A l´escola bressol on treballo hi ha una aula de nadons.Hi ha capacitat per a vuit nadons.L´any passat vaig tenir per primer cop una colla de 6 nadons que havien nascut el 2008. N´hi ha que van arribar amb quatre mesos a l´escola, d´altres ja en tenien sis.Sempre he cregut, i ara ho mantinc més que mai, després de l’experiència, que és un grup especial, que els nadons van al seu aire, al seu ritme,cadascun és un món.Després de fer un repàs fotogràfic dels 11 mesos que han estat amb mi em fascina i m´impressiona veure com han evolucionat, com han crescut, com han après coses, com em reconeixen, com m’estimen, per què no dir-ho…i com me´ls estimo.A finals de curs vaig rebre una dedicatòria d´una companya que feia pràctiques a l’escola i entre d´altres coses m´agraïa haver-li fet descobrir la màgia dels nadons.Alguna cosa han de tenir aquest petits de la colla que quan entres a la seva classe es respira un aire de pau i silenci, un aire de relax, un aire de biberons i papilles, una olor de pell tendra, fràgil,dolça.
Potser és ser egoista voler-los tenir , perquè saps que en gran mesura depenen de l´adult i el necessiten.I d´altra banda crec que és un acte de generositat oferir-los tot l´amor del món, totes les abraçades i petons, tots els consols i totes les rialles, totes les cançons i totes les carícies. Això sí, sense perdre mai de vista i valorant per damunt de tot que tenen uns pares que ,bé o malament,pensen que són els millors pares del món pels seus fills.