La mare educadora

Molts cop parlant amb mestres i educadors ens plantegem què faríem si tinguéssim fills a l’ aula.Alguns no volen passar per aquest tràngol per què consideren que no serien objectius envers el seu fill, que el tractarien diferent.Tractar diferent no vol dir precisament tenir un tracte de favor, ans al contrari, molts cops se´ls tractaria  amb més rigor i disciplina.Altres, en canvi, no tindrien inconvenient, fins i tot els fa una especial gràcia tenir el fill a l’aula i compartir tantes hores amb ell.Val a dir que els que pregonen aquest estil progre la majoria no tenen fills.

Tot es complica quan a l´aula hi ha dos educadores i el fill d’una d’elles.la mare educadora pateix pq el fill la reclama força, l’educadora sense fill se sent observada a l’hora d’actuar amb el fill de la mare educadora.És difícil viure amb normalitat aquest fet, i més encara quan la mare educadora ja d’entrada treballa condicionada i amb la idea preconcebuda dq que la cosa no pot funcionar.

LA MÀGIA DELS NADONS

A l´escola bressol on treballo hi ha una aula de nadons.Hi ha capacitat per a vuit nadons.L´any passat vaig tenir per primer cop una colla de 6 nadons que havien nascut el 2008. N´hi ha que van arribar amb quatre mesos a l´escola, d´altres ja en tenien sis.Sempre he cregut, i ara ho mantinc més que mai, després de l’experiència, que és un grup especial, que els nadons van al seu aire, al seu ritme,cadascun és un món.Després de fer un repàs fotogràfic dels 11 mesos que han estat amb mi em fascina i m´impressiona veure com han evolucionat, com han crescut, com han après coses, com em reconeixen, com m’estimen, per què no dir-ho…i com me´ls estimo.A finals de curs vaig rebre una dedicatòria d´una companya que feia pràctiques a l’escola i entre d´altres coses m´agraïa haver-li fet descobrir la màgia dels nadons.Alguna cosa han de tenir aquest petits de la colla que quan entres a la seva classe es respira un aire de pau i silenci, un aire de relax, un aire de biberons i papilles, una olor de pell tendra, fràgil,dolça.
Potser és ser egoista voler-los tenir , perquè saps que en gran mesura depenen de l´adult i el necessiten.I d´altra banda crec que és un acte de generositat oferir-los tot l´amor del món, totes les abraçades i petons, tots els consols i totes les rialles, totes les cançons i totes les carícies. Això sí, sense perdre mai de vista i valorant per damunt de tot que tenen uns pares que ,bé o malament,pensen que són els millors pares del món pels seus fills.