” Estem treballant perquè un bocí de l’escola entri a les vostres llars”

A PARTIR D’ AQUEST CURS 2016-2017 ENS TROBAREU A L’ADREÇA http://agora.xtec.cat/escolacaudelaguineu/

MOLTES GRÀCIES!

Eva Millet: “Deixem de preguntar-ho tot als nens, la família no és una institució democràtica”

Hem passat de tenir fills moble, a qui fèiem poc cas, a tenir fills altar, que venerem. Una nova generació de pares practica la hiperpaternitat, un model de criança originari dels EUA, i propi de les classes mitjanes i altes, que es caracteritza per una sobreprotecció d’uns fills que s’han convertit en el centre de les famílies del segle XXI. Així ho sosté Eva Millet al seu últim llibre.

Per què els pares d’ara som més protectors?

Una de les raons és demogràfica. Si només tenim 1,3 nens de mitjana, aquest nen és el centre d’atenció i de la vida dels seus pares. I no els estem fent cap favor. Esclar que són superespecials! Però per a tu, no per a tot el món, i s’han d’acostumar que no són el centre de l’Univers. Les famílies abans eren més extenses i tothom -avis, tiets, cosins- participava en la teva educació. Ara no, el model està blindat i no acceptem comentaris ni crítiques de la tribu. A més, tenim els fills de més grans i importem a la criança les eines de la feina. I també hi ha una competència brutal entre pares: els nens són ara signe d’estatus. Són una projecció de tu mateix i les seves fites són les teves. Tot ha de ser perfecte: la casa, el cotxe, les dents i, també, el nen.

Com són els hiperpares?

La hiperpaternitat es caracteritza per una atenció excessiva als nens i una perpètua supervisió. Els pares resolen sistemàticament els problemes als seus fills i això té conseqüències, perquè els estàs fent menys autònoms. Una altra característica és justificar-los contínuament i estimular-los precoçment. Hi ha una tendència a intentar que els nens ho facin tot com més aviat millor perquè siguin supernens, però això té dues derivades. Estem prenent als nens el més important de la infantesa, que és el temps per jugar, i no tenen temps per avorrir-se, i de l’avorriment en pot sortir la creació. Està bé que facin alguna activitat però el màxim haurien de ser tres tardes ocupades, i ja em sembla molt.

“Estic farta de fer que la infantesa del meu fill sigui màgica”, deia la carta d’una mare que es va fer viral.

Trobem pares insegurs perquè hi ha sobreoferta de mètodes i experiències que el nen ha de viure, i això suposa un estrès afegit. Sembla que no puguis quedar-te a casa un cap de setmana sense fer res, i els nens a vegades també ho demanen. Estan farts de tanta acadèmia precoç i no hauria de ser així perquè els mates les ganes d’aprendre i la curiositat.

Els perills de la hiperpaternitat

Com podem saber si ens hem convertit en hiperpares?

Hi ha dos senyals. Un, si no ets capaç d’observar el teu fill sense intervenir a la primera oportunitat. I un altre és quan es parla en plural dels fills: “Avui tenim un examen”, “Hem aprovat”, “Hem suspès”…

Els hiperpares també intervenen molt en l’escola.

Està bé que els pares s’impliquin en l’escola, que hi col·laborin, però cadascú ha de saber quins són els seus límits. El problema és que sovint acaba en enfrontament.

Triar escola provoca molt d’estrès als pares.

I no hauria de ser així. Els nens haurien d’anar a l’escola del barri. Però hi ha la idea que han d’anar a l’escola perfecta on fan l’última tècnica pedagògica. És un estrès. Els pares visiten 25 escoles, fan excels i després no es refien de l’escola a la qual l’acaben portant.

I quins nens estem criant?

Estem criant nens amb una visió molt inflada de si mateixos. Estem criant nens L’Oréal : “Perquè jo ho valc”. Però d’altra banda, són nens molt dèbils que mai han après a resoldre els seus problemes, perquè mai els has donat l’oportunitat ni les eines i davant un petit problema es desmunten. Recordo el cas d’una estudiant nord-americana a Barcelona que es va quedar atrapada a l’ascensor i en lloc de tocar l’alarma va trucar a la seva mare als Estats Units perquè l’hi resolgués. Estan acostumats que els pares els diguin què han de fer. En estar tan protegits són insegurs i tenen moltes pors: nens amb por de dormir amb el llum apagat, d’estirar la cadena, de menjar coses noves…

¿La criança natural o maternitat intensiva pot ser un problema?

La maternitat s’ha professionalitzat en el sentit que hi ha dones que fan de la maternitat la seva feina i es defineixen com a full time mums. S’acaba embogint. El nen és el teu referent però hem de tenir altres activitats a la vida.

I quin és l’antídot per revertir la hiperpaternitat?

