Per si voleu visitar la Web: http://www.museupicasso.bcn.es/

Al museu, només  començar, ens han dit que veuriem una exposició que encara mai havia vist ningú…  i quina sorpresa! ens hem trobat els nostres Autoretrats de l’escola penjats de la Paret com si fossin quadres de pintors! Quina emoció!

Hem vist  quadres de les diferents èpoques, escultures i plats decorats.

Sobretot ens han sorprès els retrats, hem rigut veient quadres amb un ull més amunt que l’altre o el nas com de perfil i també perruques al cap per fer els retrats més divertits.

Les Menines que en Pablo Picasso va fer com un tal Velazquez ens han agradat molt, hem mirat els vestits, els colors, les cares fetes de tantes maneres diferents, etc.

Una petita anotació per vosaltres pares i mares, : Tots els monitors del museu i les mestres volem felicitar-vos per l’actitud dels nens/es, s’han portat molt bé tant al museu com al carrer! i fins i tot les monitores del museu ens ho han dit!

Uf! quantes cosetes ens queden per aprendre del Picasso! Potser la “Picassia” ens ajuda amb tantes coses…

Ja us seguirem explicant tot el treball que ens queda per fer ara des de les aules…

Segons el tipus d’activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d’altres els nens/es poden funcionar amb força autonomia.

Organitzats en grups reduïts, els nens i nenes aprenen a treballar en equip, a col·laborar i a compartir coneixements. Els racons també potencien la seva iniciativa i el sentit de la responsabilitat.

Treballar per racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada a cada nen/a, planificant activitats d’aprenentatge adaptades als seus coneixements previs.

Aquest trimestre estem fent:

A P4, aquest curs parlem d’algunes imatges que ens criden l’atenció… Aquí en teniu una petita mostra amb alguns dels comentaris dels nens i nenes

–        És una yaya que crida un yayo!

–          Es pot espantar, això no es fa!

–          Li molestarà i lavi s’enfadarà

–          El yayo llegeix el diari

–          És una foto de fa molts anys

–          Encara viuen?

–          No fa bé de cridar, el senyor s’enfadarà i es posarà trist

–          No podem cridar nosaltres

–          Ens molesta i ens quedarem “Sordos”

–          S’ha de parlar fluixet

–          A la festa del Club super 3 van dir: “Crideu” i vam cridar

–          Jo no crido parlo fluix

–          Potser l’ avi està dormit i no sent

–          El meu papa crida al Garatge perquè el sentin

–          Quan la mama ha fet el sopar crida al papa que acabi de treballar perquè no es posi fred el   menjar

–          La meva mama també crida “Veniu a sopar!”

Una altra imatge que ens ha donat lloc a molta conversa!

–          És una festa de Pallassos

–          Tenen el nas vermell, són Pallassos

–          És una festa perquè  estan disfressats

–          Un concurs, de Pallassos

–          Els pallassos no viuen

–          Són un “Escenario”

–          No! És l’escenari dels pallassos

–          Surten al Circ

–          Després fiquen la roba a la motxilla i al maleter del cotxe i van cap a casa seva.

–          No porten tot el dia el nas de pallasso

–          Treballen al zoo els pallassos?

–          Aquets potser fan karate perquè porten un kimono blanc

–          O cuiners perquè és una bata blanca

–          La meva mama treballa a un hospital i tenen bates blanques

–          Són metges pallasso!

–          Quan algú està enfadat i veu un pallasso es posa  a riure

–          Treballen a un hospital de pallassos?

–          Fan riure nens que estan malalts

–          Doncs jo quan vaig estar a l’hospital no va venir cap pallasso, em va punxar i ja no hi era després

–          L’altre dia plorava la meva germana  perquè no volia anar al metge

–          Els metges no fan plorar, la meva mama diu que curen

–          Jo no he vist mai cap metge pallasso però sempre em diuen “Què gran estàs!”

Esperem que gaudiu tant dels seus comentaris com ho hem fet nosaltres! 😀