En un temps en que tots correm i no arribem m’adono que el meu fill (de P4) va a una escola en la que afortunadament el temps s’atura; s’atura per observar, sentir, experimentar, qüestionar, cooperar… La setmana passada, l’última d’octubre, el temps es va aturar per preparar una festa, la festa de la tardor. L’escola es va transformar en una gran cuina, i els pares i mares vàrem ser testimonis actius d’aquests preparatius participant en tallers culinaris amb els nostres fills.

Els alumnes de P5 i 1er van fer panellets i van voler compartir la seva recepta. Ells mateixos m’expliquen el procés:  “Aixafem les patates, afegim sucre i sal, barregem tot amb les mans, fem boles (però que siguin petites, eh!), fas un foradet i fiquem l’ametlla”. – I per últim, què hem de fer?- pregunto. Tots alhora responen: “al forn de la cuinaaaaaaa”.

Les mares que ajuden en aquest espai dediquen mirades d’orgull als seus fills: “Me ha gustado mucho venir, y que la escuela nos deje participar en las actividades es genial; poder pasar una mañana con los niños es un regalo, y ellos estan cotentísimos. En muchas escuelas no puedes participar del modo en que lo hacemos aquí”. “A mí me animó a venir otra madre, nos compinchamos y aquí estamos con las manos en la masa”, diuen totes dues rient de felicitat.

A una de les classes de 1er també fan panellets: Quins són els panellets que més us agraden? “Els de xocolaaaaaaata” responen tots a l’hora.

Un dels petits m’agafa i em diu a l’orella “mira aquella és la meva mare, avui ha vingut a ajudar-nos”.

Segueixo amb el meu recorregut per la gran cuina en la que s’ha convertit l’escola Fluvià. Els de 3er fan canapès, mentre que els de 4rt elaboren uns sucs tropicals increïbles. Als passadissos em trobo alumnes de 6è que portent els seus cupcakes a la cuina: “buah! Hem muntat les clares a punt de neu, i a mà!!! Mira, mira com han quedat!”

Entro a l’aula/cuina i les taules estan plenes de farina, mantega, ou i grups de nois i noies concentradíssims elaborant productes deliciosos: “Hem portat una màquina de cupcakes, en 2 minuts estan per tastar. En vols?” Diuen que ha sigut fàcil cuinar perquè des de p3 fan activitats de cuina. El resultat és l’esperat. Decoren amb buttercream (fet amb Nutella, sucre i mantega): “pura dinamita!”. “Aquest any ens volem centrar en una decoració més de Halloween perquè l’any passat va ser molt de la castanyera”.

Els infants donen instruccions als aduts. Porten dies treballant les receptes a casa.  Una de les mares col·laboradora m’explica que “qui dirigeix l’activitat són els nens. Tenen molta capacitat d’organització i saben el que volen”.

A 5è fan pastissos. Només entrar a l’aula se sent el soroll de les pastadores. En el grup autonomenat “cuiners llimoners” hi ha una àvia feliç de participar en aquesta activitat. “Estamos batiendo, tiene que quedar la masa amarillenta. Para mí es un lujo poder venir y participar con los chicos”.

Per alguns és el primer cop que han fet cupcakes però coincideixen que en tornaran a fer a casa. I és que els infants són creatius per naturalesa. I per sort, aquesta escola afavoreix potenciar aquesta creativitat.

P3 i P4 estan feliços de tenir als pares al seu espai. M’adono com a mare de que formem part d’una escola viva i activa on se’ns permet observar els petits detalls. Aquesta escola es mou, avança, es regenera i s’enriqueix amb sentiments, inquietuds i curiositats. I no és aquesta la millor forma d’aprendre? Aprendre en llibertat es poder escollir què aprenem i descobrir com!

Em diu una professora: “Els nois fan debats, s’autogestionen aportant idees i solucions. Nosaltres som purament observadors”. I és que aquí la funció de l’adult és aquesta: la d’acompanyar i observar.

La reflexió que fa una mare de 1er i 5è em sembla molt encertada: “En el Fluvià tenemos la oportunidad de compartir momentos no sólo con tu hijo, también con sus amigos. Podemos verlos disfrutar de un momento de rutina en la escuela y eso lo recordaremos toda la vida”.

L’última setmana d’octubre a dins l’escola vaig percebre una xarxa de pares i mares, organitzada col·lectivament, un lloc on l’aprenentatge és intercanvi i moviment, ambient i individus recreant-se en tots el espais i moments. Estic segura que properament podreu participar en alguna nova activitat, no us ho perdeu!

Ah m’oblidava! El resultat final de la festa? Segur que ja us l’han explicat els vostres fills i filles: va ser tot un èxit!!!

Article escrit per l’Ana Arredondo, mare d’un infant de P4 de l’escola Fluvià