L’ underparenting o sana desatenció dels fills. Com a pares la nostra feina és estar pendent dels fills però sense intervenir a la primera ni fer-ne un drama. Si la nena està desganada no vol dir que tingui anorèxia, i si un dia no la deixen jugar a futbol no és bullying. Poso l’exemple de la motxilla: quan el nen surt de l’escola no li has de portar la motxilla com si fossis el seu majordom. Si pesa, treu-li un parell de llibres. L’has de fer responsable de les seves coses. I també deixar de preguntar-l’hi tot: “Que vols dormir?”, “Que vols dinar?”, “Que vols un Dalsy?”… Hi ha aquesta idea que la família és una institució democràtica i no, la família és una jerarquia: els pares a dalt i els nens a baix. Tots hi participem però no li pots preguntar a un nen de 3 anys què vol per sopar.

A CONTINUACIÓ US PRESENTEM EL RECULL DE LES OBRES PREMIADES EN EL CERTAMEN DE SANT JORDI D’ENGUANY. DESITGEM QUE LES GAUDIU!

Us convidem a visitar l’escola els dies 24 i 26 de FEBRER en l’horari següent:

DIMECRES 24 de 9:00h. a 12:00h.

DIVENDRES 26 de 15:00h. a 17:30h.

L’horari és  aproximat i  flexible. És a dir,  dins la franja horària d’inici i fi, cada família  pot adaptar  la visita a la seva disponibilitat.

US DESITGEM UNES MOLT BONES FESTES DE NADAL !

Que la flama de l’any 2016 ens faci molt més tolerants, sensibles, sincers i propers amb les persones pròximes.

Que ens ajudi a comprendre que la unió ens fa créixer i ens enriqueix.

Que les passes del diàleg i l’escolta dibuixin el seu recorregut…

Que ens il•lusionem i assaborim la cromàtica de cadascun dels seus dies…

Que gaudim de molts somriures sincers i espontanis.

Us desitgem un futur ple de llum, claror i escalfor!.

ESCOLA CAU DE LA GUINEU

Que tinguem TOTS PLEGATS un BON CURS ESCOLAR ple d’il·lusions,  amb ganes de compartir i millorar cadascun dels seus dies!

UNA MOLT BONA NOTICIA !!! La Noemí (Cap d’Estudis) ha sigut mare per segona vegada. MOLTES FELICITATS a la parella!

BENVINGUDA NIRIT!!!

CALENDARI REUNIONS INICI DE CURS 2015-2016

• Educació Infantil 4 i 5 anys (P4 i P5) : Dijous dia 3 de setembre.
• 1r i 2n de Primària (Cicle Inicial) : Dilluns dia 7 de setembre.
• 3r i 4t de Primària (Cicle Mitjà): Dimarts dia 8 de setembre.
• 5è i 6è de Primària (Cicle Superior): Dijous dia 10 de setembre.

 Totes les reunions es realitzaran a les 16:30h. a l’aula de cada nivell. En els grups desdoblats a l’aula del nivell “A”.

Aprofitant aquests dies de festa, us convidem a fer aquestes lectures que considerem  molt interessants i que de ben segur us ajudaran  en l’educació dels vostres fills.

Cerqueu el vostre propi temps i espai per créixer i fer allò que us agrada.

[

      QUE  TINGUEM TOTS PLEGATS UN BON CURS ESCOLAR 2015-2016!

   US CONVIDEM A LLEGIR AQUEST ARTICLE que de ben segur serà un motiu de reflexió i de conversa!.

URGENT o IMPORTANT?  de    Cristina Gutiérrez                                  

Probablement la paraula “urgent” és la més repetida en una empresa, i des de fa uns anys ho faig extensiu a altres àmbits. A casa, amb els fills o a l’escola, s’ha imposat aquesta paraula, que quan la diem fa que la resta perdi importància, perquè el que és urgent és el primer.

I com que allò urgent és el primer, sovint confonem el que és urgent amb el que és important.

Vivim en un món amb presses que fa que barregem encara més aquests conceptes, perquè si anem amb el temps just per portar el nen a anglès, el més urgent és arribar a l’hora oblidant el que és important : que tenim la criatura al seient del darrere del cotxe esperant que li dediquem una estona, preocupats pel què li passa o com se sent.

I si se’ns acumulen els papers a l’oficina, ens centrem en com és d’urgent treure’ns la feina de sobre desatenent el client que tenim al davant, i oblidant com és d’important somriure i dedicar-li els cinc minuts només a ell.

El més curiós és que quan comencem a adonar-nos a certa edat d’aquesta diferència, quan descobrim què és allò realment important, vivim més el present, ens preocupem menys i, fins i tot, podem arribar a sentir-nos en pau. I és llavors quan no entenem com ens ha costat tants anys adonar-nos que sovint allò urgent i les presses són el menys important!.

Creiem que si anem corrent tot el dia aprofitem més la vida, però no, anar amb presses l’únic que fa és que passem per la vida com per una marató, no la vivim, no l’aspirem ni l’assaborim prou.

Potser hauríem d’observar més les criatures, us heu adonat que elles mai no tenen pressa? Als matins, alguns de nosaltres arribem a patir un atac de nervis per no arribar tard a l’escola o a la feina, però ells són la mostra clara que les persones estem fetes per gaudir del present, encara que en algun moment de la nostra vida això canvia i substituïm les coses importants, com ara gaudir del moment amb un somriure, per les coses urgents.