Un dia els meus pares ens van dir a la Tània i a mi que tindriem una germaneta.

La Tània es va posar contentíssima perquè s’imaginava  ficant-li vestits, jugant amb ella, fent-li pentinats…

Però jo estava trist perquè volia que fos un nen.

Havíem de decidir el seu nom i la Tània i jo vam anotar cinc noms en un paper i vam coincidir en el de Marta.

Quan va arribar el gran dia, la Marta era molt bonica i ja em vaig oblidar de que  volia que fos un nen.