Per l’infant, el temps passa molt més lent que per l’adult. El seu ritme és més pacient i això li permet escoltar el món de forma més tranquil.la.
Moltes observacions coincideixen a afirmar que els entorns naturals són molt més afavoridors de temps plàcids; el contacte amb allò que creix lent i seguint les lleis naturals permet un diàleg sense presses.
A l’escola Fluvià hem apostat des dels inicis per oferir als infants un pati verd, amb espais naturals i petits espais de cultiu. El pas dels mòduls a l’edifici definitiu ens va portar a constituir una comissió formada per famílies i mestres que vetllés per la creació d’espais verds, donat que el pati que ens vam trobar era completament gris.
Després de moltes lluites vam aconseguir que ens fos cedit temporalment un solar adjunt a l’escola, on prèviament havien estat situats els mòduls.
Es tractava d’un descampat ple de runa i males herbes, que poc a poc hem anat transformant. La setmana passada vam obrir-lo als infants, després d’un gran esforç de les famílies per habilitar cadascun dels racons màgics que amaga el nostre espai natural. La Tizziana, mare d’un infant de l’escola i arquitecte, ha estat la dissenyadora del projecte. Ha invertit hores i energies en la recerca de materials i d’idees. L’Augusto, la Laura, i molts altres pares i mares han ajudat a polir troncs, a pintar la cuineta, a arrencar herbes de l’hort, a muntar les cabanes dels indis.

El resultat és impressionant i els infants són feliços jugant entre les pedres, els troncs i els arbres. Amaguen secrets i tresors, busquen amagatalls, creen circuïts… O simplement seuen i acaricien un tronc, recordant els orígens, deixant parlar a les mans. Gràcies famílies per fer realitat el somni de tota la comunitat!


Si! gràcies per fomentar la creativitat dels infants que desde que tenen aquest espai han diversificat el seu joc a l’exterior, estan descobrint noves relacions amb altres companys de l’escola i gaudeixen d’experimentar amb la riquesa dels elements naturals força precàris en els espais urbans.
És molt significatiu que avui que podien gaudir de la pista lliure i demanar pilotes, estaven gairebé tots dins de l’espai natural.
Hi entren corrent i expectants. Les seves cares ho diuen tot!
Molt orgullosa d’aquesta escola!!!
Els millors records de la meva infantesa envoltada de natura per tots els costats són les estones després de dinar fent polseretes amb les flors dels arbres del meu cole i estic contenta que els meus fills ho puguin fer també encara que sigui envoltats d’edificis ben alts.