Qui va ser el Doctor Robert?

El Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a doctor Robert, va néixer a la població de Tampico (Mèxic) el dia 20 d’octubre de l’any 1842. El pare era fill de Campeche (Mèxic) la mare era de Pasajes i tots dos havien anat a viure al país americà. Al poc temps de néixer, el varen enviar a Sitges perquè fos criat amb la tia Ventura, germana del pare, i ja per sempre més es quedà a viure a Catalunya on, va ocupar càrrecs de molta responsabilitat i on va portar a terme una gran labor durant tota la seva vida.

Estudià medicina a Barcelona, seguint la tradició familiar, i es doctorà a Madrid l’any 1864. Al mateix temps, el doctor Robert s’havia consolidat com a metge i també com a polític. El 1899 era elegit alcalde de Barcelona.

El Dr. Robert ens va deixar molt aviat, el dia 10 d’abril de 1902. Tenia només 60 anys. En una festa que es feia en el seu honor, en arribar el moment de brindar, va caure mort sobtadament sobre la taula. La desaparició tan brusca no va fer més que enlairar la seva imatge popular. El mes de maig de 1903, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques li feia una gran vetllada d’homenatge, on l’acadèmic Joaquim Duran en deia de la seva persona: “El Dr. Robert era un home equilibrat, amb una intel•ligència poderosa, en un organisme robust i amb una marcada inclinació per la vivesa de caràcter i una gran sinceritat”.

Camprodon homenatjà, en el centenari de la seva mort, el doctor Bartomeu Robert, l’home que va portar el turisme a aquest municipi del Ripollès quan més necessitat estava.

Cent anys després, el seu record és molt present a Camprodon, on carrers, places i l’escola de primària porten el seu nom.

El doctor Robert va arribar a aquest municipi del Ripollès el 1878, de la mà de la família Oliveda. El poble estava en fallida econòmica i ell, gairebé sense saber-ho, el va ressuscitar. S’hi va fer una casa i va receptar a tots els seus pacients que anessin a passar-hi uns dies. Aquests primers turistes van començar a edificar segones residències a Camprodon i així el municipi va convertir-se, a poc a poc, en un destí de vacances.

Va ser tan gran el vincle del Dr. Robert amb Camprodon que fins i tot ara, després de tants anys, els seus descendents segueixen estiuejant al poble, i quan hi vénen encara assaboreixen l’encant que tant va captivar el seu besavi.