“Tamara, ja obres l’espai Olímpia?” Aquesta és la primera pregunta que em fan alguns infants de Cicle Inicial en veure que surto de la meva aula a les 9:30h del matí i camino pel passadís. La meva resposta sempre és afirmativa i això provoca un somriure a les seves cares i sovint, també algun crit d’entusiasme, mentre baixen cap a la porta de la sala polivalent on tenim ubicat l’espai.

Jo sóc una de les dues mestres especialistes d’Educació Física de l’escola. Sincerament, allò que em fa sentir especial és que els hi obro les portes d’un espai que per tots és molt esperat i sense cap dubte, NECESSARI: l’espai Olímpia. Aquest és l’espai d’aprenentatge de treball motriu on tots els nens i nenes de Cicle Inicial de l’escola poden venir una hora cada matí a experimentar lliurement amb els seu cos tot tipus de patrons o d’habilitats motrius bàsiques i específiques, així com millorar el seu control postural o treballar la relaxació corporal.

Des que vam començar el curs són moltes les situacions interessants que s’han donat a l’espai: infants que comencen a experimentar en un racó concret i acaben utilitzant el material d’una manera que no m’havia imaginat, o d’altres que han començat experimentant una habilitat motriu força senzilla i gràcies a l’esforç i la superació han aconseguit fer una de més complicada. També s’han viscut moments de joc cooperatiu entre infants que no acostumen a relacionar-se en altres moments d’escola i en aquest espai han tingut la possibilitat de fer-ho. I totes les experiències viscudes posen en evidència la gran necessitat de moviment dels infants tant a l’educació infantil com a la primària.

La sala està organitzada amb diferents racons, pels quals els infants circulen lliurement: el racó del “minitramp”, les estructures de fusta amb diferents alçades i el “lleva pors”, els matalassos, el racó de l’escenari i música, els pedals i plataformes amb rodes, les xanques, el racó “d’acrosport”, les espatlleres, etc. Mentre els observo evidencio les ganes que tenen de moure’s en tot moment i d’experimentar amb el seu cos. És del tot cert que l´infant coneix a través del  moviment les capacitats i els límits del seu propi cos. Posa en pràctica la seva força, les seves habilitats,  aprèn a sentir-se segur, i així anar acceptant nous reptes. El joc motriu també l’ajuda a descarregar totes les seves ansietats.

Des de ben petit, el moviment és el primer llenguatge de l’infant. Aquest necessita moure’s per descobrir-se ell mateix i el món que l’envolta. Només hem de pensar en els nadons que no saben parlar, però que es mouen per comunicar-se. I necessiten moure’s amb llibertat per anar progressant en el seu creixement. En el moment que els hi posem en postures forçades, asseguts o aguantant l’equilibri, els privem de llibertat. Com a mestres, hem d’agafar aquesta manera de fer i entendre el desenvolupament de la motricitat global i l’aplicar-la a infants més grans. Si els deixem moure’s per sí mateixos, segons el seu interès i motivació, estem creant unes condicions molt favorables per l’adquisició de moviments cada vegada més evolucionats i amb una correcta coordinació (córrer, saltar, trepar, enfilar-se, gronxar-se, girar, fer la tombarella…) i permetem així, una progressió de la seva autonomia, en un major nombre d’activitats i situacions.

Moltes vegades, no els donem prou llibertat i autonomia per la por que tenim els adults que prenguin mal. És important tenir en compte la diferència entre perill verdader i el risc. Un risc suposa un repte que l’infant reconeix i decideix que el vol assumir. Segons expliquen els científics del desenvolupament, en el joc arriscat i la recerca del perill, els infants sondegen els límits per superar-se a sí mateixos, pas a pas. D’aquesta manera van vencent les seves petites i grans pors i desenvolupen la confiança en les seves pròpies capacitats. També aprenen a moure’s amb habilitat, a no ferir-se i a valorar les situacions de forma adequada, de manera que guanyen seguretat per a tota la vida (veure “la importància de jugar” de Melinda Wenner Moyer; Mente y cerebro, nº46, gener 2011).

Podem afirmar que la creativitat en els moviments es dóna quan l’infant juga lliurement i és ell mateix el que es posa els reptes motrius a superar. D’aquesta manera posa en joc les habilitats que ja domina i juga amb aquelles que li cal reforçar, buscant resoldre aquests problemes, creant nous moviments, superant pors i agafant seguretat.

A l’espai Olimpia posem a l’abast dels nostres infants una gran diversitat de materials i situacions perquè puguin adquirir un gran ventall de patrons motrius de base que els permetin desenvolupar unes bones habilitats motrius bàsiques. Més endavant les podran perfeccionar i esdevenir habilitats motrius més específiques, si volen seguir gaudint d’experimentar i vivenciar amb el seu cos, i desenvolupar algun esport o disciplina artística.

Tanmateix, l’infant necessita sentir-se segur i acompanyat davant dels seus avenços. Cal que la mestra estigui a prop, però no necessiten ni volen que se’ls protegeixi a cada instant. És important que els adults mostrem una mirada sensible i de respecte envers el desenvolupament dels nostres infants.