Hola!
Avui no penjaré cap material, cap endevinalla… avui, us vull compartir una petita experiència que fa estona que em fa reflexionar i que, al final, m’he decidit a escriure-la.
Avui, mentre pujava a treballar, he escoltat a RAC 1, que el govern de l’Estat espanyol suspenia una llei promoguda pel govern català; concretament, la llei de la pobresa energètica que assegurava que, totes aquelles famílies al llindar de la pobresa no poguessin fer front a les elevades factures de les calefaccions a l’hivern, poguessin gaudir, igualment, de calefacció i aigua calenta.
Vull deixar clar que, aquest article, no és una defensa aferrissada al govern català. Vull expressar que, per més que hi he donat moltes vegades, no sóc capaç d’entendre com el govern espanyol, es deixa endur per altres temes polítics que estan afectant la relació ‘Espanya – Catalunya’ i suspèn una llei que, el que s’hauria d’haver fet, és aprovar-la a la resta de l’Estat.
No s’han parat a pensar en cap moment amb les famílies que abandonen amb aquesta llei? No s’han parat a pensar que, aquestes famílies poden tenir nens/es que, el que no poden fer, és passar fred cada nit? No s’adonen que encara poden agreujar més la situació de deixar nens/es sense un plat calent a taula?
Tant costa arribar a fer-se aquestes preguntes? O és que estan massa ocupats tapant tots els casos de corrupció?
Com sempre, tinc tendència a voler escriure una cosa i acabar-ne fent un altre. Retorno al títol del meu article.
Reflexos de la societat…
Resulta que, degut a la meva indignació, he fet un post a la xarxa social Facebook (cada cop més abandonada) i l’afecte que ha tingut sobre els meus ‘amics’ ha estat completament nul. El que em sobte de tot això és que, un dia, penjaràs un foto ben ‘tonta’ i tindràs un munt de ‘likes’.
I em pregunto, en què ens estem convertint? Ens queixem dels nostres polítics, però nosaltres som els primers d’actuar de maneres semblants. I després ens queixem de com actuen els nostres nens i nenes?
No ho sé… tot plegat em sembla molt frívol.
I, ei! Que, en totes les meves reflexions, jo també m’incloc a mi mateix com a part a qui faig retrets.
Crec que hem de canviar molt les coses si realment volem crear i formar una nova generació, una nova societat.
Fins aviat,
Enric Coll
