L’alumnat de tercer de Primària ha llegit: “ Endrapallibres” de Lluís Farré, i avui, 13/02/13 han mantingut una llarga conversa tot compartint vivències i experiències fruit de la seva tasca com autor.
Lluís Farré exerceix l’ofici d’il·lustrador de forma remunerada des de fa aproximadament 20 anys i aquesta és per a ell la seva feina.
En canvi, va manifestar, l’ofici d’escriptor, és la seva afició i cerca la satisfacció personal abans de plantejar-se la publicació o no de les seves obres.
A requeriment de l’alumnat ens va informar que havia il·lustrat uns 200 títols i que té escrites 12 o 13 obres.
També ens va comunicar que quan es planteja il·lustrar un text parteix d’una idea definida, en canvi amb el fet d’escriure la cosa és diferent.
Davant la producció escrita no hi ha una intenció totalment definida d’entrada. Contempla un inici amb els seus protagonistes i un desenllaç però el nus….pot anar canviant a mida que es desenvolupa la història.
Centrem-nos en Endrapallibres.
En Lluís va compartir amb nosaltres el fet que Endrapallibres i Ramonet ves-te’n a… el reflexen de menut i els seus protagonistes tenen molt d’ ell mateix.
La idea va sorgir del fet que quan era petit li agradava, com ara, molt llegir i a l’escola hi havia una biblioteca amb força volums i d’altra banda que era molt golafre i es passava el dia endrapant. De la barreja d’aquestes dues característiques va sorgir aquesta història.
El detonant de la seva publicació va ser el fet de presentar-la a un concurs. Endrapallibres va guanyar el premi crítica Serra d’Or, pel text i per la il·lustració, en la categoria infantil i juvenil l’any 2002.
També va explicitar el fet que per Endrapallibres va decidir que la protagonista fos una nena pel fet que hi ha poques històries infantils, especialment, en els contes clàssics, on la protagonista sigui dona i el fet que no respongui a un estereotip de “fleuma”.
Ens va fer fixar en les dificultats que comporta escriure per a infants. Els condicionants de la llargada del tex i la complexitat de la il·lustració.
D’altra banda va compartir amb nosaltres les seves fonts d’inspiració que no són altres que aspectes o observacions de la vida quotidiana que criden la seva atenció.
D’altra banda ens va aclarir allò tant interessant de la tasca d’escriure: tot i que Endrapallibres reflexa les meves vivències de menut he pogut recórrer a disfressar la realitat i fer-les viure a un altre personatge. Ha pogut aplicar i posar en marxa la imaginació i la fantasia.
També varem parlar de les diferents tècniques d’expressió plàstica que havia fet servir per il·lustrar el text: paper retallat, aquarel·la, tinta xinesa, fotografia, collage,…
També va compartir amb nosaltres que el més difícil va ser fer la dedicatòria i a la fi va optar per:
“A tots els nens i nenes que no tenen llibres per clavar-hi les dents.”
A aquells infants que per diversos motius no poden accedir a la lletra impresa.
Cosa que ens ha fet reflexionar: Nosaltres tenim la gran sort de gaudir d’una escola i d’una biblioteca i aquesta no és la realitat de molts infants de la nostra edat.
Va ser fantàstic poder compartir amb en Lluís Farré inquietuds i experiències.