CONCLUSIÓ I AGRAÏMENTS

Ara que ha arribat la conclusió del curs, us felicitem per la presentació dels vostres treballs (Rayan: realitat o ficció, Vacances, etc.) i, en particular, a la guanyadora del premi del 32è concurs literari “Castell de Barberà” en la categoria de conte i narració amb El mirall encantat publicat en aquest bloc.

També us fem saber que ens ha fet una gran il·lusió haver treballat junts alhora que us desitgem molt d’èxit en la vostra propera feina.

Amb els millors desitjos dels vostres mestres.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL MILLOR PROFESSOR

Jose,

Aquests dos anys hem fet moltes coses amb tu (matemàtiques).

Ens has ajudat molt.

Amb el pas del temps et vam anar coneixent i hem vist la bona persona que ets.

Et prometem que mai t’oblidarem. Esperem  que t’agradi molt !

            Paula, Alba, Ariadna i Clara

 

Publicat dins de Diaz Moreno, Alba, General, Pardal Rosales, Clara, Rodriguez Lopez, Ariadna, Sanchez Franco, Paula | 2 comentaris

AUTORETRAT DE GERARD

Sóc un nen de 10 anys.  Visc a Barberà del Vallés. El meu bloc de pis és 4t A, és un dúplex i tinc un gos que es diu Nicky.

Medeixo 1.39 cm. Tinc la boca una mica gran, els ulls els tinc marrons i el cabell  castany, el nas el tinc mitjà i tinc ulleres.

M’agrada vestir-me amb roba de xandall.

El meu esport favorit és handbol i de gran vull ser veterinari. I la serie que més m’agrada és ONE PIECE. També m’agrada llegir.

Sempre em diu la meva mare que tothom diu que em porto molt bé i no ho dic per fer-me el xulo. Reconec que a vegades em porto malament igualment  m’esforçaré molt en portar-me bé.

Em costa una mica més que a la resta però quan m’esforço tot ho puc fer.

Publicat dins de García Alpáñez, Gerard, General | 6 comentaris

RETRAT D’EMMA THOMPSON

Emma Thompson  actualment té 60 anys. Ella va néixer el 1959. Emma Thompson va viure a Londres, Anglaterra.

Emma Thompson medeix un metre i 73 cm. També és bastant primeta. Té els ulls blaus i molt petits. A continuació Emma té la cara amb algunes arrugues i és una mica moreneta de pell. A més, ella té les dents molt blanques i  bastant grans, però no molt. Certament ella té el nas bastant arrodonit i una mica gros. Normalment porta pinta llavis vermell o de color rosa, però quan no porta, té els llavis bastant carnosos i estrets.  A més, Emma té les orelles petites i algunes vegades, porta unes arrecades molt boniques i grans.

Emma Thompson sempre vesteix amb coses molt elegants com vestits, samarretes, jaquetes…  A ella li agrada portar coses roses i negres.

Per últim, Emma Thompson és una persona molt alegre. Ella va fer moltes pelis i algunes de elles van ser aquestes:  Love Actually,  Sense and Sensibility i  Nanny McPhee and the Big Bang. Emma thompson va ser  guanyadora del premis Emmy, Globus d’or i òscar. I aquest ha sigut el meu retrat de l’actriu Emma Thompson.

 

Publicat dins de General, Rodriguez Lopez, Ariadna | Deixa un comentari

AUTORETRAT DE PAULA

Per començar visc a Barberà del Vallès i em dic Paula.

Jo soc bastant alta i prima.  La meva cara és rodona i bastant morena. Les meves celles són amples i de color marró. Els meus ulls són de color marró. I les meves dents són de color blanc i una mica tortes. La meva boca és gran i de color rosa.

I també vesteixo amb roba de moda.  M’agrada molt.

Per finalitzar, el meu caràcter és bastant alegre. Soc una  nena que m’agrada molt ajudar a la gent i també m’agrada molt presentar-me a la gent.

Aquest ha sigut el meu autoretrat.

