Pot de la calma

Hola a tothom,

Fa uns dies, durant alguns divendres, a l’aula de cicle mitjà de l’escola Santa Coloma de Ger, hem estat  fent una manualitat anomenada EL POT DE LA CALMA.

La idea la vaig trobar a llegint sobre la metodologia Montessori.

Independentment d’això, vaig trobar molt interessant tenir una eina/recurs com aquest a l’aula. Els vaig explicar als meus alumnes per què servia un pot de la calma i es van mostrar molt entusiasmats de poder fer servir una eina que, en certs moments els tranquil·litzés.

De fet, potser encara us esteu preguntant: PER A QUÈ SERVEIX UN POT DE LA CALMA?

Doncs bàsicament per això! Per calmar; per tranquil·litzar; per relaxar.

El pot està format de tres elements: aigua, cola transparent i purpurina. Quan sacseges, la purpurina s’expandeix per tots els racons del pot i, amb l’efecte de la cola, torna al seu lloc lentament. Si l’alumne es concentra a veure com cau aquesta purpurina, el seu sistema nerviós es relaxa i l’ajuda a tornar a estar en un estat més tranquil i equilibrat.

A la nostra aula n’hem fet un per cada alumne i us puc assegurar que els alumnes, lliurament, s’aixequen quan ho necessiten i l’utilitzen. Els primers dies potser s’aixequen una mica més del que nosaltres voldríem però, amb el pas dels dies i una mica de paciència per part nostre, ells mateixos es regulen i en fa un correcte ús.

Sóc conscient que hi ha moltes escoles que el fan servir però, a totes aquelles que no, us animo a dedicar, no més d’una hora i mitja, a construir un pot de la calma per els alumnes. Estic convençut que us farà un gran servei en la gestió de la vostra aula. I més, si a les vostres aules hi ha alumnes nerviosos, inquiets i molt actius.

Tingueu que també és una bona manualitat que podeu fer a casa amb els vostres fills/es!

Us hi animeu?

Doncs ho deixo el vídeo que hem creat amb els alumnes de la meva aula on s’explica, pas per pas, què heu de fer!

Empatia

Imatge enllaçada de Psicosalud Tenerife

Us heu preguntat mai què és l’empatia?

Heu reflexionat algun cop si la porteu a la pràctica?

————-

Segons el Diccionari de la llengua catalana, l’empatia és la facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.

La teoria és ben clara però, i la pràctica?

Aquests dies, on sembla que la majoria de persones deixen aflorar certs sentiments i valors, continuo pensant que, l’empatia, segueix perduda i confusa en un mar de bones paraules…

L’egocentrisme, de molts de nosaltres, ens cega el cor i ens allunya de la història de cadascú. El primer que compte és “el que jo vull“; per tant, si ho vull, actuo i, si cal, després ja pensaré la conseqüència dels meus actes.

Si som honests, i pensem una mica, ens n’adonarem que tots tenim alguna situació a la nostra vida on hem actuat com s’ha dit anteriorment.

Tots, i crec que no hi ha excepció, tenim una història (que forma part d’aquella motxilla imaginària que carreguem fins al final de la nostra vida) que ens defineix i que, a vegades, ens fa actuar de certa manera. Una història que ens fa prendre decisions; errònies o no, però que marquen la nostra vida.

On rau el problema?

Doncs quan, com a éssers humans, fem ús del judici. Qui som per jutjar algú sense conèixer tota la història que hi ha darrera? Quin dret tenim a actuar envers aquest judici fictici que hem creat?

El judici mata l’empatia i enterra qualsevol possibilitat

de vèncer l’egocentrisme. 

A l’escola, tots els mestres hem fet l’error d’emetre un judici d’un infant sense saber què porta a la motxilla. I quan, en reunions d’avaluació, o en moments a l’hora del pati, o en paraules de passadís, t’expliquen la realitat de cada un, et sents malament per certes paraules utilitzades o comportament envers aquell infant.

L’empatia ha de ser el valor més preuat que hauríem de tenir en el nostre calaix de sastre; un recurs, un amic, una eina, una vareta màgica que enriqueix l’educació.

Com sempre, la feina també s’ha de compartir amb la família.

Som i serem (mares i pares, i mestres) exemple per als més petits.

El pròxim cop que ens queixem de com va la societat, de en quin món vivim, en què ens estem convertint i tot aquest reguitzell de frases buides, fem un pas dins nostra, revertim la situació i preguntem-nos:

Què faig jo per canviar la tendència?

Quina responsabilitat tinc davant aquesta situació?

Sóc conscient de la història que hi ha darrera aquesta persona?

Reflexionem-hi: per tu, per ell, per nosaltres.

#empatiapercanviarelmón

Enric Coll Vilella

Mengem bé?

photo by www.etselquemenges.cat

Hola a tothom,

A l’estiu és un bon moment per llegir i informar-nos de coses que ens sembla que a l’hivern no tenim gaire temps.

Us vull compartir un article de la web “Ets el que menges”, escrit per la Neus Elcacho (dietista integrativa i assessora nutricional) sobre 8 aliments no gaire beneficiosos per la nostra salut i per la dels més petits de la casa.

Ens cal reflexionar profundament el que donem de menjar als més petits i ser capaços de donar una alimentació de qualitat. Veureu que per millorar-ho no cal fer grans coses i uns petits canvis poden anar la mar de bé.

Aquí teniu l’enllaç:

http://www.etselquemenges.cat/abc/els-8-aliments-i-begudes-mes-poc-saludables

Que tingueu una bona lectura!

Entrevista a Ferran Salmurri, i l’educació emocional!

Hola a tothom,

Després de molts dies sense publicar res al blog per excés de feina (hehehe) us comparteixo una entrevista que va sortir el 3 de febrer de 2015 al Diari Ara.

L’entrevista és a Ferran Salmurri, psicòleg clínic, qui parla de l’educació emocional a l’escola i a la nostra societat. Sens dubte, val molt la pena llegir-la i reflexionar-hi.

http://www.ara.cat/societat/FERRANSALMURRI-Lerror-ensenyem-obeir-pensar_0_1297070298.html

Que tingueu una molt bona lectura.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

M’agrada el Nadal – Dàmaris Gelabert

Bon dia a tothom,

Avui, per anar ampliant l’espai ‘Tot de Cançonetes‘, us comparteixo una nova cançó perquè podeu posar als més petits de la casa.

De nou és una cançó de la Dàmaris Gelabert anomenada M’agrada el Nadal.

És una cançó plena de tendresa i ideal per cantar cançons noves en l’època del Nadal. No deixeu passar l’oportunitat d’escoltar-la.

Que gaudiu de la música!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

L’hivern ha arribat – Dàmaris Gelabert

Bona tarda!

Avui, estrenem una nova categoria al bloc, anomenada ‘Tot de cançonetes’ i la trobareu dins la que es diu Secció Pare.

Aniré penjant cançons pensades pels petits perquè les hi podeu posar als vostres fills/es.

Obrirem aquesta secció amb la cançó de la Dàmaris Gelabert anomenada ‘L’hivern ha arribat‘. Us la recomano perquè és una de la poques cançons que parla de l’hivern sense haver-hi el Nadal pel mig; a part que és una melodia molt tranquil·la i dolça (ideal per fer relaxació amb els més petits).

Espero que la gaudiu tant com jo!!

Fins aviat!