Aquest curs, els infants de P5, 2n i 4t han anat de colònies per viure grans aventures amb els seus companys i companyes. L’Anna, tutora de P5, ens aporta les seves reflexions al voltant de la vivència que suposa marxar de colònies per un infant de P5 i com els adults podem ajudar a que els infants construeixin una imatge positiva de sí mateixos i es sentin segurs davant de nous reptes.

Aquest any els nens i nenes de P-5 han anat de colònies a Santa Maria de Palautordera. De les múltiples ofertes que teníem damunt la taula ens hem decantat per aquesta perquè en aquesta casa es treballa molt la part emocional i nosaltres cada cop creiem més en la importància de saber gestionar bé les emocions.

Anar de colònies ja és en sí tot un repte, doncs els infants han de ser molt més autònoms del que són habitualment a casa, ja que no estan a la seva zona de confort on tot és més fàcil i més previsible. A l’estar en un entorn desconegut, hauran de posar en funcionament tot un seguit d’habilitats: vestir-se i menjar sols, tastar un menjar que no saben si els agradarà, dormir sols al seu llit, encara que sigui envoltat dels companys i companyes, ser responsables de les seves coses, superar un moment d’enyorança, solucionar un conflicte amb un amic…
Aquests dies hem practicat la confiança i la capacitat d’investigació al bosc de l’aranya Patranya. Al circuit hem entrenat la paciència i la concentració, a part de fer els millors salts de tobogan de tot el món. Amb els amics de la Nana Bunilda hem experimentat l’empatia cap als altres. A la nit, al bosc, hem descobert ombres que deixen d’espantar-nos quan les il·luminem amb la llanterna i hem après que si anem molt junts les pors desapareixen i ja no les tornem a tenir amb nosaltres. Els malsons els hem capturat en un gran paper blanc, posant-lis cara i nom. I, a més a més, tenim les pedres brillants que han sortit de la poció màgica i que ens ajudaran a no tenir més malsons.

Les situacions noves creen incerteses i dubtes, però a l’enfrontar-nos a aquest nous reptes ens fan tenir una millor autoestima. I aquests dies, s’han enfrontat a molts reptes i la seva autoestima n’ha sortit enfortida. Però clar, els entrenaments s’han de fer
cada dia, com a qualsevol esport.

Els pares i els adults que estem al seu costat els podem ajudar de moltes maneres:

Estimant-los incondicionalment. Un infant tindrà una bona autoestima si se sent estimat tal i com és ell. Quan haguem de manifestar el nostre desacord, ha de quedar clar que és el seu comportament el que és inacceptable, no ell.

Donant-los atenció. Hem de trobar estones per parlar amb els nostres fills, per escoltar-los. Necessiten saber que les seves idees i opinions són importants. Això els farà sentir-se estimats i importants.

Posant-los límits i normes clares i coherents i ensenyant-los que els seus actes tenen conseqüències.

Deixant-los experimentar i provar coses noves. Si no els deixem fer coses noves no tindran la possibilitat de tenir èxits. Hem de trobar l’equilibri entre la nostra necessitat de protegir-los i la seva necessitat d’ intentar provar nous reptes.

Deixant-los equivocar-se. Han de comprendre que dels errors també s’aprèn i han de poder adonar-se’n ells mateixos.

Reforçant positivament les conductes que realitzin correctament. Dient-los les coses bones que fan, especificant que és el què han fet bé.

Ajudant-los a sentir-se còmodes amb els seus sentiments, acceptant les seves emocions sense jutjar-les, tant si són d’alegria, com de tristor, ràbia o enuig.

No comparant-los. Ajudant-los a adonar-se que tots tenim coses que fem molt bé i d’altres que ens costen més. Reconèixer el seu esforç i el seu progrés i animar-los a seguir endavant.

Donant-los més responsabilitats, només cal un petit repte diari perquè s’acostumin a superar cada dia una petita dificultat, s’espavilin i busquin els recursos a dins seu.

Feu la prova i veureu com se senten d’orgullosos, com els puja l’autoestima i es fan cada dia una mica més forts.

I si aprenen a superar dificultats quan són infants, també sabran superar les dificultats que es trobin en el dia a dia, quan siguin més grans.