Estimades i estimats,
A tots aquells alumnes i famílies que heu hagut de passar uns dies a la Planta de Pediatria per recuperar-vos, i a tots aquells que hem pogut ajudar-vos a passar l’ingrés hospitalari de manera menys traumàtica…
FELIÇ REVETLLA I MOLT BON ESTIU !!!
“Un autoretrat és un retrat d’un artista, dibuixat, pintat, fotografiat o esculpit per ell mateix …en l’autoretrat l’acció és reflexiva, ja que artista i subjecte s’identifiquen.
…ens emmirallem en les nostres creacions perquè són un mirall del nostre esforç i millors qualitats”.
(Viquipèdia)
L’autoretrat és una de les propostes pedagògiques que mantenim durant tot el curs escolar, no tan sols per les competències que poden desenvolupar a nivell artístic o motriu els alumnes, sinó perquè a nosaltres ens permet anar molt més enllà: l’alumne es troba en un moment diferent i de vulnerabilitat a l’hospital, el fet de portar a terme una activitat plàstica representa començar respectant aquest ritme lent, pausat…
D’alguna manera, tot i que molt sovint existeix aquesta por “escènica” al full en blanc, l’alumne es reconcilia amb el repte, es relaxa i va fent. Reinvindiquem aquest “anar fent” artesanal tant necessari, perquè tot i l’obvietat, cal recordar que no és el mateix bellugar un llapis i esborrar amb goma, que prémer el botó i que aparegui una línea o que aquesta desaparegui. Recordeu quan les coses costaven? No tan sols dedicació, sinó temps d’execució i de quelcom també molt important (especialment a nivell educatiu): la autoconfiança i reconciliar-se amb el procés i el resultat final. Sovint, a més de la “por escènica al full en blanc”, alguns alumnes comenten que no els agrada com està quedant el seu autoretrat, però absolutament tots estan molt més satisfets i contents quan valoren l’activitat un cop acabada. I això és perquè aquesta capacitat d’imaginar un resultat també cal entrenar-la sense les crosses tecnològiques, evidenciar que ens en sortim prou bé quan “només” tenim certes eines i que el procés també té molt valor.
Succeeixen moltes més coses en aquesta “arcaica” activitat: resulta que els alumnes parlen amb nosaltres, amb els companys, ens expliquen coses, aixequen el cap i miren, interactuen…proveu a fer el mateix amb l’infant davant la pantalla…
Aprofitem doncs per conèixer-nos, començar a establir vincle i veure de quina manera, amb quines propostes farem avançar el seu procés d’aprenentatge.
P.D: aquest article ha estat escrit sense IA.
Després d’ unes setmanes plujoses, on la llum a les habitacions de la planta era tènue, ens ha arribat la calor descontrolada.
Per refrescar-ho tot una mica, a banda de l’aire condicionat, hem decidit treballar amb els alumnes la necessitat de fer una dieta saludable, menjant aliments amb moltes vitamines i aigua: LES FRUITES I VERDURES
Els més menuts han fet fruites amb volum i els més grans, bodegons on havien d’aparèixer 5 fruites i/o verdures combinat amb estris de cuina.
Ens ha quedat un passadís ben fresquet i nutritiu !!!
El dia de Sant Jordi i en relació a la celebració del mil·lenari de Montserrat, vam preguntar als alumnes, famílies , personal sanitari … quina era la muntanya més significativa per a ells i elles i per què.
Hem obtingut els següents resultats:
Cliqueu a les imatges per llegir què han dit els alumnes, les seves famílies i el personal hospitalari:
“Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
ell sol va matar el drac”
Diu la cançó tradicional catalana que a Sant Jordi no li va fer falta cap soldat per
vèncer el drac, ell solet se’n va sortir d’aquesta lluita. Si el sant baró hagués aterrat
a l’hospital en lloc de a Montblanc, hauria vist que sovint els dracs són més difícils
de reconèixer, no sempre són de color verd, treuen foc pels queixals i es mengen
-previ sorteig anticipat- als pobrets d’una sola vila.
Alhora, li hagués resultat excesiva la seva indumentària heroica, doncs aquí a l’hospital per fer lluites acarnissades, als herois els basta un pijama, calçotet-calceta i uns peus calçats amb xancleta. No tenim cavalls clapats ni arreus de tir…aquí els herois i les heroïnes
arriben amb el seu propi pas, un xic despentinats i tot just després d’esmorzar.
Aquí a l’escola del Taulí, ens agrada fer viure les festivitats tradicionals a tota la
comunitat de la planta pediàtrica, no tan sols alumnes i les seves famílies, sinó
també al personal sanitari; doncs creiem fermament que el fet de vincular-se
activament amb el nostre calendari és el pretext per proposar activitats que donin
sentit de pertinença, d’esperança, de continuïtat, defugint l’aïllament i desplegant
totes les àrees curriculars d’aprenentatge tant necessàries per un creixement i
desenvolupament equilibrat.
