LA FAMÍLIA LLUNYANA

Hi havia una vegada una casa que era al mig de  la muntanya, molt apartada de la població.

A la casa hi havia una familia una mica estranya.

El pare es deia  Andres. Tenia 41 anys i feia de tot: llenyador, pescador, caçador, fuster…

La mare es deia Maria i tenia 40 anys. Era professora i cuidava de la familia, de l’hort i les plantes, i li donava classes als seus fills, perquè no tenien cap escola aprop.

La Lucia  tenia 19 anys i el Javi 9. A la Lucia li agradava jugar a futbol i al Javi li agradava jugar a les consoles.

Un dia d’hivern va nevar  molt i es van quedar sense poder sortir de casa durant molt dies i va caure tanta neu que va enssorrar una part de la casa.

Els germans estaven espantats i plorant a un racó, mentre la mare deia:

  • Andres ja no podem estar més així. Haurem de tornar al poble!

El pare no volia perque li agradava molt la casa.

El Javi va dir:

  • Papa, jo vull anar al cole amb altres nens.

La Lucia també va dir el mateix:

  • Aquí podriem venir per les vacançes d’estiu i algun cap de setmana per esquiar.

Van estar molta estona parlant i van decidir que al dia següent baixarien al poble.

Es van aixecar d´hora, van menjar i van preparar els trineus.

Quan estaven baixant amb els trineus van veure que queia molta neu i van haver de sortir corrents! Sort que la nena va veure una cova i es van poder amagar.

Després de moltes hores, el pare va sortir i va dir:

  • Enceneu una foguera i us espereu aqui, que jo vaig al poble a demanar ajuda.

Anava tranquilament pero va veure un llop i va haver d’ anar amb molt silenci pel bosc perquè no l’agafés. Després d’una hora caminant va arrivar al poble i va demanar un helicòpter per anar a rescatar a la seva familia. Els van trobar i els van portar al poble. Però no tenien casa per dormir i van haver de trucar a uns amics que vivien al poble. I van preguntar:

  • Podem anar uns dies a dormir a la vostra casa fins que no hi hagi neu i poguem mudar-nos al poble?

La amiga li va dir que sí. Així, es van quedar uns dies. Mentrestant van buscar una casa per viure al poble. Quan ja no havia neu,van anar a la casa de la muntanya per recollir les seves coses. Al cop d’uns dies van tornar al poble i van viure feliços tota la vida.                                                 FI

Aquest article ha estat publicat en General, Moraleda Campillos, Alex. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a LA FAMÍLIA LLUNYANA

  1. alumne4tc12 diu:

    El millor conte del món!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *