A la nostra escola volem que els nens i nenes aprenguin a acceptar-se a sí mateixos -amb els seus punts forts i les seves limitacions-, i acceptar i respectar els altres. Per aconseguir-ho cal potenciar el valor de la diferència com a element enriquidor tant de l’individu com del gruo social.
A partir del conte “Gent de tota mena” els nens i nenes de primer han vist com, físicament, hi ha gent molt diferent: hi ha nens molt baixets, alguns tenen la pell fosca, altres porten ulleres o estan molt grassos…. També han vist que a tots no els agraden les mateixes coses, a alguns els agrada molt la música, d’altres estarien tot el dia dibuixant i a molts els agraden els esports perquè necessiten fer activitats molt mogudes.
Ens ha agradat molt la frase que hi ha al final del conte:
” Hi ha tantes persones diferents al món com peixos al mar i estels al cel. I cadascú és especial i únic”.
Hem conversat sobre tot això i ens hem adonat de les diferències que hi ha entre tots els companys de la classe i de que no hi ha dos infants iguals.
Al taller de llengua, com que estem treballant la descripció, sabem que la pell pot ser de molts colors: des de blanca com la neu, fins a negra com la nit; que els cabells poden ser rinxolats, estirats, ondulats, rossos, amb serrell… i que això no vol dir que tenir la pell d’un color sigui millor que tenir-la d’un altre o que un tipus de cabell sigui més bonic que els altres.
També ens hem adonat de que no ens agraden a tots les mateixes coses; podem tenir gustos semblants amb alguns nens i nenes amb qui no som gaire amics o ser molt amics de nens i nenes amb qui tenim gustos molt diferents.
Tot i que podem ser tan diferents, hi ha algunes coses en les que els nens i nenes de tot el món sí que ens assemblem molt: a tots ens agrada jugar, tenir amics i sentir-nos estimats.
Una altra cosa que hem observat és que hi ha activitats que fem molt bé i ens resulten fàcils i en canvi hi ha altres activitats que ens costen molt i no ens surten gaire bé. Hi ha nens que dibuixen molt bé però els costa molt aprendre a anar en bici, d’altres juguen molt bé a futbol, però els costa llegir…
Un dia vam jugar a dibuixar nens i nenes diferents a partir de frases descriptives que ens inventàvem. Aquests dibuixos els hem enganxat en un mural, amb la descripció al costat. A dalt de tot, amb lletres molt grans, hem escrit la frase del final del conte perquè la trobem molt bonica.
Ens ha quedat un mural preciós que ens ajudarà a recordar que tots som diferents, però a la vegada, especials i únics.
M’ha agradat molt l’activitat que heu fet companyes. Sempre que veig el mural, identifico dibuixos amb persones que conec i totes són diferents, especials i úniques!
Sí que és una activitat preciosa. No hi ha res com sentir-te protagonista de tu mateix amb el que ets i el que portes i veure que els altres t’accepten i t’estimen així… ben segur que els ha canviat la mirada a aquests infants!!! molt bona feina.