Els infants i joves de la planta pediàtrica han participat de diferents propostes
pedagògiques durant la festivitat de Sant Jordi: tallers de confecció de punts de
llibre, de creació i muntatge de guarniments de solapa i creació de flors amb
plastilina. Alhora, el propi dia de la festivitat, van participar i gaudir de la paradeta de
llibres i de l’escolta de la nostre entranyable habitual conta-contes Antinea, que amb
la seva lectura interpretativa va fer gaudir a petis i grans.
En definitiva va ser un dia ben especial, perquè al igual que a la Llegenda (amb això
sí que ens assemblem Sant baró), l’amor, en moltes de les seves formes, va brollar.
Carnestoltes quinze voltes,
de Nadal de mes en mes,
tots los dies fossin festes…
Tant de bo tots els dies fossin festes com diu la cançó popular, però sabem que no sempre és així. Especialment els nostres alumnes i les seves famílies, durant el seu període d’estança hospitalària, viuen emocions, sentiments i pensaments ben allunyats de connotacions de festivitat.
Aportar propostes pedagògiques de calendari als nostres alumnes, com estarien fent en la seva escola de referència, fa que el canvi no es visqui tan bruscament, aporta sentit de continuïtat, d’il·lusió, de connexió i pertinença amb el seu petit grup social: amics, mestres…
Des de l’Escola Hospitalària del Taulí hem volgut continuar en l’eix conductor de Joan Miró que vam iniciar després de les vacances de Nadal.
Així doncs petits, grans i joves han confeccionat diferents complements per la festivitat de Carnestoltes.
Als alumnes els fa especialment il·lusió saber que infermers / es, auxiliars, etc. portaran els complements que han estat elaborant perquè…
Ja sabeu que si una cosa no agrada al Carnestoltes són els avorrits, el Carnestoltes és el rei dels poca-soltes!!
VISCA EL CARNESTOLTES !!!
Enguany la Fundació Joan Miró de Barcelona celebra el seu 50è aniversari i des de l’escola del Taulí ens hem volgut sumar a aquesta commemoració.
Si bé en condicions de salut l’art i l’expressió artística són una eina d’autoconeixement i d’aprenentatge de múltiples habilitats cognitives; en situacions de vulnerabilitat i de malaltia, l’art adquireix un protagonisme extraordinari, oferint oportunitats de reequilibrar el món intern i extern de l’alumne. En moltes ocasions els alumnes no poden posar paraules al què estant vivint; pel motiu que sigui, no sempre la paraula és l’externalització única d’un pensament, una emoció i sovint, trobar altres formes de “parlar” són molt més alleujadores i sanadores que la pròpia paraula.
Emprant el joc com a forma hem volgut endinsar l’alumnat del Taulí en l’univers Mironià.
Així els alumnes de Primària han creat propostes artístiques a través de jugades de llançaments de daus, fent ús dels elements i colors més representatius de Miró.
Els alumnes més petits han experimentat amb pintures i uns “personatges” mironians.
Els joves o adolescents s’han endinsat en el significat i representació de les constel·lacions.
“Tot el que és per la gent jove del demà, m’interessa cada dia més”
Joan Miró 1962
De dites nadalenques n´hi ha moltes i totes elles amb el fons de saviesa popular que les caracteritza. Ens ha vingut al cap aquesta: “Per Nadal cada ovella al seu corral” perquè ens fa pensar en que hi haurà infants i famílies que, dissortadament, l’ hauran de passar a l’hospital. Tothom vetlla perquè aquests dies siguin per a tots ells el més càlids possible.
S’organitzen concerts, cantada de nadales, visita de personatges com el Llaminer, visita de clubs de futbol, Patge reial, Reis Mags … i lo poc o molt que nosaltres des de l’escola puguem aportar.
Com sempre els nostres alumnes elaboren les felicitacions destinades a tot el personal sanitari de pediatria. També participen en la decoració nadalenca de la planta i com a colofó, la picada del Tió, que va ser tot un èxit.
EL CONTROL D’INFERMERIA CUSTODIAT PEL PARE NOEL
I UN PESSEBRE COM CAL !
ENS HEM DIVERTIT FENT LES FELICITACIONS !
L’estiu és per excel·lència l’estació que tothom desitja que arribi: bon temps, vacances, festa… però totes les estacions de l’any tenen coses bones, coses de les que podem gaudir.
LA TARDOR és per moltes persones l’estació preferida. Canvien els colors de la natura, baixen les temperatures però es mantenen agradables, comencen les escoles i amb elles la quotidianitat de la vida familiar …
Quan tenim salut una de les coses que més agrada de fer en aquestes dates, és visitar el BOSC. Collir bolets, recollir castanyes, passejar entre les arbrades, respirar i relaxar-nos de la vida urbana.
Molta gent s´hi aplega i cal que el preservem i cuidem. Pensant en aquesta conscienciació, hem treballat amb els alumnes, normes i actituds de respecte cap a la natura.
Un nou curs és com un nou any, qui més qui menys pensa en alguna cosa a millorar, en algun desig. Les primeres setmanes de curs els infants ingressats han fet aquest exercici: pensar què els hi agradaria millorar de la seva vida escolar o no.
Us deixem aquest desitjos on incloem un desig molt especial per a l’Aurora, mestra de l’aula des del 2001 i que aquest curs s’ha jubilat.
