Comencem amb una mica d’història? El moniato (Ipomoea batatas), és una planta originària dels tròpics de l’Amèrica Central. Es té notícies d’aquest tubercle des de fa uns 8.000 anys. A la zona del Perú s’han trobat representacions en peces precolombines i restes en alguns jaciments. Era conreat per la seva arrel comestible. Va arribar a Europa, de la mà de Cristòfol Colom, abans que la patata, i ràpidament es fa difondre per tot el continent.

Els mesos d’octubre i novembre són els òptims pel moniato. Tot just coincidint amb la arribada de la tardor. Aquesta estació de l’any és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres, bolets i…. la celebració de la castanyada! I què és el que es necessita per celebrar una castanyada com cal? Exactament! Castanyes, panellets i moniatos. Ja ha passat aquesta celebració però, heu provat a fer moniatos? Encara és més fàcil que torrar castanyes. Només heu de posar-los a la safata del forn i deixar que es vagin estovant. Aneu-los tocant amb compte de no cremar-vos. Estaran quan estiguin ben tous. Llavors només els haureu de treure del forn, deixar-los refredar dos minuts i cruspir-los amb una cullera o millor amb les mans.

El passat divendres, 31 d’octubre, vam gaudir d’aquesta celebració a l’escola. Durant la setmana, a les aules ens vam gestionar per preparar un àpat que després compartiríem amb tots els infants i mestres de l’escola. Les receptes van tenir com ingredients principals productes de temporada com les nous, les ametlles, les pomes, els pinyons… I així va arribar la tarda del divendres. Tots plegats, al pati, vam esperar l’arribada de les castanyeres i castanyers. I després…. A berenar!! Però el dia va començar amb l’arribada d’uns moniatos molt especials. Veritables obres creatives que us van tenir com a autors a les famílies i els infants. Van arribar pirates, aranyes, Fluvianes, bruixes, cotxes, vaixells… Us volem felicitar pels treballs realitzats i agrair-vos la vostra participació.

Article escrit per Empar Pina, mestra de l’escola Fluvià