Aquest trimestre els infants i els adults hem anat trobant el nostre lloc dins la nova organització estètica de l’escola. Ha estat interessant observar com el fet d’oferir espais més oberts i flexibles ha generat cert neguit en alguns infants. No hi ha dubte que el mobiliari ens conté. Si un infant té assignada permanentment una taula i una cadira, aquests objectes esdevenen el seu límit i marquen el grau d’actuació i implicació en les dinàmiques d’aula. Però és aquest límit un referent real d’autoregulació? Observem de nou aquests infants al pati, a les entrades i sortides, al carrer. El límit espaial s’esvaix i les conductes es descontrolen en aquells casos on la contenció ha estat desmesurada.

Amb la nova distribució del mobiliari de les aules i l’escola volem ajudar els nens i les nenes a trobar el seu equilibri. Cadascú ha de trobar el seu espai, en funció del moment, de l’activitat i de les emocions que es mouen per dintre. Aquí el paper de l’infant és actiu: és ell qui cerca el seu benestar, iniciant així el camí cap a la pròpia regulació.

Durant aquests primers mesos de curs els infants s’han anat relaxant i poc a poc han començat a gaudir de la libertat de moviment, fet que un primer moment provocava vertígen. Ens estem iniciant en l’escolta del cos, en la identificació de les emocions i en la capacitat d’anar més enllà del que és aparent. És un camí lent que hem de fer també els adults per poder acompanyar de forma tranquil.la i respecuosa els processos d’aprenetatge dels nens i les nenes.