Fa unes setmanes que hem incorporat dins la vida de l’escola el “diari d’aprenentatge”. Es tracta d ‘una llibreta on els infants tots sols o amb el suport de l’adult, apunten allò que consideren rellevant en relació al seu procés d’aprenentatge i sovint acompanyen amb una fotografia o una imatge. Recollir les seves vivències els està ajudant a a ser més rigorosos i exigents. Rigorosos, perquè si han de rendir comptes del seu aprenentatge prèviament s’han de plantejar què necessiten aprendre, fet que els obliga a passar de les accions impulsives a unes altres més reflexives i endreçades. Exigents, perquè no tot s’hi val, i plasmar les idees sobre el paper de manera entenedora requereix esforç i temps. Rigor i exgència, dos punts claus a tenir presents a l’hora d’acompanyar els infants en el camí de la seva llibertat.
Aquesta és la introducció que trobem en la primera pàgina del diari d’aprenentatge dels petits:
Aquesta llibreta parla de mi, del que vaig aprenent als espais d’aprenentatge i de les coses que crec que són importants. Els adults que m’acompanyen des de l’escola m’ajudaran a plasmar en el paper les meves idees i a reconèixer aquells moments màgics en què em faig una mica més gran. Pot contenir imatges, dibuixos, fotografies, text o retalls de materials. Les meves evidències d’aprenetatge les puc compartir amb la meva família i amb els meus companys per tal s’emocionin amb mi davant l’aventura de crèixer.
Mimaré aquest diari com a un tresor, com el meu llibre més preciat. Si me l’estimo i el cuido, el dotaré de vida i tindrà valor. Per sempre.
Gràcies, sembla una bona eina pels nostres infants. Tanmateix em sorgeix el dubte de si aquesta llibreta està supervisada per l´adult (escola i/o família) o si és una eina purament per l´infant? A mi m´agradaria molt poder compartir aquests aprenentatges amb la meva filla Lídia.
Hola Úrsula! Totes les mestres encarregades dels espais acompanyem els infants en l’escriptura del seu diari si ho necessiten, i els hi fem les suggerències que veiem oportunes. La mestra tutora a més, els revisa periòdicament amb el nen o la nena al costat per analitzar conjuntament l’itinerari d’espais que ha anat seguint i les evidències recollides. Evidentment que la llibreta pot anar a casa per poder compartir amb la família els progressos que va fent cada infant. Ben aviat la Lídia te la portarà. Gaudiu-la juntes!
La llibreta d’aprenentatge ens ajuda a endreçar les idees. Quan escrivim ens adonem de la significació d’allò aprés mitjançant el joc i la manipulació. A través d’ella els nens expressen el que creuen que han après i també les seves dificultats. L’anàlisi del que diu permet al professorat identificar si reconeix l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat en si. Aquest és el veritable objectiu.
La majoria de nens aprofiten qualsevol moment per omplir el seu diari amb experiències. Fa goig veure com van sempre amb el diari i com el tracten: és com un tresor per ells.
Ara que ha vingut a casa el “diari” estic d’acord amb vosaltres que ho tenen com un tresor, i trobo que és una bona eina.
Però al portar-ho a casa, revisant la mateixa, no compleix les expectatives.
Gairebé tot son dibuixos, o com a molt una frase, estant a 2 de primària, de reflexió cap.
L’espai triat casi sempre és el mateix (amb una proporció de 10 a 1), i d’altres no ha anat mai.
Si l’espai és on l’infant pot practicar els seus coneixements, no era millor, quan es controlaven o es feien setmanalment, no haurien d’anar a tots?
Acabem el curs, i les famílies finalment hem pogut consultar el diari d´aprenentatge dels nostres fills.Ha sigut emocionant poder compartir les experiències que viuen a l´escola i és un molt bon punt de partida perquè t´expliquin moltes coses viscudes en aquests espais.
En el cas dels meus fills,sincerament m´esperava una mica més. El diari de P3 està molt ben explicat per les mestres, però trobo molt poques experiències.
Al diari de la meva filla de Segon de Primària, he trobat molt dibuix, explicacions poc desenvolupades, cap reflexió, molt de joc, l´ortografia¡¡. Sorprenentment en el seu cas, ha circulat principalment per dos únics espais ( Olímpia i Àgora) sense gairebé gaudir de la resta d´espais.
M´agradaria entendre com ho heu fet els adults pero motivar.los a que visitin aquells espais que no els hi atrauen tant? En el cas d´Olimpia la sensació és de molt joc lliure per les experiències que he pogut llegir. La tutora m´explica que s´ha introduit la graella quinzenal per regular la circulació dels espais, però gairebé a final de curs.
M´agradaria haver pogut gaudir abans d´aquests diaris….
Encoratjo a la resta de famílies a que consultin els diaris amb els seus fills, és una molt bona eina per poder compartir les seves experiències viscudes a l´escola.