Publicat dins de General, Sanchez Franco, Paula | Deixa un comentari

AUTORETRAT D’INGRID

Soc una noia i tinc 9 anys.  Vaig néixer al 2009. Visc a Barberà del Vallès.

Mesuro 1.35 cm, és la meva altura normal. Soc d’una altura ni baixa ni alta, i de cos no soc ni prima ni grassoneta. Els meus cabells són marrons. Els meus ulls els tinc grans i marrons. La meva boca és d’una mida normal: ni gran ni petita. El meu nas és petit. Tinc les dents blanques i grans.

M’agrada portar arracades i posar-me lentilles. La meva vestimenta és de tots els colors, però a mi m’agrada més vestir-me de negre.

M’agrada ajudar a les persones. Soc valenta pel que m’agrada. Soc una noia molt alegre, molt agradable i molt divertida. Soc treballadora quan el que faig m’agrada. Faig gimnàstica els dies: dimarts i dijous.

Publicat dins de General, Riquelme Sánchez, Ingrid | Deixa un comentari

AUTORETRAT DE NATHALYE

Em dic Nathalye Posadas Fuentes. Tinc 9 anys. Soc d’Hondures i fa un any que visc a Barberà del Vallès.

Soc prima i faig d’alçada 137cm; les últimes sandàlies que m’ha comprat la meva mare són del número 34. Per altra banda, el meu cabell és negre, llarg i una mica arrissat. Sempre el porto recollit amb una cua o dues. Tinc els ulls ametllats del color del cafè d’Hondures, que és molt bo i molt fosc. Porto ulleres perquè no veig bé de lluny. Són de color lila i s’enfosqueixen amb la llum del sol. Tinc el nas rodó, la boca petita i els llavis grassonets. La meva  pell és morena i suau.

M’agrada la roba senzilla, els texans amb samarretes de màniga curta i quan fa calor em poso shorts o faldilles.

Soc una nena alegre, sociable i m’agrada ajudar a la gent. També m’agrada molt llegir i aprendre coses noves. M’agrada molt el futbol, jugar amb les meves joguines, dibuixar i pintar.

De gran vull ser veterinària i cantant.

Publicat dins de General, Posadas Fuentes, Nathalye Jissel | 1 comentari

LA PRINCESA AMB SORT

Fa molt de temps en un regne anomenat “Valle de Ángeles” havia una princesa anomenada Celeste que era molt maca.

La princesa s’havia avorrit per cada dia d’estar al castell. És per això que va decidir escapar-se del castell. Sense que ningú s’adonés va agafar una mica de roba i alguns accessoris útils i se’n va anar al bosc.

Explica la història que la princesa estava molt contenta per sortir del castell però alhora molt trist perquè es trobava sola al bosc, tot i que hi havia molta fruita, animals, … i això li il·lusionava molt. Demanava molt a Déu que li enviés almenys una persona, ja que ella sentia que tot era una aventura arriscada però es sentia lliure.

Al tercer día de sortir del Castell, els seus pares i el poble, molt preocupats van sortir a buscar-la pels voltants però sense èxit.

Al bosc la princesa es va trobar a tres joves que pel que semblava igual caminaven perduts. Li van preguntar el seu nom i la princesa els va dir que es deia Eva, ja que si s’assabentaven que era la princesa la retornarien a la seva llar. Van passar dies i es va fer amiga dels jovenets i van conviure al bosc.

Fins que setmanes després els guàrdies del castell la van trobar al bosc al costat dels tres jovenets, els quals els van impedir que se la  portessin perquè ells la coneixien per un altre nom i la estimaven molt per això no se la van emportar.

Els joves  no els van deixar que es portessin la princesa al castell,  van còrrer fins arribar al poble,  van entrar al castell i van veure al rei i la reina  i els van dir que la seva filla estava bé, però que no era lliure, per això es va escapar. El rei i reina  ho van entendre i els van dir que ells serien molt importants en el castell i els millos amics de la princesa i també  podria sortir al poble quan ella vulgués. I així la princesa i els joves van viure grans aventures tots plegats.

