Colònies de P4 a Can Mundet

Quan l’Igor ens va escriure per dir-nos que ens estava esperant a Can Mundet per ajudar-lo a solucionar un problema molt gran que tenia, vam preparar la motxilla, el necesser, el sac, el pijama i la llanterna… i totes les ganes del món de passar-ho bé.

El cert és que des de que vam tornar de les vacances de Pasqua, els PEIXOS MANTA, els PEIXOS DE COLORS, les ESTRELLES DE MAR i els TAURONS estàvem moooolt nerviosos per anar de colònies. A la cartellera de la classe teníem assenyalat que els dies 2 i 3 d’aquest mes agafaríem la motxilla i el sac, i deixaríem el nostre llit buit per una nit. Així, el dijous passat, a les 9:30 del matí, ja estàvem tots a punt dins l’autocar per anar cap a Llagostera, a Can Mundet, una bonica casa de colònies on ens hi esperaven uns bons i inesgotables monitors i unes instal·lacions màgiques.

Arribats i ben esmorzats, vam tenir una estona per conèixer a monitors i monitores i l’entorn de la casa, envoltada de boscos i un paisatge extraordinari. També va venir un astronauta que ens va comunicar l’objectiu de la nostra estada: l’Igor és un extraterrestre que va tenir un accident amb la seva nau espacial, que s’havia encastat a la façana de la casa i l’havíem d’ajudar.

El primer dinar va ser boníssim i la tarda va ser un no-parar d’activitats entorn el nostre sistema solar, la terra, jocs, emocions, sorpreses… . Després de berenar, per fi vam poder anar a les habitacions i desmuntar les motxilles. Com ens agrada aquest moment! Fins l’hora de sopar vam anar a l’aventura, als entorns de la casa, cap a un enorme camp de futbol i un munt de llocs on fer cabanes, pujar, baixar i escampar la boira.

Al vespre, després de sopar, vam sortir pel bosc amb llanternes a fer un joc de nit. L’Igor necessitava una “supió” màgica per poder posar la seva nau en funcionament i havíem de trobar els ingredients. Un cop trobats, vam anar a un espai màgic, vam fer la “supió” i per fi vam aconseguir que la nau de l’Igor s’engegués. Per això ens va regalar unes estrelles per posar sota el coixí i fer fora els malsons. Des de la finestra de la casa ens va saludar i donar les gràcies! Quina emoció!

Però sense cap dubte, el més emocionant de tot va ser poder dormir en una llitera amb els nostres amics i les nostres amigues. Sobretot la guerra de coixins i de ninos que vam fer d’amagat de les “senyus”. Hahahaha. I “convidar-nos” uns als altres a les nostres habitacions i lliteres, corrents per a que no ens enxampessin! Vam quedar rendits i, després del conte que ens van llegir per a que ens anéssim al llit ben contents, vam dormir tota la nit com angelets a les nostres habitacions.

Llàstima que el matí de divendres ens va ploure. Però els monitors i monitores ens van proposar fer un titella de l’Igor per a que no l’oblidéssim mai.

L’autocar va arribar puntual i, deixant les habitacions netes i ordenades i les motxilles carregades, vam tornar cap a casa. Rebentats però satisfets i feliços.

Un record inoblidable que tindrem per sempre més en aquest bon grapat de fotos. Ja sabem que són moltes, perquè durant els dos dies “les senyus” no van parar de fotografiar-nos per si se les hi escapava algun detall. L’àlbum és immens. Segur que amb elles us fareu “una idea” de com ens ho vam passar de bé.