Avui, quan m’he aixecat del llit, m’he preguntat:

–Per què el meu padrí Josep no hi és?

-Per què amb 64 anys ja ens va deixar?

Això és el que et preguntes quan algú que t’estimaves molt ja ha desaparegut per sempre de la teva vida. No pares de pensar tot el que vas arribar a fer amb ell.

Els enyores molt!

La família i els amics, a part de la salut, crec que són el més important.

El primer dia que em vaig assabentar de la notícia vaig plorar molt. No m’ho acabava de creure!

Segur que a algú de vosaltres li haurà passat el mateix que m’ha passat a mi i m’entendreu perfectament.

T’ESTIMO  MOLT,  PADRÍ!!!