persones. I parlant de persones, les nostres, els nostres infants i adolescents que passen aquests dies a l’Hospital i que, per suposat, les seves emocions van cap a totes les direccions, ens han volgut deixar el seus desitjos, els seus escrits. Com el de la LARA, que ha titulat aquest Nadal com a DIFERENT.

El Nadal sempre ens porta a l’amor.

El fred arriba carregat de màgia i llum.

Els carrers il·luminats amb ornaments i escalfor.

El fum surt de la xemeneia de totes les cases,

on els infants carreguen grans somriures plens de xocolata.

Però en aquest 2020 tenim pel mig una pandèmia,

que impedeix tot tipus de contacte amb la família.

Però tot això jo sé que acabarà,

tard o d’hora amb la vacuna.

I quan tot això acabi , tornarem a  veure´ns i abraçar-nos .

 QUE TINGUEU UN BON NADAL DIFERENT!

                                                                                 LARA

Us volem fer arribar també, els desitjos que han deixat els infants ingressats els dies previs al Nadal, en forma de boles, talment pedres precioses !!

Amb elles  hem guarnit el passadís, talment com si fos el menjador de casa nostra, acompanyats del tradicional pessebre i uns avets  plantats al llarg de tota  la planta de pediatria.

IMG-5075

IMG-5076

IMG-5077

IMG-5078

IMG-5079

IMG-5080

IMG-5086

IMG-5089

IMG-5090

IMG-5093

IMG-5095

IMG-5120

IMG-5121

IMG-5122

IMG-5123

IMG-5065

IMG-5067

IMG-5068

IMG-5069

IMG-5070

IMG-5071

IMG-5072

IMG-5073

IMG-5074

I finalment us deixem unes imatges de com han cagat el tió els nens i nenes, amb totes les mesures anti-Covid ! Fins i tot el tió va amb la mascareta prescriptiva ! (el més petit no cal, diuen )

                               

QUE COMENCI L’ESPECTACLE !!!

Aquesta primavera passada, les fantàstiques contacontes, rondallaires, de VAS no ens van poder venir a explicar històries a la Planta de Pediatria perquè el Festival de contes, com tantes i tantes coses, es va suspendre !!! 🙁 🙁

Però com que són un equipVAS , je je 😉 no volen acabar aquest oblidable 2020 sense els seus contes. I com ja és costum, el tret de sortida el faran amb nosaltres . Que bé !! No a dins l’Escola del Taulí però sí a les habitacions de cada nen que vulgui escoltar una història, jugar amb un poema, cantar un conte,…amb la companyia de la Maite i l’Aurora, les mestres.

ESTEU A PUNT ???

Aquest setembre, tan estrany per a tots els centres educatius també ho ha estat, com no podia ser d’altra manera, per a l’ Escola  del Taulí, que no ha pogut obrir els primers quinze dies per problemes de salut de les dues mestres !

I quan hem tornat…la planta de Pediatria semblava una altra, pintada de blanc i blau.

Però s’hi troba a faltar l’empremta permament dels nens i nenes que l’habiten, per molts o pocs dies. I a ells desplacant-se amb dificultat d’una punta a l’altra de la planta, amb els pals de medicació, camí de l’Escola. Ara, estan tots confinats a les seves habitacions. però ens tenen igualment al seu costat. Això sí !

I, al vestíbul de l’hospital, tampoc hi ha hagut la munió de cares que et miraven quan anaves a agafar l’ascensor: Autoretrats dels alumnes que el curs anterior havien pogut exercir el seu dret a l’educació a l’Aula Hospitalària. TAMPOC hi pot haver Exposició aquest any especial.

Des del nostre bloc volem fer l‘EXPOSICIÓ dels nostres artistes. Un per un els veureu desfilar. En mirar-los, a nosaltres les mestres, se’ns dibuixa un somriure de satisfació, de complicitat, de moments difícils viscuts, i també de divertits ! I tant !

ENDAVANT !  Cliqueu i GAUDIU-NE !!

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….

INCERTESA….