Hi havia una vegada, un dia de primavera, tres nenes que vivien en un poble petit. La germana gran es deia Laia; la mitjana es deia Maria; i, la petita es deia Ingrid.
De fet, jo sóc l’Ingrid i us explicaré tot el que va passar a partir d’aquell dia, de manera que vull que m’escolteu amb molta atenció. La història comença d’aquesta manera:
– Mare, mare! – Vaig dir jo.
– Què vols, filla?
– Puc anar al parc una estona? – Vaig dir jo.
– Sí, però ves amb compte – va dir la meva mare.
– D’acord – vaig dir tancant la porta de casa.
Jo vaig anar al parc que estava davant de la meva casa i em vaig trobar una planta molt petita i molt bonica.
– Quina planta més bonica – vaig dir jo, somrient.
Tot seguit, vaig agafar la planta amb molta cura i me la vaig emportar a casa.
– Mare, mira quina planta més bonica que he agafat!
– Filla, ara no puc. Aniré a mirar-la més tard.
Una mica decebuda, em vaig emportar a l’habitació la planta i la vaig posar en un gerro.
Algú va picar a la meva porta.
– Germana, germana! – va dir la Laia.
– Què vols?
– Venia a dir-te una cosa però ara que he vist aquesta planta tan lletja…
– Aquesta planta no és lletja! – vaig dir jo, enfadada.
Quan estava discutint amb la meva germana va venir l’altra germana, la Maria.
– Algú ha vist la meva samarreta de color lila?
– Ningú l’ha vist. Fora de l’habitació! – va dir la Laia.
– No pots obligar-la a sortir de la meva habitació – vaig dir jo.
– Maria, aquesta planta és bonica?
Abans que Maria en pogués respondre, la Laia va sortir de l’habitació.
– Sí, aquesta planta és bonica.
– Gràcies!
La Maria va sortir de l’habitació i va arribar la meva mare.
– Què puc entrar?
– Sí, endavant.
– Filla, has posat en remull la teva planta?
– Sí, mare. I també l’he posada en terra.
– Filla, una coseta: no sé si podràs cuidar aquesta planta perquè és una planta que es fa molt gran i no una flor – va dir la meva mare.
– I, per què no la puc cuidar?
– Filla, ja t’he dit perquè no.
– Però… filla, la podràs portar a l’escola i així la cuidaran al pati entre tots els nens i nenes.
– D’acord, mare. T’estimo!
FI