General

Dins del Pla Anual de Centre ens vam proposar iniciar durant el segon trimestre del present curs el programa “llegim en parella” on nens/es de 5è i 6è un cop per setmana faran llegir als nens/es de 1r .

Cada nen/a de 5è i 6è tutoritza i apadrina un nen/a de 1r i es compromet a :

– Ajudar en el procés lector.
– Tenir paciència i respectar el seu company tutorat.
– Buscar estratègies per a poder ajudar el company ( vocabulari, comprensió…)

Avui, a les nou del matí i davant del del Sr Francesc Molina , Director del Centre , el Sr Ramon Trepat , tutor de 6è i Professor de Llengua Catalana , la Srta Tània Domínguez , tutora de 1r i la Srta Anna Massagué , Coordinadora de l’esmentat programa, cada parella d’alumnes ha signat el seu contracte de voluntat i responsabilitat.
Cada alumne, podrà endur-se a casa el contracte signat.

Les parelles de lectura són les següents (clickeu a sobre):

De Altres

I aquestes són les imatges dels millors moments!

El Claustre de Professors d’aquesta Escola, en sessió celebrada en data 18.01.2012, va adoptar, entre altres, per unanimitat de tots els seus membres, el següent acord:

Publicar en el bloc de l’Escola, el següent:

M A N I F E S T

Rebutjar la política social i salarial (RETALLADES) de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya, per entendre que el pes de la crisi econòmica actual es fa recaure, principalment, sobre els empleats del sector públic (docents, bombers, mossos, sanitat, etc.), essent altres sectors els causants (especuladors, banca, etc. ).

• Ajudes a l’Església catòlica: 10.000 milions (el càlcul, realitzat per Europa Laica, inclou les    transferències a l’educació i a la sanitat concertades) Público 09/05/2011.
• Despesa militar total: 17.244,75 milions (Centre d’Estudis per a la Pau de Justícia i Pau).
• Despesa destinada a la Corona espanyola: 8 milions (lliures d’impostos i als quals cal sumar el patrimoni cedit per l’Estat, com també la seguretat i molts altres aspectes pagats a través dels diferents ministeris).
• La supressió d’assessors que els polítics designen a dit (hi ha uns 25.000 llocs d’aquest tipus, dels quals podrien suprimir-se 20.000 “sense impacte laboral”). Com que el seu sou mitjà ronda els 4.000 euros al mes, suposaria un estalvi de 1.120 milions a l’any. (González Calvet, professor d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona).
• Restabliment de l’Impost sobre el patrimoni, (per a patrimonis superiors als 500.000 euros): 2.000 milions. Diagonal, divendres 29 de juliol de 2011.
• Control de l’evasió fiscal que realitzen les grans fortunes amb dipòsits en paradisos fiscals: 80.000 milions (segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra). Diagonal, divendres 29 de juliol de 2011.
• L’eliminació de les exempcions que s’apliquen als premis de loteries permetria un ingrés a les arques públiques de 1.165 milions (Montero i Serrano, professors d’economia de la Universitat de Màlaga).
• Modificació de l’IRPF incrementar del 43% al 50% el tipus marginal de l’últim tram (a partir de 120.000 euros) de la renda: 1.300 milions. Funcas (Federació de Caixes d’Estalvi).
• Augment de la tributació de les SICAV,(societats d’Inversió de capital variable) que actualment tributen l’1%. En aquest moment hi ha prop de 3.369 SICAV, amb un patrimoni sota gestió de més de 27.000 milions d’euros. La Inspecció d’Hisenda va iniciar el 2005 un pla de control d’aquestes entitats, i en la gairebé totalitat dels casos, la Inspecció va detectar irregularitats i va aixecar-ne acta exigint la diferència entre el 35% al que tributaven llavors les societats i l’1% que havien aplicat indegudament. El resultat no va poder ser més descoratjador: van treure la competència del control fiscal de les SICAV a la Inspecció d’Hisenda.
• Elevar la tributació de les rendes de l’estalvi a un 24%: 2.000 milions (informe Plataforma per una fiscalitat justa).
• Un nou tipus impositiu per a les grans empreses que facturin per sobre dels 45 milions d’euros i incrementar en cinc punts la tributació per sobre d’aquesta facturació: 14.000 milions (informe Plataforma per una fiscalitat justa).

En total més de 120.000 milions d’euros [d’estalvi], tres vegades més que el que proposen els governs català i espanyol a proposta de la CEOE i dels grans empresaris del món financer (que, per cert, ja van rebre els 10.000 milions aportats al procés de sanejament i fusió de les Caixes, 20.000 milions injectats al sistema bancari a l’inici de la crisi en forma de compra d’actius i els 100.000 milions en forma de garanties.