FI

Publicat dins de General, Posadas Fuentes, Nathalye Jissel | Deixa un comentari

El castell de la princesa

Hi havia una vegada una princesa a la que li agradava anar a comprar roba.

Va conèixer un príncep que es deia Cristian.

La princesa es va enamorar d’ell i ell d’ella.

Van anar a un bar a sopar i encara es van enamorar més.

El dilluns es van casar i van viure a un castell molt gran i molt bonic.

Van estar junts fins a 18 anys. A la fi, es van separar quan la princesa tenia 45 anys i el príncep tenia 48 anys i cadascú vivia sol.

Però, la princesa tenia una gossa que es deia Luna i el príncep tenia un gat.

El dimarts  es van trobar pel carrer. Cadascú anava amb la seva mascota i es van tornar a enamorar i van tornar a estar junts.

Per això, van anar al castell.

Van tenir dos fills:  un nen, Roberto i una nena, Paula.

La Paula i el Roberto es van anar a la fira. Es van muntar a la sínia, als matalassos, als autos de xocs,… I es van anar a un restaurant a sopar sopa de galets. Al final, es van anar a la seva casa i es van anar a dormir.

– Quin llit tan chulo

– Deixat de tonteries i a dormir!

El dimecres van anar al zoo. Van veure serps , peixos, taurons , tortugues i moltes coses més. Però a la Paula li donen pànic las serps i el Roberto estava tot content perquè ell no tenia res de por.

– Voleu anar a un altre lloc? – van dir la Paula i el Roberto.

– Sí!!!!!

Pel camí es van trobar uns amics da la Paula. El Roberto li va dir a la princesa i el Cristian: – Voleu que anem a dinar amb ells, si o no?

– Sí!!! I dinareu arròs o macarrons o espaguetis que us agrada més. A mi l’arròs.

– El dijous ens vam trobar un fotògraf pel carrer i ens va fer una foto d’un en un i després a tots junts.

Van anar  parc i la Paula es va caure i el Roberto es va riure i la Paula es va enfadar.

– No riguis – va dir la Paula, enfadada.

– No us baralleu – va dir el Cristian.

– Voleu anar a menjar a fora? – diu la Paula.

I el Roberto contesta:

– Sí!!!!.

O voleu anar a una cassa encantada

-La cassa encantada.

La Paula, que tenia por, no volia entrar, però el Roberto, sí.

Finalment, la Paula els va convèncer:

– No m’agrada aquest joc. Em vull anar. Quin fàstic!

– Dons anem capa casa.

I es van anar a dormir.

FI.

Publicat dins de Costa Oliver, Jessica, General | Deixa un comentari

AUTORETRAT DE CLARA

Soc una nena de 10 anys. Vaig néixer l’any 2009 i visc a Barberà del Vallès. Vaig a l’escola Elisa Badia. La meva classe és la de 4tc (el meu tutor es diu José) i en total som 25 nens i nenes.

Soc alta. Tinc la cara una mica estreta; a més a més, una mica rodona.  A continuació tinc els ulls una mica verds, blaus i brillants. El nas el tinc amb la punta rodona. La boca la tinc una mica ample. Els meus cabells són taronges (per això sóc pèl-roja) i també els tinc una mica curts.

Tinc ulleres. La meva manera de vestir pot ser molt variada d’un dia per l’altre. M’agrada  variar la meva roba. El que m’agrada més es posar-me malles o pantaló.

El meu caràcter depèn de com porti el dia: si m’he fet mal, estic enfadada; si no m’ha passat  res, estic contenta; i si no, depèn del dia que faci:  si plou o si fa sol; però normalment estic contenta.

Les meves aficions són:  riure molt, parlar amb les meves amigues, patinar amb patins de quatre rodes,… Ara m’estic acostumant a llegir 30 minuts cada dia o quan trobo una estona lliure. A més, m’agrada anar amb el meu patinet elèctric. I, per últim, m’agrada més que res jugar amb la meva gossa, que es diu Minnie. Cada persona té els seus gustos i jo tinc aquests.

Publicat dins de General, Pardal Rosales, Clara | 1 comentari