TOT EL QUE REALMENT NECESSITES SABER SOBRE COM VIURE I COM SER, HO VAIG APRENDRE A L´EDUCACIÓ INFANTIL.
La saviesa no residia en els exàmens ni en els títols, sinó a la muntanya de sorra.
Aquestes són les coses que vaig aprendre: a compartir-ho tot, a jugar sense fer trampes, a no pegar, a deixar les coses on les havia trobat, a resoldre els meus problemes, a sentir-me capaç de resoldre les meves necessitats de demanar ajuda, a demanar perdó, a rentar-me les mans abans de menjar, a estirar de la cadena del wàter, a fer una vida equilibrada i sana.
També vaig aprendre a aprendre, a pensar, a dibuixar, a ballar, a jugar i a fer un poc de feina cada dia.
Vaig aprendre a fer migdiada cada vesprada, anar alerta amb els cotxes, a donar la mà i estar al costat d’algú, a estar atent a les meravelles…
Vaig aprendre que la llavor creix amb les arrels cap avall i les fulles cap amunt sense que ningú sap ni com ho fa… i que nosaltres també ens semblem a la llavor. Vaig aprendre que el peix i la tortuga es moriran i que nosaltres també.
Recordo una de les primeres paraules que vaig aprendre: “Mira” (perquè tot el que necessites saber és a algun lloc).
Agafeu qualsevol d’aquests aprenentatges i poseu-lo al món dels adults, a la família, al poble, amb els amics… i tot continua sent fonamental: el de deixar les coses en el seu lloc, arreglar el propis problemes i demanar ajuda…
Continua sent veritat, sigui quina sigui l’edat, que quan eixes al món és millor anar agafat de la mà d’algú i romandre junts…
Robert Fulghum, escriptor i filòsof americà.
