EL DRAC I LA NENA

Hi havia una vegada una nena anomenada Paula que era la princesa d’un castell meravellós i vivia amb els seus pares Irene i Jonathan.
Un dia va sortir a jugar al seu pati que era molt i molt gran i per això ella podia gaudir i passar- s’ho bé.
I va escoltar una veu per darrera de las plantes i va començar a dir:
– Hi ha algú?
I una veu molt fluixa li va contestar:
– Sí. Et convidem a una festa de dracs.
La nena es va quedar sorpresa i va dir contenta:
– Cal que hi vagi? Però els meus pares es preocuparan?
– No tranquil·la. Però et volia dir que em dic Irina. I tu?
– Jo em dic Paula.
– Bel·le, Paula. Vindrem aproximadament a les 10:30 h.
– Bel·le, perfecte.
– Anem.
– Sí, anem.
– Però, Paula, haurem d’anar per la meva espatlla volant.
– Bel·le.
– Tindrem un camí llarg.
La Paula es va dormir i quan van arribar el drac va dir:
– Vinga, Paula, que ja hem arribat.
– Oh, que bé.
Van veure uns dracs de molts colors: vermells, taronges, grocs, verds, blaus, roses, liles, etc.
– Has vist que bonics?
– Sí.
Van entrar a la festa i havia tot tipus de menjar, globus, regals, etc.
I la Irina es va oblidar que a las 10:30 h es tancaven les portes i no podia sortir ningú.
– Paula hem de portar-te a la teva casa perquè no t’havia dit que a les 10:30 h tancaven les portes del poble de la fantasia.
– Oh, Irina… i ara que fem? M’hauré de quedar aquí.

– No tranquil·la. Haurem de fer màgia; Té, dos paquets. Un, és menjar: un plat de caramels fets en un minut; i, l’altre, és sorpresa.
– Vale, moltes gràcies.
– Anem!
– Sí, anem!
– Mira, aquesta és la primera prova: anar per una plaça plena de taurons.
– Oh, no! Quina por!
– Vinga, anem. I hem passat?
– Sí.
– Ara anem a la segona prova.
– Aquesta és molt difícil!
– Ja anem.
– Sí, anem. L’hem passat?
– Sí!!!
– Ah, que bé!
– Ara la tercera prova: anar al castell de l’home de la fantasia i dir li una cosa .
– Ah, bel·le.

– Tot era un somni. Què bé que m’ho he passat.
I surt una altre vegada al pati de la seva casa i diu:
– Desitjo que passi una altre vegada. Adéu.

FI