Hi havia una vegada una nena que es deia Tina, la mare que es deia Berta i el pare que es deia David.
Tots tres treballaven al zoo de la seva ciutat.
A la Tina li encantaven els animals i s’ho passava molt bé cuidant-los.
A la Tina com li agradava tant cuidar els animals treballava d’això, la Berta, donava les entrades i el David era veterinari.
Un dia van entrar al zoo la Maria i la Lia, que eren bessones, i també els agradaven molt els animals.
La Maria i la Lia tenien tanta enveja de que la Tina treballés al zoo que un dia passejant pel zoo la Maria i la Lia van obrir la tanca dels cavalls i tots els cavalls van sortir corrents. La Maria i la Lia van fer com si no hagués passat res.
Ningú es va donar compte que els cavalls no hi eren. Quan ja estaven tancant el zoo la Tina va anar a donar una volta a veure si tots els animals estaven bé i quan va veure que els cavalls no estaven, la Tina va anar corrents als seus pares per dir-lis que els cavalls no estaven.
La mare es va espantar i va sortir amb el cotxe a buscar els cavalls. Va estar una bona estona buscant-los però no hi havia ni rastre.
Ens vam anar a casa molt tristos.
Al dia següent van tornar al zoo les bessones i la Tina va parlar amb elles. I els va preguntar si havien sigut elles les que havien deixat anar els cavalls. Les bessones li van dir que sí, que havien sigut elles perquè tenien molta enveja.
I la Tina va convidar les bessones cada dia perquè no tinguessin enveja.
La Maria, la Lia i la Tina van ser molt felices.
FI