“Si no ho saps explicar, és que no ho saps”. Aquesta frase la repetia una i altra vegada en Belmonte, el meu professor de química a l’institut. I ens obligava a posar per escrit el procès que havíem seguit per resoldre els reptes que ens plantejava a l’aula.

Ara veig clar que no s’equivocava. Quan cada any atenem a les famílies en les jornades de portes obertes, quan trimestralment expliquem i ensenyem l’escola a altres professionals, quan l’obrim a les famílies dels nostres infants i compartim amb elles el projecte pedagògic, ens estem ajudant a posar en ordre els pensaments i les accions. Quan expliquem l’escola tot pren sentit i les idees guanyen més força. Hem après a identificar els punts forts del nostre projecte a base de posar-hi paraules i d’elaborar un discurs comú entre tots els professionals que el defensem. I hem anat polint amb el temps aspectes que ens feien dubtar i no vèiem clars.

Ara que els nostres infants més grans estan a punt de sortir per primer cop a l’institut, ara que la plantilla de mestres supera les 30 persones, ara que tenim més de 500 alumnes al centre, podríem dir que hem arribat a un punt àlgid de maduresa. Ens han calgut nou anys de camí. Fins ara ens hem estat construint i no deixarem de fer-ho, a la recerca sempre de la millora de la nostra pràctica educativa.

En un primer moment (fase d’adopció), al setembre del curs 2007-2008, l’equip de professionals vam iniciar el projecte pedagògic prenent com a model propostes d’altres escoles i seguint les orientacions de diferents experts. Els anys posteriors vam anar dibuixant un camí adaptat a les necessitats dels nostres infants i a les característiques de l’entorn (fase d’adaptació). Ara ja tenim clar qui som i a on volem anar, i hem pogut perfilar el nostre projecte i posar-li el nostre segell (fase de creació).

La pedagogia sistèmica ens ha ajudat a definir clarament el lloc de cadascú i a establir sense por els límits i les normes. Potser ha estat la irrupció d’aquesta mirada (que ja intuïem des del principi), la generadora de l’actual estat de l’escola. O potser és el resultat natural de l’esforç d’uns mestres que mai han perdut la il.lusió i l’empenta, que s’han format i han apostat pel treball en equip. De qualsevol manera és just reconèixer que el trajecte no sempre ha estat senzill. Lluitar contracorrent és cansat i en ocasions desmotivador. Però hem aconseguit no deixar-nos portar i ser genuins, superant les adversitats de forma creativa i amb molta mà esquerra.

Volem donar les gràcies a tots aquells que ens veniu a conèixer, famílies i professionals, per escoltar amb interès les nostres propostes i valorar la feina que defensem des de la humilitat. Les vostres preguntes i aportacions ens ajuden a generar més discurs i a continuar creixent.

_{Article escrit per Carme Hoyas, mestra de l’escola Fluvià}