ENS HEM FIXAT MOLT BÉ EN LES PARTS DEL COS:
CAP
TRONC
CAMES I BRAÇOS
ULLS – NAS – BOCA
CABELLS
MANS – PEUS

TOTS HEM PROVAT DE DIBUIXAR-NOS I HEM QUEDAT AIXÍ DE BÉ.

SOM UN GRUP QUE AMB TANTS POCS DIES COM FA QUE SOM A L’ESCOLA JA ENS SABEM ORGANITZAR FORÇA BÉ.
QUAN ARRIBEM ANEM A JUGAR AL QUE ENS AGRADA, PERÒ SABEM QUE QUAN ANEM A LA ROTLLANA HO HEM DE DEIXAR TOT ENDREÇAT AL SEU LLOC. TENIM GANES DE FER-HO BÉ. QUAN SEIEM JUNTS A LA ROTLLANA EXPLIQUEM EL QUE ENS INTERESSA FER AQUELL DIA O QUALSEVOL COSA QUE ALGÚ VULGUI EXPLICAR. LLAVORS MIREM SI HI SOM TOTS. EN UNS CARTRONETS HI TENIM EL NOSTRE NOM I ELS ANEM DEIXANT A LA CARTELLERA DE L’ESCOLA. ELS QUE NO HAN VINGUT ELS DEIXEM A LA CARTELLERA DE CASA.

HEM VOLGUT TRIAR UN NOM PER A LA NOSTRA CLASSE. LES ALTRES CLASSES JA L’HAN TRIAT. AQUEST CURS ES TRACTA DE TRIAR UN ANIMAL DEL BERGUEDÀ. LES PROPOSTES HAN ESTAT: VAQUES, TORTUGUES, GALLINES I GALLS, XAIS I OVELLES… ELS INTERESSOS EREN MOLT VARIATS. TAN AVIAT HI HAVIA MOLTES VAQUES COM MOLTES GALLINES COM… HEM PENSAT QUE NO ENS EN SORTIRÍEM. FINALMENT CADA NEN O NENA HA ENGANXAT EN UN FULL LA SEVA PAPERETA. LLAVORS EL RECOMPTE HA ESTAT MÉS FÀCIL. FINALMENT SOM:

XAIS I OVELLES

Aquesta ja és des d’avui la nostra escola. Les cares del matí ja ho deien tot. Alguns ens coneixíem molt i d’altres ens estrenàvem de totes totes.

Hem anat investigant aquest espai que serà part de la nostra vida diària a partir d’ara. Hem conegut les nostres mestres i alguns companys i companyes. No és  fàcil, però tenim moltes ganes de compartir junts bones estones de descoberta.

Algun pare o mare potser se n’ha anat amb el cor una mica encongit. Nosaltres sabem que hi estarem bé i que encara que ens costi farem el possible perquè sigui una bona experiència.

Voleu veure com ho aconseguim?

TOT EL QUE REALMENT NECESSITES SABER SOBRE COM VIURE I COM SER, HO VAIG APRENDRE A L´EDUCACIÓ INFANTIL.

La saviesa no residia en els exàmens ni en els títols, sinó a la muntanya de sorra.
Aquestes són les coses que vaig aprendre: a compartir-ho tot, a jugar sense fer trampes, a no pegar, a deixar les coses on les havia trobat, a resoldre els meus problemes, a sentir-me capaç de resoldre les meves necessitats de demanar ajuda, a demanar perdó, a rentar-me les mans abans de menjar, a estirar de la cadena del wàter, a fer una vida equilibrada i sana.
També vaig aprendre a aprendre, a pensar, a dibuixar, a ballar, a jugar i a fer un poc de feina cada dia.
Vaig aprendre a fer migdiada cada vesprada, anar alerta amb els cotxes, a donar la mà i estar al costat d’algú, a estar atent a les meravelles…
Vaig aprendre que la llavor creix amb les arrels cap avall i les fulles cap amunt sense que ningú sap ni com ho fa… i que nosaltres també ens semblem a la llavor. Vaig aprendre que el peix i la tortuga es moriran i que nosaltres també.
Recordo una de les primeres paraules que vaig aprendre: “Mira” (perquè tot el que necessites saber és a algun lloc).
Agafeu qualsevol d’aquests aprenentatges i poseu-lo al món dels adults, a la família, al poble, amb els amics… i tot continua sent fonamental: el de deixar les coses en el seu lloc, arreglar el propis problemes i demanar ajuda…
Continua sent veritat, sigui quina sigui l’edat, que quan eixes al món és millor anar agafat de la mà d’algú i romandre junts…

Robert Fulghum, escriptor i filòsof americà.